La veu del poble

La veu del poble

divendres, 11 de setembre de 2015

Quin sentit tenen les comarques?


A vegades hi ha plantejaments que no t’atreveixes a proposar, però sempre hi ha un dia que vas una mica esmaperdut per les idees tòpiques i típiques que la gent comparteix. Uns estan a favor, altres en contra, altres passen d’opinar.  Suposo que hi ha altres opcions davant la situació general que englobaria tothom.
Un dia, parlant amb una persona que ha fet història i geografia em comentava que avui en dia les comarques són innecessàries. Vaig pensar en un primer moment, que el xicot pixava fora de test, però realment si hi donés unes quantes voltes al tema, vas entrant en raó.
La comarca tenia el seu sentit fa 50 anys quan la gent anava un cop a la setmana a la capital a comprar i guardar-ho tot com podia perquè no és fes malbé a casa seva. Anava a buscar coses, a vendre, a guardar els diners en els primers bancs, a fer gestions d’altres nivells amb la burocràcia del temps. En els àmbits comarcals en un matí o una tarda podies anar a la capital i tornar sobre el carro o si eres afortunat en algun dels primers vehicles amb motor de casa nostra.
Les grans superfícies comercials i els alts preus dels lloguers han anat esmicolant tot el petit comerç que va aguantant com pot en les viles perquè sempre hi ha gent que es manté ferma a les seves tradicions. Avui en dia la comarca ens ha quedat petita. Si que hi ha algú que segueix les tradicions i els costums de pares i avís. Cada dia és més freqüent aquell que va a una capital provincial o a la comarcal del costat que té més oferta que la nostra. Aquest és un dels fenòmens massa populars al Baix Penedès, només cal anar un tarda de dissabte per Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès o Reus i segurament trobaràs més d’un conegut teu que ha decidit anar de compres en altres ciutats.
Un altre element és que presumptament les comarques haurien d’oferir una unitat, una espècie de perfil global. Només cal veure el Baix Penedès que això de la unitat només s’exerceix per força major per compartir serveis com la recollida d’escombraries i transport escolar des del Consell Comarcal.. En la resta d’aspectes, només cal veure els polígons industrials, un al costat de l’altre perquè no diguin els veïns que nosaltres no en tenim. Política conjunta jo encara no n’he vist per cap lloc. Hi ha herois com Terra i Taula que han donat un sentit a aquest marc entre mar i muntanya. Ells són exigents i saben que s’ha d’oferir un producte de qualitat, no pas com altres aventures com la Ruta del Xató que tot s’hi val mentre paguis la quota. Això ho hem de superar. Hem de tenir una qualitat, un projecte amb cara i ulls. No podem anar amb una sabata i una espardenya i que cadascú faci el que vulgui si volem fer alguna cosa seria. Si ens volem dedicar a plantar a tot arreu mercats presumptament medievals amb productes d’altres indrets ja ho estem fent. Evidentment de gent en tindrem perquè on hi hagi menjar i beure de clients no en falten.
El problema de tot això és que entitats com el Consell Comarcal del Baix Penedès dedica un 25% del seu pressupost a personal. Amb 6 milions d’euros per a un ens comarcal tot just es pot anar pujant i baixant la persiana cada dia. No dóna gaire de si.  Amb una manca d’objectius i unitat comarcal encara menys
Fa uns anys que se’ns ha posat de moda l’enoturisme, una eina clara en aquesta comarca. El problema és que quasi no tenim pagesos, les cooperatives agrícoles cada dia van perdent socis. Només cal veure com les terres ermes van creixent en aquest paisatge que tenim al nostre voltant. Hi ha tres o quatre celleristes que fan el que poden per viure d’aquest difícil món del vi i la vinya que és un dels patrimonis més valuosos d’aquesta terra que tenim als nostres peus.
Si ens hem de vendre a l’exterior que tenim? El Riuet de Coma-ruga, un parell de cellers o tres que fan visites concertades, uns quants hotels a l’estiu i un o cap a l’hivern. On està la nostra idiosincràsia? En allò en què som famosos?  Com les retencions a la N-340 o el top manta en els passeig marítims de la nostra comarca. Potser som penedesencs pel nostre passat? potser som del Camp de Tarragona per la nostra realitat administrativa? Però massa cops penso que en realitat som una mena de barriada de Barcelona per tots els nous veïns que s’han establert entre nosaltres. Publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari al Baix Penedès diari a partir del 8 de setembre del 2015