divendres, 10 de juny de 2016

Un any de focs artificial

Portem un any de les darreres eleccions municipals arreu del territori espanyol. En aquelles eleccions del 24 de maig del 2015 ens vàrem carregar a la majoria de municipis el bipartidisme que ens anava funcionant més bé o malament des de l’edat mitjana. Ja s’havien acabat els bons i els dolents, els de dretes i els d’esquerra. A partir d’ara els consistoris passarien a tenir un ampli ventall de colors que obligava a parlar entre tots per tirar endavant el municipi. El Vendrell va passar  de 5 a 8 grups municipals amb un màxim de 4 i un mínim de 2 regidors. Calafell de 4 a 7 grups. Tot això era nou en un ajuntaments acostumats a menar els de sempre i anar alternant i ocupant  poder i oposició com Sagasta i Cánovas del Castillo feien a cavall del segle XIX i XX. El Consell Comarcal va tornar a estar a ocupat per un polític del Vendrell tot i que aquest cop, almenys no coincidia amb l’alcalde. Reitero un cop més  que aquest ens hauria d’estar presidit per algun polític dels pobles que són els autèntics beneficiaris d’aquest entitat comarcal. Un cop més sense  competències (l’especialitat de la casa transport escolar, beques menjador, recollida escombraries, benestar social, aigües residuals i poca cosa més) ha quedat com una plataforma mediàtica per sortir als mitjans de comunicació mentre es va ocupant quota de pantalla de cara a les properes eleccions dels principals municipis de la comarca mentre els pobles s’ho miren amb joia i alegria. Molt trist, però la política comarcal  és això. Gràcies a un pacte amb diferents partits tradicionals  tenim 3 vicepresidents de diferents formacions amb un límit màxim  anual de dietes entre 8.400 i 8.900 euros cadascún. Algú que m’expliqui si hi ha alguna justificació no tendenciosa que justifiqui  tenir tres vicepresidents en aquest ens. No parlem dels 10.800 euros que van a parar  als 9 partits que formen el plenari. Uns diners que no cal justificar i que van a les arques d’aquestes formacions i poden invertir en el que vulguin.
La gran majoria d’ajuntaments s’ha apassionat per gestionar mocions als plenaris que tenen una importància ben minsa per les coses del dia a dia del consistori. En la immensa majoria dels casos estem parlant de temes on els consistoris no tenen ni competències i que al final s’acaba per enviar un acord de ple a algú que vegi que tot i que nosaltres tenim desatesa la comarca, però ens podem preocupar de mil coses que afecten a la galàxia que ens acull en el seu interior. A l’Arboç que són molt espavilats i ja tenen més fires que a Calafell en el ple del darrer dia de març el G.M del PSC va presentar una moció sobre el preacord subscrit pel govern de la UE amb Turquia. Jo crec que a Brusel·les encara estan analitzant  profundament que pensa aquest consistori d’aquest esborrany amb els turcs. Genial. En el ple del darrer 2 de maig a Calafell  el grup d’ERC presenta una moció de rebuig a l’acord entre la Unió Europea i  Turquia per fer front als refugiats. Un tema molt humanitari, solidari i europeu, però realment no hi ha temes més propers on el consistori si que hi té alguna cosa a dir? Al Vendrell aposten per coses més materials i més properes i que no fallen mai. En el ple del 17 de novembre passat apareixia una proposta d’aprovació a la signatura del document d’adhesió a Catalunya Regió Europea de la Gastronomia. Això de la teca no falla mai ni aquí ni a Turquia.
En aquest any hem anat d’excursió a Madrid per dir que ja estem farts de pagar peatges. Hem sortit al carrer per reclamar el mateix i la cosa continua igual de malament en aquest territori entre dues grans urbs i ens tenen deixats de la mà de Déu.
Una comarca que sembla que tiri per defensar la seva identitat penedesenca a veure si cau alguna cosa de l’enoturisme en una comarca on cada dia hi ha menys pagesos. Ens dediquem a fer fires per deixar espai a les coques de Perafita i als embutits del Pirineu perquè som així de bona gent. Encara no hem trobat una mostra econòmica on hi puguin prendre part els nostres comerciants amb un cost més econòmics que els que acostumem a ofertar. Cada municipi de la comarca viu la seva pròpia realitat i la costa i l’interior encara no estan ben lligades i viuen en òrbites paral·leles. Ara ens hem adonat que fa més de 50 anys que vàrem anomenar Franco com alcalde honorífic i ara toca esborrar el nostre passat. En aquesta comarca ja ens coneixem i fins i tot retirem el record al nostre estimat Jordi Pujol. Ves a saber si d’aquí quatre dies renunciarem als nostres herois actuals i en buscarem de nous.