La veu del poble

La veu del poble

divendres, 4 de desembre de 2015

No eren tants com s'esperaven


Una de les fites de l’actualitat d’aquest mes de novembre va tenir lloc el passat diumenge a l’Arboç. Un municipi del Baix Penedès que tot i figurar en aquesta comarca sempre ha tingut uns aires independents força marcats afavorits per la seva proximitat a Vilafranca, per les seves dimensions i per la seva situació privilegiada. Fa uns anys viure al costat d’una via com la N-340 era tot un privilegi. Afavoria el creixement, el comerç local i donava certa vida als municipi, però amb el temps el que era una virtut s’ha convertit en un defecte per la majoria. Tot i que alguns comerços i hosteleria ja els hi va bé tal com està ara. Evidentment són minsos davant el gran grup de gent local i forana que s’oposen a aquesta travessia pel cor de la ciutat. Hem de tenir en compte que la velocitat màxima d’aquest tros de via és 40 km/h i la veu popular apunta que hi ha un radar que fa que molts quan passem per allí reduïm velocitat. Altres travessies no gaudeixen de la fama de la presència de radars. Llavors és quan algun dia t’enganxen inesperadament, però els conductors quan passen a l’ombra d’aquesta Giralda ja saben que s’hi poden trobar.
Estic dins el gran grup de persones que aquest dia no hi va anar. Diumenge al matí també es donaven els premis de poesia i de contes de Nadal a la casa Barral del Passeig Marítim de Calafell. Un punt on es donaven cita nous valors de la literatura en català. Els premiats venien de Girona, Barcelona i Lleida. Aquest és un de les poques plataformes literàries de casa nostra que dóna sortida als nous lletraferits. Ja porten edicions  i esperem que durin molts més i que aquest consistori segueixi invertint en cultura d’aquesta manera.
Tornem a l’Arboç, aquesta manifestació portada a terme en l’hora que tradicionalment la gent ha anat ha ofici va reunir els batlles dels principals municipis de la comarca, regidors i altres persones que van voler participar en aquest acte de protesta per demostrar que aquí també existim. Evidentment també ens van donar suport gent de les comarques del sud de Catalunya que també es mostren ignorats pels seus manaires. Ja hem anat d’excursió a Madrid a demanar a Foment que volem solucions. Evidentment ens han fet el mateix cas que sempre ens fan. Llavors hem decidit  a tallar carreteres a veure si funciona. Aquesta és la primera, però si seguim absents dels projectes del Ministerio segurament la cita continuarà en propers esdeveniments.
Ara estem en molt mala època per reclamar tot això. Nosaltres que sempre érem una colla pactistes i bona canalla que ajudàvem als partits de Madrid a tirar lleis endavant resulta que ens hem tornat uns esquerps. Ara reclamem la independència. La gent surt al carrer en multituds cada 11 de setembre. Portem un munt d’estelades al Camp Nou. Davant aquest país en presumpte rebel·liaper una part de la seva població, pensen que ara no invertirem pas allí, millor que fem AVE sense passatgers i aeroports sense avions per deixar contents a tots aquells que ens són incondicionals. D’aquests catalans no sé sap mai.
Mirant les fotos i vídeos d’aquest matí de diumenge que feia un temps esplèndid jo creia que hi hauria més gent. Pel que sembla no hi va haver tanta resposta popular com s’esperava tot i ser un tema que afecta a molta gent d’una manera o altra.
El tema dels peatges és un dels punts que a moltes persones anònimes li costa entendre el seu funcionament. Tenint autopistes més que amortitzades encara seguim pagant com autèntics burros. Segurament perquè som catalans i ja estem acostumats, però aquesta no és pas una bona justificació d’aquest greuge amb altres zones de la Península Ibèrica.
Darrera de tot això hi ha un conjunt d’interessos de caixes, bancs, empresaris, polítics que fa que estem tal com estem. Si els principals partits realment haguéssim volgut ja no tindríem peatges, però sembla ser que a algú li interessa que anem aixecant el país cada cop que anem a Barcelona i no volem donar molts de tombs. Ja ens coneixem tots plegats encara que alguns mitjans de comunicació continuïn pensant públicament que la gent s’empassa tot el que es publica. Estem en campanya electoral encara no declarada i tot dependrà de qui surti. Els actuals aviat plegaran i ara no es posaran a fer el que no s’ha fet amb més de 4 anys de legislatura. A veure que passarà el proper 20 D que segurament també ens deixarà fora de cobertura com ens acostumen a tenir. Què fan els polítics de la nostra comarca a les altes esferes de decisió? Juguen al mus? Articles publicats al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari a partir 1 de desembre