dissabte, 6 de juny de 2015

El Baix Penedès trenca amb el bipartidisme


En l’article de la setmana passada parlava del resultat de les darreres eleccions municipals al Vendrell, però clar evidentment també hem de donar un tomb a la comarca. A vegades ens toca ser centralistes perquè per sort o per desgràcia el Vendrell és la capital de la comarca, però per altra banda també hem de tenir en compte la resta de municipis.
La comarca també ha patit grans canvis. Eln alguns casos el conservadorisme inamobible s’ha tornat a imposar.  En altres hem trencat amb el bipartidisme de tota la vida.
El cas més destacat per la mínima sense que hi hagi hagut una gran de sufragis, però si els justos per deixar fora de combat a un polític peculiar que juntament amb la seva mare i pocs declarats més era un dels polítics amb més admiradors i detractors. Estem parlant del Josep Maria Puigibet que víctima d’un pacte CiU-PSC ha quedat fora de l’alcaldia de la Bisbal del Penedès. Aquest era un dels candidats que no se sabia com guanyava però en les penúltimes eleccions va treure majoria absoluta. Quan preguntaves a algú de la localitat mai ningú apuntavaque el votés, però per coses de la ciència en els anteriors comicis va treure 904 vots i en els actuals es va haver de conformar amb 788 sufragis, un 43,56% dels votants que el deixa a l’oposició. Una persona peculiar que tenia entre una cosa i l’altra ha estat un dels més mediàtics del Baix Penedès.
Del més curiós ens anem al més tradicional. Bonastre amb tres partits, ens trobem al David Godall per CiU que des de 2003 està a l’alcaldia amb una àmplia majoria de 5 a 2 regidors del PSC-CP a l’igual que l’anterior periode. Una lloc de pau i amor.
Calafell i Cunit hauran de fer pactes amb la resta de forces per obligació si volen una majoria ferma com acostumen a demanar tots plegats. Calafell l’actual alcalde, Joan Olivella amb 6 regidors ha de treballar pactes amb altres forces. Si el candidat de CiU ho fa amb el PSC aviat ho pot tenir aclarit, però jo crec que aquesta no és la forma i pot passar a les properes com al Vendrell aquest que la gent ha passat dels partits clàssics i ha optat per altres formacions de tot tipus generant un ventall força colorit. En el moment que els dos principals partits s’uneixen i es reparteixen el pastís de poder on cadascú es queda un bocí. Jo crec podem tornar a trobar en uns nous comicis el panorama vendrellenc amb una mena d’empat tècnic entre quasi totes les fores. La gent vol llistes i cares noves que entrin a governar i siguin capaces de fer que aquests de tota la vida canviïn la seva manera de fer i adoptin altres postures més actuals trencant els vells esquemes de l’època del bipartidisme. S’ha atrevir a fer política amb tots els partits del consistori i deixar una mica de banda l’opció fàcil com s’acostuma a fer. Cunit també mostra un problema semblant. Espero que opti per la varietat i no entri en un pacte amb la Judith Alberich que seria el més fàcil. Al 2019 es pot trobar amb la mateixa sorpresa que el Martí Carnicer.
Un poble que necessita un recanvi és Sant Jaume dels Domenys, allí Magí Pallarès ha estat alcalde de la localitat des del 1991 menys la legislatura del 2007 on ERC i PSC van provar sort però van fracassar amb un govern d’unitat per deixar tornar el de sempre. Jo crec que aquest candidat encara que sigui el millor del món i el més estimat hauria de buscar un substitut dins el partit o a les rodalies. Aquí hi fa falta un recanvi.
Un dels resultats curiosos de la comarca i que també ha generat molt de debat és el que ha passat a Banyeres del Penedès. Una barreja de gent de la política vinguts d’altres formacions s’han unit i han format un partit nou que ha guanyat en vots. Ara falta veure com ho acabarà de lligar el panorama, perquè el consistori amb 3 regidors de PSC i CiU no ho fan gens fàcil. A veure com acaba tot plegat.
El polítics que han tingut millors resultats han estat el Joan Sans de l’Arboç amb 8 regidors deixant l’oposició amb 5 regidors. S’ha de tenir en compte que en aquest localitat a mig camí entre Vilafranca del Penedès i el Vendrell i que sempre ha gaudit de certa independència en un Baix Penedès on cada municipi es fa la seva escudella la llista opositora de CiU ha baixat a la meitat la representació. Jo crec que polítics com Joan Plana davant aquesta greu davallada s’hauria de plantejar alguna cosa i deixar pas a la nova gent. Ja ha estat alcalde en dues legislatures i ara té una bona excusa per deixar pas a noves cares.
Qui també necessita un recanvi és l’alcalde del meu poble, Quim Nin, que des del 1999 que és ininterrompudament alcalde d’Albinyana compartint plenari amb la sempre líder de l’oposició i actual senadora Maria Jesus Sequera que també porta un munt d’anys sense recanvi. Sembla que Albinyana estiguem atrapats en el temps i ja toquen nous líders locals. A veure si es comença a moure alguna cosa perquè a les properes hi ha cares noves tant a CiU com al PSC. Per acabar pau i amor amb la Imma Costa al Montmell que ja porta del 2003 al consistori i que ara ha tret uns lleugers millors resultats que a la passda amb un regidor més. Hauria de preocupar que la participació del Vendrell sigui  sigui d’un 53,39% o Calafell 52,57 %. Sort en tenim de Masllorenç amb un 86,14%.. A les passades el Vendrell va ser de 52,90%, una mica menys. Calafell 52, 14%. Les localitats més petites com Masllorenç doncs 79,74% . Un xic superior. Ara podríem parlar del Consell Comarcal, però ho deixem per un altre dia. Torno a repetir que el seu president hauria de ser un alcalde o regidor de les localitats que no siguin les més grans perquè la seva tasca és donar servei als municipis més petits. En aquesta comarca tan solidària i optimista sempre repeteixen en el càrrec els alcaldes dels municipis més grans perquè són els qui aporten més diners a l’ens comarcal. Incoherències de la política comarcal que queden com un llastre. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari a parir del 2 de juny del 2015