En el nostre
territori hi ha multitud de fires i firetes. Algunes són centenàries. Altres ho
voldrien ser encara que faci quatre dies que rutllen. Si una fira ha de
funcionar no hi pot faltar ni el menjar ni el beure. Aquests principis bàsics
de l’ésser humans són primordials per si volem omplir una mostra amb persones
que un cop vist el que faci falta com la pintura, el material agrícola o els
adobs al final hi hagi una part del recinte dedicada a aquest principi bàsic
ineludibles.
Evidentment hi ha
fires que no necessiten d’aquests elements temptadors per la consciència
humana. A Sitges té lloc una fira de Patchwork que ja porten 12 edicions i
gaudeix de molta concurrència perquè és un dels pocs certàmens amb aquesta
tècnica com a gran protagonista que se celebra a casa nostra. Hem de tenir en
compte que també gaudeix de molta popularitat en els darrers anys arreu de les
nostres contrades en perjudici de les puntes de coixí i els brodats que van
perdent seguidors, però que encara mostren una gran força en la nostra societat
fruit d’un passat gloriós.
Però hi ha coses
que sempre han tingut molt bona acollida i encara mantenen la seva bona forma.
Aquest és el REC d’Igualada que reuneix una munió de primeres marques durant un
cap de setmana a uns preus molt especials. Moltes rebaixes i moltes marques són
els eixos bàsics perquè triomfi aquest certamen que se celebra dos cops a
l’any. Un a l’estiu i un a l’hivern. Evidentment s’ha de fer a principis de mes
quan la gent ja ha cobrat.
Hi ha una mena
proposta de fira que participa forma part d’altres certàmens més grans. Un assumpte molt concret i que
també compta amb molts adeptes i seguidors fidels a casa nostra. Es faci on es
faci. Un lloc prou important que sempre
han tingut els col·leccionistes de plaques de cava. Un altre món prou
important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada