Orfes de l'agenda de la Fura

A veure si algú segueix la tradició de la Fura de tenir una agenda de les tres comarques pendesenques d'una forma clara i concisa. El més proper és surtdecasa, però ho trobo molt complex i li falten coses suposo que molts encara no ho coneixen i no avisen. Hauria de ser una llista, pura i simple i si es vol posar més cosa per ampliar cap problema, però en aquest àmbit del Penedès sud estem orfes de l'agenda de la Fura. Molts la consultàvem i ara no sabem on anar. Cada poble diu la seva però no unim esforços. Una mica el que passa a la comarca que moltes capelletes i no res. Jo confio en Surtdecasa. A veure si hi ha sort i s'hi posen en serio i també que la gent i els ajuntaments hi col.laborin. Apa. Aquí queda dit.

Atrapats dins "Baix Penedès, tot l'any"

Alguns municipis de la comarca utilitzen aquest slogan per donar a entendre que durant tot l’any gaudeixen d’una àmplia oferta turística encara que pobres nosaltres sembla que només el veiem a l’estiu, però en els mesos més freds presumptament també funciona encara que molts mortals no estem preparats per veure-ho clar.

A l’estiu podem anar a gaudir de les nostres platges iodades. En el mes de novembre i gener doncs pujar a la muntanya i conèixer aquells racons que la natura ens amaga.

Moltes persones realment gaudeixen d’aquest lema tan nostrat però des d’una manera ben diferent a la que ens volen vendre des de les administracions públiques.

En una zona amb moltes segones residències hi ha molts veïns que només ens visiten algun cap de setmana i un parell o tres de setmanes a l’any. La resta tenen l’habitatge tancat esperant tornar i trobar-ho tal com ho varen deixar la darrera vegada. Els veïns més moderns el lloguen i amb el que aconsegueixen poden pagar l’IBI, les escombraries i l’alarma que vetlli.

Sort en tenim d’aquests visitants ocasionals que realment si que fan Baix Penedès tot l’any perquè els hi toca pagar els impostos i taxes pertinents per pocs dies que en gaudeixen durant el seu període anual. Si la majoria de segones residències es convertissin en primera, hauríem de multiplicar els impostos considerablement per poder donar cobertura durant tot l’any a tota aquesta munió de veïns puntuals  que ara passen un parell o tres de setmanes l’any. Seria inviable tal com estem actualment.

Aquests són els que arriben a l’agost, busquen els contenidors oportuns per dipositar les escombraries i troben que estan molt lluny per anar-hi a sovint. Llavors es fan un planing setmanal per poder contribuir al manteniment del nostre planeta i de la galàxia mundial.

Aquestes persones a vegades es troben en moments molt puntuals que la corrent elèctrica els marxa quan estan en funcionament tots els aires condicionats, televisors i altres aparells posant a prova la resistència de la xarxa elèctrica local. Poden ser uns segons, uns minuts i a vegades una miqueta més,  tot depèn de les circumstàncies.

Els nostres protagonistes són els que com viuen en una zona llunyana del cor de la ciutat encara no coneixen ni l’escombriaire ni similar durant la seva curta estada en la segona residència. Coneixen perfectament el camió de les escombraries que dia a dia passa a recollir-les un parell o tres de carrers més avall de la seva estimada propietat.

Evidentment aquests propietaris i veïns ocasionals es queixen del soroll de la música del càmping del costat o del bar que tenen a tocar que no para fins a altes hores de la nit. Ells que havien comprat aquest racó de la calma en ple més de novembre quan tota la comarca està tranquil·la i sense gaires estridències.

Ja fa uns dies que estan mirant immobiliàries per poder vendre aquest apartament, però quan els hi donen el resultat de la taxació veuen que ni tant sols arriben a la meitat dels que els hi va costar aquest caprici d’un moment en què tot anava sobre rodes. 

A casa molts cops discuteixen que han de fer amb aquest immoble que els costa uns 1.900 euros a l’any només d’impostos per només tres setmanes i algun cap de setmana que en poden gaudir. Els propietaris de pisos més elevats estan estudiant la possibilitat de posar ascensor a l’edifici. Això els pot suposar una nova i important derrama en la comunitat, tot just quan acaben de liquidar la que es va adjudicar per fer un manteniment a l’edifici. A veure que passarà. Ells se senten atrapats en aquest pis que els hi suposa una forta despesa, però que si decideixen vendre no podran pagar la meitat de la hipoteca que encara tenen pendent amb l’entitat bancària.

Quan arriben a la nostra comarca i comencen a veure l’eslogan aquest de “Tot l’any” en els diferents municipis tenen molt clar que ells durant tot l’any si que paguen tot els seus impostos i només en poden gaudir una petita part d’aquests diners i amb unes condicions a vegades no gens afortunades.  Per la situació estan condemnats a seguir atrapats en l’esperit d’aquesta idea genial durant uns anys més per no sortir malmesos de l’aventura quan les coses semblaven que anirien d’una altra manera. Article publicat a Eix Diari, Diari Baix Penedès i Baix Penedès Diari a partir del 28 de juliol del 2015.

Una festa major del Vendrell més animal

La Festa Major del Vendrell ja ha arribat a la fi. 4 dies de festa que han omplert de gent els càrrecs cèntrics del Vendrell en els moments que el guió ho demanava. Dels primers dies ja en parlo en una altra entrada. En el cas dels Monòlegs del Pebrot Comedy, bastant trist. L'any passat va venir un dels tres monologuistes i encara, però enguany van aconseguir que la pl. del Tívoli que estava molt plena s'anés buidant de mica en mica. Hi ha havia molt més caliu a la pl. Vella amb la cercavila de grups populars. Una de les coses que m'ho vaig passar teta van ser els Malcasats, després d'uns anys en què les mamades, cigales, figues, i altres eren els mots dominants, enguany com és natural no hi ha faltat, però hi havia crítica d'aquí, de Catalunya i més enllà. Molt interessant. Tot i que la inauguració va ser molt fluixa, ahir s'ho van currar. Enhorabona xavals. Enguany ha estat l'any de la catedral dels Nens, l'any que s'ha notat més que a Albinyana ja no tenim animals i ha aparegut els dos lleons i l'aliga al seguici popular  S'ha aprofitat el parquing de l'escola Bressol Ralet Ralet amb exhibicions de ball i cinema. Atès que la Jaume Cañas és un espai força inútil doncs aprofitem altres espais de la vora.. A tope. qui serà el proper? He vist per les xarxes socials que a la festa dels 40 hi va haver festival i molta merda pel Puig. És normal, porteu els Sirex i això no passaria quasi segur. Apa bona festa major. Ara toca botifarrades, sardinades, i conjuntets i minicastell de focs per la platja fins a mitjans d'agost. Molt bon estiu a tothom. 

Les visualitzacions, una xorrada resultona

Enguany he descobert les visualitzacions. Consisteix en imaginar una cosa factible que pot passar amb un marc i una situació real. O sigui que si vols aparcar en un lloc, el que has de fer és visualitzar abans d'arribar a la zona un lloc buit en aquest espai on vols deixar el cotxe. La veritat és que funciona molts cops. És una xorrada, pura xiripa, casualitat, però el percentatge que porto de visualitzacions encertades en les darrreres setmanes és alt. És bollo, no sé però per aparcar em va molt bé. Ho seguirem treballant.

Quan es fa l'encesa del campanar del Vendrell?

Ja hem passat el cor de la festa major del Vendrell ara anem a la segona part. Enguany la festa ha guanyat un lloc al carrer de les Flors. Una manera que la festa arribi a més lloc i no es quedi al cor del municipi. Gran acceptació amb les exhibicions de les escoles de ball del Vendrell. Un lloc que es va aprofitar per donar més vidilla al vespre quan la gent sopava. 

La inauguració pels Malcasats no em va agradar gaire. Va ser una mena de resum ràpid dels seus 15 anys i després una representació amb les seves tites, xones, mangales i més sinònims sense mullar-se gaire en temes de la nostra realitat més propera o llunyana. Haurem d'esperar el dimarts. El canvi de pergamí de la mà del gegant, és una cosa que no acabo d'entendre. Un acte plis plas que semblava més un homenatge a la gent del Ventall que havia fet els timbals i les gralles que es venien amb motiu de la festa major. El castell de foc va durar uns 10 minuts, però només al final és va animar una mica. Potser que agafem els diners del castell de festa major i el passem a la presumpta encesa del campanar. Enguany han muntat un castell de foc de sobre l'església i aquella imatge que tothom espera quan un fum rosa surt de dins el campanar res de res. La gràcia era aquesta i no com aquest any que s'ha convertit en un segon castell de foc.  La presumpta encesa havia de ser a un quart d'una i es va retrassar fins a les 13 hores. 

Els Catarres van triomfar i mira que el seu tercer disc és soso, però ells s'ho monten bé i amb els seus clàssics i encara que sigui vigilia de dilluns festiu a tope. Va ser com el concert de la Desbandada i Laxen de l'any passat que va ser molt concorregut pels que no anem als 40 plastes. En el concert de Teràpia de xoc, la gent estava molt apalancada. Mira que ells s'ho curraven, però ja no són el que eren fa un temps. Van tenir un temps de glòria que ja no és aquesta. 

Els grans triomfadors van ser els Nens amb el seu cinc de vuit. Una colla que admiro perquè qualsevol persona potser el seu presi, cap de colla o el que faci falta. Han tancat aquest club social dels vendrellencs de tota la vida que no va ni en rodes. Qui s'ho curra endavant sigui qui sigui i vingui d'on vingui. No pregunten i tu de quina casa ets?. Molt guay. Molta sort. A la cercavila va estar molt bé. A la pl. Vella hi havia caliu amb gent mirant, no com l'any passat per Santa Teresa que anaven passen els grups i la cosa estava soseta. Gràcies als Diables per citar-me dos cops en els seus versots. Tot un detall. Ahir vaig flipar amb el ZOO, ple de gent i cantant les seves cançons a tope. Un gran descobriment amb altra gent que no savien ni que existien. Avui més coses. Enguany els administradors acaben mandat, però no m'extranyaria que alguns seguissin. Ja ho anirem veient. 

Un dels actes amb més caliu de la Festa Major del Vendrell

Un dels actes que potser no té la rellevància que hauria de tenir i forma part d'una mena assaig general de la Festa Major del Vendrell té lloc el dia abans de Sant Jaume quan tots els grups de cultura popular ballen junts a la pl. Vella. És un dels moments més intensos de la festa major tot i que sembla que estigui a segona línia. En la processó del diumenge van passant un a un per la pl. Vella. Al principi no hi ha gaire gent i a mesura que passa el matí es va omplint coincidint amb els versots i els castells. Ahir com tots els altres que he viscut fa goig veure tota la riquesa del Vendrell movent-se durant uns deu minut seguits a la pl. Vella. Ahir era un dia molt tòrrit, però com marca la tradició s'ha de complir amb aquesta. Embarcada, gegants, aliga, lleó i tota la resta estaven allí movent-se i donant caliu a la festa.

Pim Pam Poum

Comencem amb el  Pim que és el tret de sortida d’una nova legislatura. Podria, ser ara que és porten això de sigles sense sentit, Projecte Integrat del Municipi. Una mena de pla quatriennal per tirar endavant el municipi que es pot resumir en un pacte més o menys entenedor o ambigu.

Després de dos mesos de les darreres eleccions municipals al Vendrell ja tenim pacte. Una mena d’acord entre tres partits que comparteixen alguns idearis i altres no tant; com el futur de Catalunya. Uns darrerament han anat amb l’Estelada, altres fa quatre dies que han deixat la Senyera a l’armari i han agafat l’Estelada i altres estan a l’ombra d’allò que s’anomena Constitució Espanyola. La seva aposta és una mena de república federal encara per acabar de definir.

Dels 9 partits que varen concórrer a les eleccions, 8 han obtingut representació municipal. D’aquests només 3 han fet un pas endavant i gairebé a les acaballes del termini legal han  constituït un govern en minoria, el qual per dos regidors no arriba a la majoria absoluta per fer un equip de govern segur i estable com alguns demanaven. Pel mig també està la cita electoral del 27 de setembre que pot fer trontollar aquesta mínima estructura per tirar endavant el municipi del Vendrell. Evidentment aquest pacte que en principi ha de durar 4 anys ha d’estar ben a redós dels moviments de la política catalana i espanyola amb aquest vaivé entre centralisme i independència que separa al voltant del 50%  la societat catalana dels qui van a votar.

Estem davant de tres partits que formaven part de l’antic equip de govern en coalició que va portar les regnes del Vendrell en els darrers 4 anys. Dos partits han perdut tres regidors en les darreres municipals i l’altre ha doblat la seva representació. Ha passat d’un a dos regidors. Si fem un resum del pla d’atac oficial per als propers anys veurem que es poden resumir en més transparència, participació ciutadana, noves tecnologies, adequar les fires i mostres del Vendrell al segle XXI, reduccions en els tributs, es portarà captació forana perquè vinguin empreses a donar vida al municipi. Apareixen propostes clàssiques com la revisió del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) que data del 2000 i que algun partit ja ho portava a les passades eleccions del 2011. També apareix una cosa que de tant en tant es comenta, però jo encara  no ho havia vist tan clar i tan concret com és l’elaboració d’un ( PAM) Pla d’Acció Municipal abans que acabem l’any. Una de les noves propostes és canviar l’organització de l’administració municipal. En aquest pacte a tres bandes estan apuntades les estructures superiors. ara només falta el més difícil fer-ho realitat i començar a treballar i polir a mesura que es vagi funcionant.

Vist tot això, jo només espero i desitjo que no es facin realitat un altre cop les sàvies paraules del Pep Marrasé en el darrer debat entre totes les forces públiques que va tenir lloc el passat mes de maig a la Lira. Ell va venir a dir, sinó em falla la memòria, que els programes electorals d’alguns partits al Vendrell es repetien legislatura rere legislatura.  En resum el que es prometia un cop al cap de quatre anys gairebé tornava a servir el mateix perquè no s’havia quedat al calaix. Esperem que aquesta promesa de la política local no caigui en la trampa de les darreres legislatures que ell mateix va exposar en aquest intens debat.  Per anar obrint boca,  s’haurien d’oferir descomptes a qui pagui els impostos municipals abans del termini reglamentari. No estaria malament ampliar a tothom en un o dos terminis més el pagament l’IBI i les escombraries com a impostos més genèrics. Fer una relectura del nombre i durada castells de foc que es tiren al municipi. Potser que no en tirem tants i ho destinem a altres coses que poden ser festives o no festives. Fer que el programa Per què ? de la televisió local la gent pugui fer preguntes en directe o via mail. També hauria d’estar obert a tots els partits de l’arc polític local i evidentment els regidors amb cartera. Jo també estic en contra dels càrrecs de confiança  i menys al nivell  una mica per sota dels 40.000 euros anuals de salari doblant  més de la meitat dels companys de treball. El projecte és  anar simplement anar fent, caminar i equivocar-se. Aprendre i ser transparents, però amb ganes deixar enrere la política del copiar i enganxar. Som pobres, amb un gran deute, però hem de deixar una porta oberta a la imaginació i a les noves propostes que no costen gaire.  Esperem que d’aquí quatre anys el Marrasé no pugui dir el mateix i haguem canviat el nostre tarannà. Ara ell tindrà la seva part de responsabilitat. Mentrestant anem cap a la independència, però hi ha molta cosa per fer en aquest llarg camí. Una feina que ens implica a tots portem la Senyera, l’Estelada o la Constitucional a la cartera. No cal que parlem dels diners que les administracions públiques donen directament als partits polítics. Unes quantitats que ja no tenen cap justificació actualment. De moment només tenim el PIM ( molt bonic i tendre a tres mans). Ara ens falta al PAM abans de Nadal i el POUM per més endavant. Potser només farem PIM PIM PIM i aquí s’ha acabat tota la política local per aquests quatre anys. Publicat a partir del 21 de juliol del 2015 al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari

Els bars unipersonals del cor del Vendrell

Els unibars estan de moda. Es tracta de bars que només hi ha una persona al taulell que fa de tot: cobra, far els entrepans, serveix, neteja. Una màquina. La crisis ha provocat que hi ha gent que potser no té experiència en un bar, però que es pensa que és una cosa facil i senzilla provi d'obrir el seu establiment. Al cor del Vendrell hi ha algun bar nous d'aquests que només, durant uns moments del dia, et trobaràs una persona que ho fa tot. Evidentment has de saber que si hi ha massa gent toca esperar, però per coses de la vida hi ha uns horaris punta que si tens el temps controlat saps que potser aquest no és el millor lloc. Està bé muntar negocis, però s'ha de mirar a veure com ho farem. Tothom que vol pot muntar un negoci, però no cal gaires estudis de mercat per saber si pot tirar endavant. Hi ha barmans que són uns cracks i t'ho fan tot, però aquests nous fixatges la veritat és que van al seu ritme i entre una cosa i l'altra t'hi estàs mitja hora.Mira que la persona hi posa tota la voluntat, però clar cada loco con su tema.

El Rei Gitano, més que una peli per gent especial

Hi ha pelis que quan arriben a la cartellera les has d'anar a veure perquè formen part de la teva vida. Aquest és el cas de Rei Gitano, una peli friki friki amb la majoria de personatges frikis d'aquest país en una missió surrealista i amb escenes interessants. Depèn qui la vagi a veure segurament es pot avorrir i queixar-se del seu contingut, però forma part d'un clan com les de Torrente i Airbag, el dia de la Bèstia i altres que són patrimoni nacional d'un grup de gent que ens agraden productes nacionals cutre salxixeros, però que estan allí perquè una part més petita o més gran de nosaltres s'identifica plenament. No té desperdici, la veritat, però sinó ets d'aquest club val més que vagis a veure els Minions. 

Plens per la tele del Vendrell. Ja era hora

Avui estic content perquè fan el ple per la tele i la ràdio local. Ja era hora que es fes aquí. Només ho havien fet un parell o tres de vegades en moments especials. Ara sembla ser que la cosa serà general. La gent després s'ho mira quan vol o quan pot i ja està. Jo conec a unes 4 persones que escoltaven tots els plens de l'Ajuntament del Vendrell. Només. Jo algun cop una estoneta amb el cotxe i poca cosa més. La majoria dels punts eren avorrits i de tràmit, llavors tocava esperar el torn de precs i preguntes que podia ser el més divertit. Ara cadascú que s'ho miri qui vulgui i en tregui les conclusions oportunes. No cal fer cas de les valoracions. Tothom es prou grandet per extreure valoracions i no cal que te les donin mastegades com fins ara tant els uns com els altres. Jo crec que algú més anirà mirant la política municipal a través dels seus plens i així coneixeren els 21 regidors encarregats de tirar la burra endavant. Una forma de transparència, participació ciutadana perquè la sala de plens s'ha quedat obsoleta com ha passat amb la del Consell Comarcal que ningú calculava que aquesta comarca creixeria, però són coses que passen. Ja tocava. Els concerts d'orgue per la tele són molt bufons i s'acostumen a sentir millor que a l'església, però els plens crec que són força importants i tal com ha quedat el ventall polític millo fer-ho així.

L'ombra de la regidora és allargada

L'any passat vaig anar a la festa dels Pirates de la plaça de les Palmeres de Sant Salvador i ho vaig trobar cutrillo, però la gràcia és que hi ha gent del país, gent de la comarca que fa vi i altres coses. Doncs amb això ja està més que bé no cal recrear-se amb altres històries de bijuteria, ninos i xorrades que no tenen res a veure amb el Vendrell i comarca. Fas una variant llunyana del Vine tast amb 7 ó 8 o 10 paradetes i ja esta. Això s'ha de fer a la tarda vesprada, perquè a les cinc de la tarda ja em diràs qui anirà allí. Veig que l'esperit de la Turdiu encara perdurà més enllà del seu mandat. 

Els Minions, ideal per combatre la calor amb uns quants somriures

Fa uns pocs dies vaig anar al cine a veure Inside Out de la Pixar i la veritat és que em va defraudar una mica. Ahir hi vaig tornar amb un d'aquells que sabia que no fallaria com eren els Minions. Una peli d'animació que explica la història d'aquests éssers fantàstics que sempre s'apunten amb el dolent de la peli. Vaig riure de valent en una sala que estava plena i la gent també s'ho va passar bé. Encara que presumptament sigui una peli infantil hi ha moltes coses adreçades a les persones grans que els petits segurament no entenen. Molt aconsellable per combatre aquests dies amb aquesta calor en un lloc fresquet com és el cinema.

El mercat s'omple amb molt caliu i tapes en la seva segona nit

Molt i molt bona acceptació va tenir la segona nit al Mercat del Vendrell. A l'igual que l'any passat era agoviant i els qui van fer negoci van ser els bars del costat quan la gent al veure la marabunta dins el mercat van tocar el dos i van sopar per allí fora, enguany han après la lliçó i ho han fet diferent. Dins no han posat res que molestes el pas en els passadissos del mercat. Fora van instal.lar unes tauletes on la gent agafava el menjar i anava a gaudir-lo sense molestar a ningú. També hi ha una parada molt gran lliure que va servir per fer el taller de maquillatge els petits, perquè hi hagués un petit conjunt i per sopar tranquil.lament. 

Em va agradar molt ahir.. Evidentment uns s'ho van currar més que altres perquè uns van fer arròs que va durar no res i altres amb altres històries a l'hora de plegar encara tenien coses per servir, envidentment la gent va al bo. Hi havia pernil serrà que volava que donava gust i altre no tan bo que costava de marxar. Però generalment es van acabar amb moltes existències. Ara per l'any que ve només falta que posin en cada lloc qu faci falta un paperet amb ticquets i així la gent sap on anar i no fer cua aquí i allà. Un altre sistema es unificar tícquets amb un euros o dos euros que servís per tots, però jo crec que si cada parada ven el seu ja està bé i així s'estalvien problemes. Aquesta manera és una forma de promocionar el mercat com el shopping night ho és per la resta del Vendrell del nucli antic. Ara queda promocionar la zona del comerç del Tancat però això ja és difícil perquè hi ha poques botigues i diverses i no hi ha una zona comercial com al Vendrell. Al Tancat es podria fer algo per la zona del carrer de les Flors i algun de la vora, allí si que hi ha caliu però fer campanyes comercials com les que s'han fet al Tancat amb cistelletes i coses semblants jo crec que no és el més correcte. Encara s'ha de trobar un camí com s'ha fet al centre del Vendrell i al mercat. A veure si entre els uns i els altres. Enhorabona als organitzadors, felicitats tant al guitarra de l'entrada del mercat com al grupet de l'altra punta que ho feien molt bé la veritat. Va ser una de les gràcies de la nit. És una llàstima que coincidis amb el Nostrefoc, però això ja passa al Vendrell. Al final molts ho varem anar a acabar a la pl.Nova amb els Pastorets cinquantons. No cal tenir un conjunt que faci versions, ni uns il.luminats que hagin guanyat un concurs ves a saber on, es posar un parell de djs, una bona barra amb servida, preus econòmics i que corri l'aire i tot xuta ( vull dir que en un lloc com el Vendrell és molt trist que s'hagi hagut d'apostar per un dj's havent grups que ho poden fer molt bé i és una manera de potenciar la nostra música. De què serveix ensenyar música si després posem un dj?). Molt bona idea portar la batucada per animar a la gent. Una nit rodona. Esperem una nova edició. Crec que més d'un devia ser el primer cop que trepitjava el mercat. Ara ja sap el que hi ha i esperem que segueixi aquesta dinàmica on tots hi participen d'una manera o d'un altre. Ahir es va demostrar el que mes tira és el pernil ibèric i el vi negre. Estem on estem i hi ha coses que no canvien.

A gaudir de la festa major del Vendrell i de la nit

Ahir divendres ja van començar els actes previs de la festa major de Santa Anna del Vendrell que tindrà lloc el proper cap de setmana. Enguany no hi ha una gran cosa a destacar, però sempre hi ha petits detalls com l'ampliació de la cercavila de Santa Anna amb les Majorettes. Una cosa que no acabo d'entendre que també s'incloguin en aquesta cercavila, però sembla ser que és un lloc on hi cap tothom. Doncs endavant. Ho obrim a tothom i cap problema. Què és això de censurar. Ara estem en democràcia i tothom té dret a desfilar davant la seva santa patrona asseguda al tron que s'ho mira de reüll. No hi pot faltar el bestiari pacífic del Vendrell amb el lleó sense corona i el lleonet com el papi sense corona una mica més petit que el papi. Evidentment no hi pot faltar l'aligueta que enguany també s'estrenarà per festa major. Estem de sort perquè aquí cada dia hi ha més gent en aquesta cercavila amb una cosa o una altra. En molts casos són els mateixos que comparteixen animals i aquest dia han de decidir que fan, per qui es decanten o algun es canvien la jaqueta i tan amics com sempre. 

Enguany torna per segon any consecutiu el castell de foc ( a veure quan dura, l'any passat uns 8 minuts com el de Turismar d'aquest any) a la zona del Botafoc un lloc que està al cor del Vendrell i que amb la sequera que hi ha també hi ha moltes herbetes al voltant i no seria gens raro que els bombers haguéssin d'apagar algun petit foc, esperem que no passi a més, però hi ha molt de matoll sec per aquesta urbanització per urbanitzar, tipical spain. Enguany també tenim música a la zona del carrer de les Flors la nit de dissabte i diumenge. Aquest és la zona de moda del Vendrell i evidentment que algo s'ha de fer, la Rambla Cañas ja fa dies que espera a què s'aprofiti una mica més a part d'anar a passejar el gos. 

Sobre els grups que vénen els més destacats són els Catarres que fan uns concerts que t'ho passes pipa encara que aquella no sigui la teva música, però connecten amb la gent i aquesta és la gràcia. La resta sobre la marxa, els d'Itaca estan de moda,, però ja veurem com sonen en directe. La gran nit serà la dels 40 principals. Potser serà pels d'aquí perquè és la nit de diumenge a dilluns quan dilluns es festa al Vendrell. Però com els usuaris principals són canalla que estan de vakes això és el de menys. L'any passat va batre records de gent fins a les tantes del matí quan surti el sol per Coma-ruga. El que més es porta és el botellon. Nevereta al cotxe o a caseta i anar fent turisme i així la nit et surt una mica més barata que les cues. És una política d'estratègia i cada dia n'hi ha més d'aquest esport pels temps que corren. Després de l'avorrit pregó de l'any passat tindrem enguany els malcasats a veure si apunten bé o anirem tota la festa major mastegant tites, figues i altres elements que està bé, però arriba un punt que ja atipen una mica massa amb el mateix. Abans eren més contundents, però darrerament es dediquen a la poesia com els capellans. Molt bona festa major a tothom. El millor la cercavila de foc i l'actuació dels Nens que estan en plena forma. A veure que diu la Diablesa política i els seus fidels seguidors banyuts. Molta bona festa major i a donar vida a la vila que ja toca. Després a l'agost només ens quedaran les sardines de la Rambla o anar als barris a menjar fideua, sardines i altres elements. Va començar amb la festa dels barris i la festa major és el punt i final fins no sé quan. Bona festa major a tothom i a gaudir d'aquests dies diferents. El cartell està encertat i supera amb escreix altres d'edicions anteriors que eren força cutrons. Queda bé i tot. Apa endavant.

Decebut amb la darrera peli de Pixar, el millor al trailer

Ahir vaig anar al cine a veure la darrera de Pixar, Inside Out o al Revés i em vaig decepcionar. Resulta que les escenes més bones estaven al trailer  i la peli és un joc de desgràcies d'un parell o tres de protagonistes que han de tornar al seu lloc d'origen. No té res a veure amb el que et venen al trailer. La idea és molt bona i durant potser 10 minuts a la peli es parla d'això amb moments molt interessants, però la resta de la peli és molt cruel i jo crec que no és apta per la canalla a part d'aquests 10 minuts on si que surt una mica el que la peli pretén. Generalment les creacions de Pixar m'han agradat, però aquest cop vaig sortir una mica decebut de la peli. No us l'aconsello pas és una mica presa de pèl el que et volen vendre i el que surt a la peli.

Vine al Vendrell, no queda tan lluny

Ara que és estiu és el moment ideal per venir a gaudir del Vendrell. Aquest és el municipi que queda terra endins de Coma-ruga i Sant Salvador. Proper, però a vegades massa lluny. La fresqueta que corre lliure és un dels elements eteris més buscats de la Rambla del Vendrell a l’ombra d’una ombrel·la mentre comparteixes amb bona companyia un refresc o un gelat

Si ets una persona més moderna i busques nous espais, no dubtis ni dos minuts i ves a donar un tomb sobre tot quan cau la tarda  a la zona de bars del carrer de les Flors. Una àmplia oferta et pemetrà triar que és allò que més s’apropa als teus gustos i butxaca.

Pels matins al nucli del Vendrell hi ha caliu de poble amb gent amunt i avall donant vida a aquestes artèries que fan bategar  a la localitat. El municipi no gaudeix de grans cadenes ni franquícies, però hi ha un teixit comercial molt interessant que et permetrà segurament trobar allò que busques. Si entre botiga i botiga tens ganes de descansar una mica, agafar una bona ombra amb una bona taula i cadira i dóna pas a un kit kat personal i intransferible. Es poden trobar coses molt interessants sense haver de caure en aquestes noves cadenes de fleques que també  s’han implantat a casa nostra destrossant preus.

El Vendrell és un lloc que necessita urgentment que la Rambla, una part important del Dr. Robert i algun carrer adjacent passin a formar part de la illa de vianants del municipi. Ja toca fer el gran pas. En els darrers anys s’han anat tallant en moments puntuals, però ara ha arribat l’hora que aquest espai on els vianants són els protagonistes necessita créixer i consolidar-se. No estem parlant d’una gran inversió de moment, però és una cosa que urgeix com ja han fet altres localitats similars  on la gent ja té més que assumit que ha de deixar el cotxe a certa distància de la zona més comercial. Aquests és un dels temes pendents. Els usuaris que va a una gran superfície  a comprar una cosa concreta  tenen molt clar el seu objectiu. No acostuma a venir a un eix comercial com el que hi pugui haver al Vendrell. Es dirigeix al  seu establiment predilecte aparca a la vora, compra el que creu necessari. És un altre tipus de client o almenys existeixen  estils diferents depenen del moment i les necessitats dels consumidors.

El Vendrell també té la seva plaça particular al carrer de Mar on la gent es fotografia com a record del seu pas pel municipi. Una gran idea que està a l’epicentre de la ciutat. Són moltes les persones que hi passen preguntant-se qui són tots aquells personatges que tenen vida sobre les parets d’aquest solar a tocar a l’Ajuntament.

Pel Vendrell han passat  personatges il·lustres que fa dies que han passat a millor vida, però alguns encara sembla que estiguin vius quan visites alguns dels seus espais més estimats. No costa gaire imaginar Pau Casals escoltant des d’un racó de l’església del Vendrell la nova versió de l’orgue que no té gaire a veure amb l’anterior que ell va salvar dels excessos de la Guerra Civil. També ens podem imaginar al Benet i Jornet de fa 100 anys passejant per davant de la casa del Cal Ximet mentre divaga sobre els seus fills literaris i pensant en quina serà la trama de la seva propera peça teatral.

També hem tingut entre nosaltres un campió mundial de billar de fantasia com l’Isidre Ribas que va triomfar arreu amb el seu art amb les boles i el pal.

Més endavant hem tingut els Laxenbusto que ha portat el nom del Vendrell arreu dels Països Catalans i més enllà de les nostres fronteres i són un dels pilars més importants de a nostra realitat i el seu pública associa a la vila del Vendrell. Uns vendrellencs que també triomfen arreu, però òbviament com no formen part de la cultura oficial han estat marginats dels canals tradicionals de difusió cultural, com són els Rapvivoros fitxats pel gran segell discogràfic Boa. Ells estan aquí i també porten el nom del Vendrell arreu.

El Vendrell és un poble on viuen moltes persones de tot tipus i condició, però que ens recorda que estem en un satèl·lit de la zona metropolitana de  Barcelona. Això del Penedès i del Camp de Barcelona és una cosa més geogràfica i utòpica que real, perquè aquí els vincles principal són amb Barcelona i rodalies. El Vendrell viu d’esquena al mar i viceversa. Són dos móns diferents a pocs quilòmetres de diferència. Algun dia aconseguirem que realment es vinculin, però les iniciatives fins el moment no han sortit massa reeixides, potser algun dia ho aconseguirem i Coma-ruga encara no serà una independent. Publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari a partir del 15 de juliol del 2015

La festa major del born del Vendrell

Demà el mercat del Vendrell es posa de gala i celebra la seva segona nit al mercat. A partir de les 8 estarà de festa per a tots nosaltres. El primer any hi havia molta gent i entrar dins era agobiant, però els responsables han pres nota i enguany ho tenen molt millor montat amb taules per fora i tot plega per no reviure les escenes de l'any passat. El mercat algun dia haurà d'ampliar horaris i funcionar una mica com si fos una gran superfície de productes frescos i de qualitat. Aquesta és la seva força i la seva gràcia. Molta sort per demà que és el fruit de moltes setmanes de treball. Ens veiem.

Calor, molta calor enguany

Calor, enguany ha fet molta calor. Cada any sembla que fa més calor que mai, però resulta que es mentida, però jo crec que enguany aquestes setmanes ha fet molta calor perquè la sensació que he tingut jo crec que no la tenia els altres anys. A més és un estiu molt sec que a la mínima podem tenir un ensurt en els nostres boscos i similars perquè com que ningú talla l'herba, està allí esperant que algun dia tinguem un ensurt, esperem que això no passi mai perquè cremar un bosc és una de les coses que hi ha més tristes avui en dia. Haurem de seguir bebent aigua fresca i aquarius per poder estar al peu del canó o al peu del ventilador i fer front a aquesta onada que ja fa massa dies que dura. A veure que passarà. Diuen que plourà el finde, però no m'ho acabo de creure la veritat.

No tothom es mou al ritme de la tenora

Una de les notes curioses que aquests dies s’han pogut veure en les xarxes ha estat el concurs de Rap convocat per la Joventut de Podemos el proper 2 d’agost a Coma-ruga. Nosaltres que som una comarca especialitzada en música clàssica i dediquem molts dels nostres esforços al gran mestre Pau Casals, popular arreu del món per seu vessant artístic i humà  Ara un grup polític amb una clara vinculació a dos regidors del consistori Vendrellenc decideix muntar una proposta diferent a la plaça Germans Trillas de Coma-ruga. Un epicentre turístic on les grans gestes locals i comarcals han anat difuminant-se fins arribar a uns nivells freàtics com el cas del Turismar que en l’anterior edició ja va haver de combinar xoriços forans i tarot perquè ja no sabia com omplir les paradetes per intentar mantenir uns mínims que fa anys que es van perdre i ningú ha sabut recuperar.

Realment a la comarca estem molt ben servits amb formacions il·lustres com Camerata XXI, Camera Musicae, Cobla Sant Jordi. No podem passar per alt totes aquestes cobles que els diumenges a la tarda omplen les terrasses de la Rambla del Vendrell mentre la gent pren un refresc i els més agosarats ballen al so de la tenora.

La comarca tenim dues grans propostes musicals: El Festival Internacional de Música Pau Casals i el Festival de Música del Baix Penedès, que tot i aquest nom comarcal per coses de màrqueting se celebra a l’església de l’Assumpció de Segur de Calafell en un temple que té més d’auditori que no pas de santuari. En els concerts convencionals és un tema que estem ben servits amb un autobús que connecta el centre del Vendrell amb Sant Salvador per poder anar a cada concert amb transport públic i tornar a casa sense partir cap problema d’estacionament. Evidentment no falten els bonus que et permet gaudir de descomptes molt importants en aquests concerts.

A la gent que no ens va aquest tipus de música, ens hem de conformar en anar resseguint les festes majors, sales de concerts i altres espais del Vendrell, comarca, rodalies i més enllà si fa falta. El Vendrell gaudeix de quatre auditoris amb força similituds. Evidentment ara falta el principal que és omplir amb una programació àmplia i estable aquests espais públics. El més mimat és el de la platja que durant gairebé tot l’any mostra una oferta de diferents estils amb uns trets comuns que combinen  el jazz, blues, clàssica, tradicional fins i tot en algun cop. Ara ens falta omplir els dos restants que de tant en tant hi posem alguna cosa per saber que estan allà

En aquestes darreres eleccions municipals els resultats del Vendrell van trencar moltes enquestes i previsions i van deixar el bipartidisme a l’altra banda de l’escenari. Això de la parelleta ja s’ha acabat. La lectura dels resultats d’aquests comicis és que al Vendrell hi ha de tot: nacionalistes, independentistes, constitucionalistes, federalistes, europeistes, anarquistes ( potser els més nombrosos perquè no van anar a votar), catalanistes. Tots ells van votar o no segons la seva manera de pensar, però no es van deixar emportar per aquesta gran mentida del vot útil que és l’excusa barata per defensar un bipartidisme irreal.

La gent es va poder manifestar segons les seves tendències. Una cosa que pot agradar o no, però aquest és el Vendrell fruit de la bombolla immobiliària i d’un creixement desmesurat i sense control. Un Vendrell amb moltes potencialitats que estan allí, però de moment ens posen a la cua de Catalunya en oportunitat laborals i medi ambient segons el darrer estudi de l’ADEG.

Lligant els estils musicals predominants a la vila i el resultat electoral al Vendrell he de dir que trobo a faltar a la vila i comarca més varietat musical en l’oferta pública que s’ofereix. Segurament hi ha alguna cosa, però no he sabut trobar buscant i refrescant la memòria, però a la gent jove que té la mala sort que li agradi el rap, el break&dance i altres. On han d’anar a gaudir d’aquests estils? Fa uns anys era innecessari, però ens hem d’adaptar a les noves tendències. Ja està bé que tinguem 40 principals amb botellon fins que surti el sol, però hi ha altres tendències que encara estan ben orfes. S’haurien d’introduir de mica en mica. Les havaneres ja estan més que consolidades amb un públic assidu, però cada dia hi ha més gent que no sé pas per quin motiu escolten hip-hop i mira que són maques i tendres  les sardanes i el refilar de la tenora, però hauríem de donar una oportunitat  aquests orfes musicals que possiblement també es prenen un talladet  a la Rambla del Vendrell  els diumenges a la tarda, però ves per on tenen altres gustos i estils que no sé pas com trobar en la programació d’aquesta comarca tan rica i variada musicalment. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 7 de juliol del 2015.

Aprofiteu aquest finde per anar a Bonastre

Aquí a la comarca es porten a terme coses molt interessants que massa cops passen per alt. No tot s'acaba amb la cutre fira de santa teresa del Vendrell ni aquell andròmina de Turismar. Hi ha pobles com Bonastre que celebra aquest finde la seva fira amb productes agrícoles de la localitat i altres vinguts de fora. No és un lloc per mirar amb estadístiques amb un munt de participants ni molts visitants, però és una fira que any rere anys es va superant i el que hi ha és de qualitat i proper. Una proposta que s'hauria de fer a altres localitats. Aquest cap de setmana tots a Bonastre veureu com aquesta localitat té una fira a la seva mida per promocionar allò que té més proper. Molt aconsellable. Ja ho veureu.

Converses amb l'Antoniu, una persona amb carisma

L'Antoniu és un personatge de la fauna Vendrellenca que evidentment té un altre nom, però ell i jo ens coneixem per Antoniu. És el nostre nom artístic compartit. Ja ens agrada. Ja ens va bé. No cal res més. Doncs l'Antoniu fa 8 anys va muntar un bar i treballava matí i tarda i vesprada per fer uns quants calerons amb la seva parella, però amb el temps l'Antonio que no ha fet cap máster, ni té cap carrera, ni cap postgrau ni té cap diploma d'aquests xorres que els pots comprar per qualsevol preu a alguna universitat va decidir obrir només unes horetes a la tarda que era quan tenia més gent. Doncs l'Antoniu ha augmentat en negoci, ja no té sempre la seva parella que es pot permetre el luxe de fer altres coses i la cosa li funciona. No és una persona que t'ofereixi des de una tapa, a un gelat, un crepe. Ell fa tapes que és lo seu i alguna amanida més completa per omplir. La gent que va allà ja sap que hi ha. No és per varietat ni per horari, la gent hi va perquè hi està a gust i sempre compleix els horaris i sempre té els seus clients. Els seus preus no són econòmics, ni car. Les coses bones tenen un preu, però fa ofertes, algunes ja són clàssiques i va tirant endavant. L'Antonio té carisma, no necessita ni plans d'empreses, una mica de cara i ser un professional. Molta sort a l'Antoniu. Ell sempre té un detallet amb els que hi van i són asidus o fan un gasto que surt una mica de lo normal. Llarga vida a l'Antoniu. 

Entitats massa boniques per funcionar

Quan he vist els consellers comarcals a l'escola de música del Vendrell he vist que allí fallava alguna cosa. 33 persones persones, de les quals 25 han pactat un govern d'unitat i han deixat a 8 satelits lliures a l'oposició. Hi ha molt poca oposició al Consell Comarcal una entitat finalista amb poques competències. A veure com evolucionarà tot plegat. El que sembla clar que la sala que tenen de l'edifici de la pl. del Centre quedarà petita amb tanta gent i tants parers. Controlar això és molt difícil perquè un pacte de govern vol dir que un seguit de persones hi estan d'acord, però ara falta que a la veritat sigui veritat, unir interessos de pobles petits i de grans pobles no sempre és senzill. Hi ha molta feina a fer. Ja es parla de plans comarcals de cara al futur. Esperem que això es faci i no quedi en paper mullat o cadascú s'ho posi sota l'alfombra, en un municipi ja és prou complicat doncs amb 14 és art de màgia. El consell comarcal hauria d'estar format per un consell d'alcaldes i per un gerent i personal tècnic per donar suport als petits pobles. Tots aquests diners destinats a pagar dietes de polítics no van enlloc, val més que es destinessin a la comarca a qui més ho necessita i no a omplir polítics que ja cobren del seu ajuntament com a mínim. Aquest és un tema pendent. El dia que siguem independents suposo que tots ho tenim clar.

La normalitat fins passat el 27 S

La comarca es va aclarint. Alguns ajuntaments ja s'han constituit. El Vendrell esta esperant a què s'acabi el termini? la cosa va molt lenta. Fa uns dies també es va constituir un dels parkings de dinosauris i nous valors com és la Diputació de Tarragona. Ja sabem qui serà la presidenta vendrellenca del nou consell comarcal que arriba fins els 33 consellers. Jo sempre he defensat que hauria de ser una persona de fora el Vendrell o Calafell, però ja veig que les coses deuen anar d'una altra manera. Almenys ara no és alcalde de la seva localitat, una miqueta hem guanyat. Una miqueta. Ve l'estiu, festes majors i tornarem a parar màquines fins després del 27 eleccions que seran unes eleccions normals encara que s'hi presenti una monja i el Mas vagi de 15 per Barcelona. No hi ha valor per fer una Declaració Unilateral d'Independència i la gent ja està farta que li maregin la perdiu. Anirem seguint la normalitat.

Comença la setmana festiva més intensa del Vendrell amb els barris

Les festes més autèntiques del Vendrell són les dels barris. No cal ni promo, ni grans pressupostos ni grups que son més populars que el tobies, la gent hi va hi participa, perquè hi ha caliu i cada any s'apunta a la festa. Ja les tenim aquí fins el proper diumenge. És una setmana que algun espavilat es demana festa a la feina, però la tradició mana que al dia següent amb les matinades has d'estar en peu per obrir un nou dia. Moltes gràcies per tenir una part de la falla del Serrallo i Font de la Menya amb el meu nom amb un joc de paraules que pot donar aquest resultas, mercès per aquest petit detall què òbviament ja tinc aquí fotografiat. Molta sort i ens veiem pels carrers més dormits o desperts, però allí estarem. No hi falteu.

DNI comarcal

El Baix Penedès també ha  inclòs en la seva rutina algunes proves olímpiques que han realitzar els seus veïns o les persones que en un moment o altre s’han deixat caure per la comarca. Primer de tot hem de resoldre en quin àmbit ens hem d’incloure. Podem escollir entre la Vegueria Penedesenca o optar a formar par del Camp de Tarragona. Dos grans epicentres que ens volen absorbir dins les seves xarxes. Aquest és un problema d’identitat que hauria de ser el primer a resoldre. Llavors tenim termes com Costa Daurada, Penedès Marítim que segons la solució a l’enigma hauríem d’aplicar sobre el terreny.

Un cop esbrinat de quina casa som ens toca identificar els motors de la nostra economia. Podem apuntar turisme. Si és a l’hivern que estan ben buits els barris marítims. Si ho fem a la primera quinzena d’agost si que podem trobar la solució als nostres ulls, però hi ha molts mesos que la resposta queda a l’aire. Pel que fa a indústria i serveis tenim el més justet per anar fent, però ens falta un motor fort que tiri endavant. Els més agosarats acudeixen a una persona que tira les cartes i al sortir de la consulta s’omplen la boca de Logis Penedès i miracles bisbalencs. Això ja pertany a una altra categoria molt lluny del nostre dia a dia.

El tercer repte és cercar la mesura més ràpida i econòmica per accedir a aquestes dues urbs en transport públic. El repte és realment complicat, però hem de tenir en compte que no s’hi val pujar al tren sense comprar bitllet o utilitzar una targeta de 10 viatges d’una zona perquè puguis sortir de l’estació de tren.

Ara toca buscar personatges famosos vinculats a la comarca. El primer que trobem és el Pau Casals i tot seguit Josep Cañas, Carles Barral, Àngel Guimerà, Benvingut Socias General Romagosa entre d’altres que formen la cara humana del Baix Penedès.

Un cop d’ull a l’organització comarcal ens deixa veure que tenim parcs bombers al Vendrell i a Sant Jaume dels Domenys. La deixalleria a Bellvei i molt prop d’aquí un punt on es pot realitzar la ITV. Evidentment el Vendrell també acull l’hospital comarcal amb un pàrquing que ja és petit del primer dia que el van inaugurar i no ha crescut gairebé gens tot i les mocions del ple municipal del Vendrell. Un punt que té un accés per a vianants no gaire senzill i en molts casos s’ha d’utilitzar el transport  públic. Gairebé cada municipi de la comarca té el seu polígon industrial tot i que la gran majoria presenten una activitat baixa en relació amb les seves dimensions. Treballar tots els municipis en un mateix sentit és una cosa que ens costa molt. A part aquests nous contenidors sensibles al vent que tenim esgarriats per la comarca poca cosa més hem aconseguit a nivell comarcal.

Ara hem de buscar espais en comú de la comarca. El Vendrell exerceix oficialment de capital comarcal, però no s’ho acaba de creure. Llavors veiem infrastructures com la Lira amb 400 i pocs espais, l’Auditori de l’Escola de Música i el Pau Casals sobre la mateixa xifra. Per a les concentracions multitudinàries tenim que fer doble sessió a la Lira o buscar un pavelló, però sort en tenim l’aire lliure on es pot fer sense cap mena de problema.

Una comarca curiosa que acollim molta gent que prové del cinturó urbà de Barcelona que no han vingut aquí ni pel xató ni per conèixer la vila de Pau Casals sinó perquè la vida aquí era molt més  econòmica que no pas a Vilafranca i Vilanova. A més hi ha unes bones combinacions que permeten pujar i baixar encara que t’hagis d’esperar una hora al Vendrell si has perdut el tren per cinc minuts tard.

El nostre esport és arribar a cap de mes per alguna cosa estem a les primeres línies en desocupació a nivell català. Internacionalment som populars per l’equip de Hoquei del Vendrell que fa quatre dies va guanyar la Copa del Rei i la Cers, dues grans gestes per un poble de 38.000 habitants.

En el vessant musical tenim dues maneres ben diferents de fer música: Els LaxnBusto que han retornat als clàssics i els Buhos amb aquesta proposta lúdico festiva que els ha fet  tan populars. Aquesta seria la nostra banda sonora d’unes Olimpíades  anònimes de molta gent que comparteix un espai i un temps de tots aquells que tenen seriosos problemes per tirar endavant. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eix Diari, Baix Penedès Diari

Ferran Rodríguez, un periodista full time. Et recordarem

Un dia trist, un dia primer de juliol. Avui ens ha deixat el Ferran Rodríguez, un periodista fet a si mateix que durants molts anys ens ha anat explicant tot allò que passava al nostre entorn; ja sigui cultura, esport, gastronomia, política, societat i tantes altres temes que al llarg de la seva dilatada vida ha tractat. El Ferran no era dels qui feien copiar i pegar, ell estava al peu del canó a veure que passava, ja sigui en una cantada d'haveneres o en un partit de futbol. Ha passat per diferents mitjans com el 3 de vuit, Calafell Ràdio, l'Espigó, L'Espigol, un diari efímer de l'Alt Penedès. Era una persona que et podries trobar a qualsevol hora de la nit o del dia allí on estava la notícia, sempre amb un somriure amable, la seva càmara de fer fotos i la grabadora en els temps memorables. Una persona que era amic dels seus amics i que coneixia perfectament les persones que són i han estat l'actualitat d'aquesta comarca en els darrers 20 anys. Possiblement hem llegit moltes coses d'ell, però les més interessants no les ha publicat perquè ell tenia molt clar fins on arribava la seva ètica professional. Era un bon jan, però ni molt menys en el sentit d'ensopit que a vegades s'aplica, ell estava darrera la notícia i la informació fos l'hora que fos. No era una persona de treballar vuit hores diàries, entre una cosa i l'altre estava moltes hores davant dels micros ja sigui gravant o en directe. Era la seva gran passió. Acostumava a trobar amics i coneguts allí on anès perquè ell tenia molt apamada aquesta comarca que és la nostra i la seva tot i que ell va néixer a Sitges i tot hi viure al Vendrell es guanyava les garrofes a Calafell, fent allò que feia. Una persona que sabia treure suc de les persones que tenia allí davant. Una persona que sabia que els seus protagonistes eren la gent d'aquí, la gent anònima, encara que sempre que podia es feia la foto amb algun famossillu que es trobava per la vida. El darrer dia que el vaig veure va ser el passat diumenge de Rams al Vendrell mentre desfilaven els nazarenos amb la seva dona i la seva càmara no perdent pistonada. Ell ha de tenir un dels arxius fotogràfics i de so més interessants de la comarca. Espero que algú els conservi perquè era una persona que sempre que podia feia les fotos de rigor. Tot i estar en diaris en principi presumtpament rivals sempre hem tingut molt bon rotllo com tots els periodistes del Baix Penedès en l'època daurada d'aquest ofici quan 5 ó 6 mitjans com a mínim et permetien una lectura de la realitat. Ara la cosa ha minvat molt i l'esperit crític i els titulars inspirats només es pot veure en casos molt concrets del periodisme local en un món on tothom pot emular fer de periodista a traves de les xarxes socials. Guardo molts records d'ell, sobretot de la seva manera de fer, de la seva fidelitat a la seva professió, de la seva gran feina que potser només li donava per un breu, però ell estava allí a veure que passava. Et trobarem a faltar. Una forta abraçada des d'aquesta part de la realitat, espero que segueixis fent la teva feina allà dalt o on siguis i no deixis mai de donar vida a aquest tarannà que t'ha fet especial. Semblava que estessis atrapat amb el temps perquè les anys no passaven per tu i sempre guardaves les formes, les compostures i sabies estar. Molta sort i aquí seguiràs ben viu pel tot el que has fet i per totes aquell munt de persones que han passat davant teu i avui en dia s'amaguen en arxius, però estan allí gràcies a tu.