La veu del poble

La veu del poble

dimecres, 17 d’agost de 2016

Freedom for Coma-ruga



Els membres d’una entitat de veïns Coma-ruga del Vendrell cansats que els diferents governs municipal del consistori els tinguin per no res han decidit en assemblea i per una àmplia majoria impulsar els estudis socials i econòmics previs a una possible segregació del Vendrell.Però ells ho tenen molt clar: tornar a la divisió d’abans del 1946 quan el barri Marítim i Sant Vicenç de Calders tenien la seva pròpia fins que van caure a mans del Vendrell arran d’una decret franquista, ves per on.
A les darreres eleccions municipals algun partit ja va treure el tema de crear poc a poc una entitat descentralitzada com la Canonja de Tarragona que ja anava  per aquesta línia encara que a una velocitat més lenta, però el tema torna a estar aquí sobre la taula. Evidentment a la majoria de polítics vendrellencs i més els de tota la vida no els farà gràcia ni una. El quid de la qüestió pel govern jacobí és tenir força territori per gestionar més volum de veïns per cobrar impostos encara que després no tinguem diners per canviar una bombeta de la llum, però el més ens omple d’orgull i satisfacció és tenir uns amplis territoris amplis que es puguin aportar ingressos, encara que estiguin allí mig perduts.
Un dels greus  problemes del Vendrell és que no tenim ni cap nuclear, ni planta de reciclatge d’escombraries, ni tèrmica, ni empresa que fabriqui bolquers per cap cadena internacional, ni cap parc temàtic. El fet de no tenir una empresa important que aporti una gran quantitat de diners a les arques municipals, els impostos s’han de repartir en aquest minso teixit comercial i industrial que tenim al Vendrell que no cal que us exposi sinó val més que doneu un tomb per algun dels polígons industrials que tenim a l’entrada de la nostra estimada vila.
Llavors vist que no tenim cap brollador que enriqueixi les arques municipals i hem de suportar un deute que dobla el nostre pressupost municipal d’un any, la nostra capacitat de maniobra és ben minsa. Focs artificials signant convenis per aquí, demanant ajuda per allà, anar a Madrid d’excursió i la cosa no dóna gaire més de si.
Llavors vist tot això s’ha de treure el màxim profit a les inversions municipals. Els 400.000 euros que havien d’anar a fer una pàrquing amb boniques jardineres al Botafoc doncs que es posin on realment faci falta. Si en alguns carrers del Tancat del Vendrell els escombriaires són una figura quasi en l’oblit que apareixen molt de tant en tant, resulta que aquest personatges a les platges crec que ni el deuen conèixer en la majoria de carrers perquè no forma part dels herois del seu entorn. Llavors queden 50.000 euros pendents als barris marítims que el PP va condicionar per aprovar el darrer pressupost. Ara a veure que passarà perquè fins ara només els faltava tenir cartera perquè en els moments claus s’afegien al trio que presumptament forma l’equip de govern.
Tal com està l’economia que és la base de la política el millor que es pot fer es deixar que Coma-ruga i Sant Vicenç siguin independents totalment. Si han d’esperar que les coses canviïn abans el port de Coma-ruga s’haurà convertit en un important port  de creuers internacionals.
Si un país demana el seu dret a decidir serà força lògic que antic municipi també reivindiqués els seus drets històrics abans de caure per una decisió del Franco que ara tots hem tret d’alcalde honorífic dels nostres consistoris. No és una cosa tan absurda i econòmicament fins i tot podria ser rendible per les dues parts.
Hem de ser realistes i tractar el que tenim davant tal com és i intentar treure millor partit al nostre dia a dia.
Coma-ruga sempre ha estat com si fos una segona divisió dins el municipi del Vendrell i a mesura que la gent va convertint les segones residències per fer-ne la primera va veient que la cosa no evoluciona. Entre les inundacions quan plou, el mal estat d’alguns carrers, la busca i recerca de contenidors de reciclatge,  i allò que pot passar després de quatre gotes en algunes xarxes elèctriques de la zona la gent ja comença a estar una mica tipa del tracte rebut per la majoria de governs central. Tot i que sempre hi hagut representants polítics d’aquesta zona no han sabut imposar les seves necessitats bàsiques com altres zones del Vendrell que tenen un lobby molt important que vetlla pels seus interessos allà on faci falta i no en deixen passar ni una.
Potser parlar de tot això avui en dia és una cosa que ha sorprès a més d’un polític local de tota la vida, però és una manera de donar empenta i energia al municipi amb gent nova a les entitats. També n’hi ha alguns que fa més anys que el Tobies que estan al capdavant de les corresponents associacions, però potser un punt que si s’aprofita per donar molta empenta a la nova localitat. Suposo que Sant Vicenç seguirà vivint en aquest món a banda, però la resta del municipi s’hauria de reactivar considerablement i no perdem de vista el Barri Ferroviari amb moltes mancances.  El Francàs és una altra història. Endavant i molta sort i a veure si alguna dia també es pot votar en aquests referèndums que segons el tema es poden fer o no.El proper pas serà demanar la independència de Segur de Calafell.