La veu del poble

La veu del poble

divendres, 17 de juny de 2016

Moció a favor de l’article 14 del ROM

  
Portem un any esperant que passi el tren que ens ha de treure d’aquesta situació. Uns miren al cor de la comarca a veure si posen la primera pedra del Logis Penedès que ens ha de salvar de tot plegat. Altres miren si veuen matrícules de cotxes holandesos pels nostres carrers ni sigui que hagin vingut un grup d’empresaris a muntar negocis que pugui eixugar el nostre deute.
Mentrestant fent pactes amb bancs, caixes, entitats territorials perquè ens donin crèdit, perquè ens coneguin més enllà de Sitges i com no per activar l’enoturisme en una comarca amb un grapat de cellers on cadascú s’ho muntar al seu estil per tirar endavant el negoci. Un parell de cop a l’any fan participen en activitats conjuntes, però ara per ara és un negoci amb molts pocs representants i més enfocat a la producció vinícola.
Estem a la cua de l’atur, de fracàs escolar, renda per càpita i com no podria ser d’una altra manera també de reciclatge. En una prova pilot que es va fer no fa gaire d’una forma clara i contundent analitzant bosses d’escombraries de diferents punts del municipi van veure que els veïns del Vendrell només reciclava un 9% dels residus que generava. Una dada que prou clara del nivell on estem.
Alguns regidors si que han donat el tomb a la truita en petites coses, però al cap del temps han anat agafant volum fins arribar a un importància relativa. Fins ara com a bons polítics manteníem la doble moral: per un costat anàvem d’ecologistes, protegíem el corriol i preservàvem el medi ambient on fos falta, però deixàvem aparcar cotxes a les Madrigueres i deixàvem que la nit de Sant Joan aquesta zona de Sant Salvador es convertís en el punt de trobada de centenars joves que fins a les tantes de la matinada estaven gaudint dels nous ritmes musicals. Ara hem deixat enrere aquesta doble moral i hem decidit que les Madrigueres és una zona protegida. Hem aconseguit ser coherents. Pot agradar o no com pot passar a molts veïns amb negoci que possiblement notaran la mesura en els calaixos a l’estiu, però ara tenim una política amb cara i ulls amb gent a favor o en contra, però ja hem acabat aquesta doble dialèctica que tant ens agrada utilitzar.
Al consistori tenim un govern format per tres partits polítics i una persona que es pot permetre el luxe de votar en contra d’alguna decisió dels seus companys de coalició. Un grup de la presumpta oposició que vota a favor el pressupost. Això no passa ni a la Generalitat amb el pobre Puigdemont.  Molt ben fet. Aquesta és la nova política que ens hem d’acostumar a practicar. Aquesta política de ramat on tots firmen “si buana” hem de ser conscients que pertany als paradigmes del passat i no pas al futur que ens espera. Una actitud que ha generat un cordialitat inesperada amb un partit que curiosament va inspirar  el famós ROM perquè no molestés gaire. Un reglament que curiosament posa en el seu article 14 que cada any es farà un ple extraordinari per avaluar i debatre l’estat de la vila. Aquesta aventura folklòrica  es va aprovar el 8 de setembre del 2012. Jo encara no he vist aquest ple extraordinari que podria donar molt de si. Evidentment s’hauria de fer en un lloc com la Lira o Auditori de l’Escola de Música perquè la sala de plens a l’igual que la del Consell Comarcal ha quedat obsoleta.

Els darrers interventors de la vila eren persones treballadors del consistori que per coses del destí diví on estan destinats alguns, no pas la gran majoria de mortals van ocupar aquesta plaça. Enguany hem decidit anar-los a buscar de carrera. Estem a mig exercici i ja en portem dos i l’actual en una jornada molt reduïda que no té res a veure amb les necessitats  d’un consistori de 38.000 habitants i un pressupost de més 50 milions d’euros i amb un deute a finals del 2015 de 86 milions d’euros, una mica lluny dels 107 milions  del 2011. Anem millorant. El nostre preu a pagar són la manca d’inversions. Un fet que a mig o llarg termini hem de tenir en compte perquè haurem de posar-nos al dia. Un any esperant el tren de les grans subvencions europees, de les grans inversions, del gran Penedès que ens ajudi a tirar endavant amb el seu enoturisme. Esperant el tren de la gratuïtat de l’AP-7, l’autovia de Tarragona. Esperant els màgics jocs del Mediterrani que ens ompli els hotels, bars i guinguetes de turistes de Visa Oro. Un estiu més tornem a fer proves amb la illa de vianants del cor del Vendrell. Gran part de la Rambla del Vendrell i la meitat del dr Robert juntament amb el Prat de la Riba ja fa dies que haurien de ser illa de vianants. Ja fa anys que anem experimentant. A veure si ara  ens decidim del tot i sinó el proper any hi tornarem a fer experiments metafísics. A veure si entre tants de partits i en plena campanya electoral algú presenta una moció per debatre el favor article 14 del ROM. No ens calen tantes mocions tan ben intencionades com absurdes per la nostra realitat.