Jo no sóc independentista, més aviat em considero anarquista. No crec ni en els estats, ni les banderes de colors ni similars, però trobo que hi ha una cosa que és la dignitat humana que està per sobre de tot. En aquesta sentencia el Suprem s'ha anat a fer mal a Catalunya a unes persones que es van veure empeses per la gent a fer un seguit de coses, per la voluntat popular, però que en el fons tampoc ni es va publicar al Dogc ni es va tirar endavant, va ser com una farsa d'independència que no va tenir més transcendència, però gràcies a Espanya i als polítics de Catalunya que la gent es va fer seva una idea que volen tirar endavant. La gent vol independència, però jo crec que s'ha de poder votar si es vol o no es vol. Que es faci el que es digui la majoria, no hi ha més. Si la gent diu que no, doncs ho tornarem a intentar d'aquí uns anys, però el que passa és que la fàbrica d'independentistes està a Madrid perquè cada dia que passa i després del que està passant cada dia hi ha més gent que vol marxar per tal com ens tracten. Aquest és el problema d'Espanya, colpejats vilment i a sobre pagar el beure. Ja n'hi ha prou que aquesta merda de democràcia no sigui més que una dictadura encoberta. Gràcies a les xarxes la gent es pot unir i pot fer molt de mal, fins ara era impensable. En el fons depenem d'Europa que no pot seguir mirant a un altre costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada