A vegades hi ha plantejaments que no t’atreveixes a proposar, però sempre
hi ha un dia que vas una mica esmaperdut per les idees tòpiques i típiques que
la gent comparteix. Uns estan a favor, altres en contra, altres passen
d’opinar. Suposo que hi ha altres
opcions davant la situació general que englobaria tothom.
Un dia, parlant amb una persona que ha fet història i geografia em
comentava que avui en dia les comarques són innecessàries. Vaig pensar en un
primer moment, que el xicot pixava fora de test, però realment si hi donés unes
quantes voltes al tema, vas entrant en raó.
La comarca tenia
el seu sentit fa 50 anys quan la gent anava un cop a la setmana a la capital a
comprar i guardar-ho tot com podia perquè no és fes malbé a casa seva. Anava a
buscar coses, a vendre, a guardar els diners en els primers bancs, a fer
gestions d’altres nivells amb la burocràcia del temps. En els àmbits comarcals
en un matí o una tarda podies anar a la capital i tornar sobre el carro o si
eres afortunat en algun dels primers vehicles amb motor de casa nostra.
Les grans
superfícies comercials i els alts preus dels lloguers han anat esmicolant tot
el petit comerç que va aguantant com pot en les viles perquè sempre hi ha gent
que es manté ferma a les seves tradicions. Avui en dia la comarca ens ha quedat
petita. Si que hi ha algú que segueix les tradicions i els costums de pares i
avís. Cada dia és més freqüent aquell que va a una capital provincial o a la
comarcal del costat que té més oferta que la nostra. Aquest és un dels fenòmens
massa populars al Baix Penedès, només cal anar un tarda de dissabte per
Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès o Reus i segurament trobaràs més
d’un conegut teu que ha decidit anar de compres en altres ciutats.
Un altre element
és que presumptament les comarques haurien d’oferir una unitat, una espècie de
perfil global. Només cal veure el Baix Penedès que això de la unitat només
s’exerceix per força major per compartir serveis com la recollida
d’escombraries i transport escolar des del Consell Comarcal.. En la resta
d’aspectes, només cal veure els polígons industrials, un al costat de l’altre
perquè no diguin els veïns que nosaltres no en tenim. Política conjunta jo
encara no n’he vist per cap lloc. Hi ha herois com Terra i Taula que han donat
un sentit a aquest marc entre mar i muntanya. Ells són exigents i saben que
s’ha d’oferir un producte de qualitat, no pas com altres aventures com la Ruta
del Xató que tot s’hi val mentre paguis la quota. Això ho hem de superar. Hem
de tenir una qualitat, un projecte amb cara i ulls. No podem anar amb una
sabata i una espardenya i que cadascú faci el que vulgui si volem fer alguna
cosa seria. Si ens volem dedicar a plantar a tot arreu mercats presumptament medievals
amb productes d’altres indrets ja ho estem fent. Evidentment de gent en tindrem
perquè on hi hagi menjar i beure de clients no en falten.
El problema de
tot això és que entitats com el Consell Comarcal del Baix Penedès dedica un 25%
del seu pressupost a personal. Amb 6 milions d’euros per a un ens comarcal tot
just es pot anar pujant i baixant la persiana cada dia. No dóna gaire de
si. Amb una manca d’objectius i unitat comarcal
encara menys
Fa uns anys que
se’ns ha posat de moda l’enoturisme, una eina clara en aquesta comarca. El
problema és que quasi no tenim pagesos, les cooperatives agrícoles cada dia van
perdent socis. Només cal veure com les terres ermes van creixent en aquest
paisatge que tenim al nostre voltant. Hi ha tres o quatre celleristes que fan
el que poden per viure d’aquest difícil món del vi i la vinya que és un dels
patrimonis més valuosos d’aquesta terra que tenim als nostres peus.
Si ens hem de
vendre a l’exterior que tenim? El Riuet de Coma-ruga, un parell de cellers o
tres que fan visites concertades, uns quants hotels a l’estiu i un o cap a
l’hivern. On està la nostra idiosincràsia? En allò en què som famosos? Com les retencions a la N-340 o el top manta
en els passeig marítims de la nostra comarca. Potser som penedesencs pel nostre
passat? potser som del Camp de Tarragona per la nostra realitat administrativa?
Però massa cops penso que en realitat som una mena de barriada de Barcelona per
tots els nous veïns que s’han establert entre nosaltres. Publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari al Baix Penedès diari a partir del 8 de setembre del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada