Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 18 de juliol del 2008

Els 400 euros en clau comarcal

Molts dels treballadors ja hem vist a les nostres de nòmines de juny ben marcats els 200 euros. Una mesura popular i electoralista que ens pot permetre algun petit detall a la nostra rutina sense gaires pretensions. D’aquí fins que arribi el Nadal gaudirem, mes a mes, d’un altre paquet amb 200 euros més que podrem beneir discretament amb les compres nadalenques en cas que no es perdi pel llarg camí. Els més pobres de la massa salarial amb un salari que no hagi arribat al voltant dels 9.000 euros anuals no hauran pogut gaudir d’aquesta promesa electoral del ZP, almenys en totes les seves dimensions mediàtiques.
Com a baixpenedesenc m’agradaria proposar un seguit de mesures que segurament ens alegrarien millor les nostres carteres que aquests diners benvinguts des de Madrid. Potser no ha estat res més que una mostra pecuniària i en forma d’euros del nostre gran paper futbolista a Europa. Si algun polític de la comarca vol prendre nota. Apuntaré un seguit de mesures populars que poden anar molt bé si en algun moment es repeteix aquest tipus d’iniciativa política però en un àmbit més casolà.
Primer de tot, una reducció dràstica dels peatges que tenim per anar a Barcelona, especialment per la costa. Nosaltres que estem a cavall entre Tarragona i Barcelona. Moltes vegades ens hem de desplaçar a la capital per necessitat, hauríem de veure com aquesta solidaritat i aquesta cohesió territorial es veies traduïda en una reducció àmplia ja no dic supressió dels peatges que hem de satisfer per plantar-nos al mig de la plaça Catalunya. Amb més raó, a l’estiu, quan les cues en pocs minuts et pulveritzen tot el temps que has guanyat anant en una via ràpida.
També hem de reclamar que tornem a tenir els trens de rodalies gratuïts com teníem fins no fa gaires mesos. Conec gent que ho fa perquè la manca de revisors amb un bitllet d’una zona van de Sant Vicenç a Barcelona, però encara hi ha molta moral i educació en la societat que ens obliga a moltes persones, per consciència més que res, a passar per taquilla o per la màquina perquè és cada dia és més difícil trobar-te un revisor de tren o interventor que s’anomenen professionalment.
Pel que fa als nostres ajuntaments, haurien de portar a terme una revisió del cadastre perquè totes aquestes persones que han pagat un preu inflat pel seu pis fruit del moment econòmic en què el van comprar. Puix que van tenir la mala sort de pagar uns diners que en realitat no valia com s’ha demostrat després que no estiguin uns anys abonant un IBI que no correspon amb el seu valor real del mercat. Que Cunit no sigui precisament l’exemple a l’hora d’aplicar el percentatge d’aquest impost municipal. Afavorir l’estalvi energètic dotant els consums més baixos de preus força més assequibles i realment significatius a l’hora de valorar el benefici real de l’estalvi. Darrera d’això no cal dir que la venda a preu de cost de les bosses biodegradables és una mesura que també hi aportaria el seu granet de sorra.
Aconseguir que els pàrkings de pagament o la zona blava de diversos municipis tinguin les dues primeres hores d’utilització gratuïtes per potenciar el comerç. Alguns comerciants lliuren als clients uns abonaments per aquests estacionaments públics. La zona blava s’ha creat, en teoria, per donar vitalitat al comerç. Amb aquesta mesura tots hi sortirien guanyant perquè a uns no els tocaria afegir un s diners per l’estacionament i els altres potser notarien com les seves vendes augmenten. En l’àmbit educatiu, que les entitats públiques atorguin més recursos econòmics a les escoles perquè aquestes puguin adquirir llibres i material per als estudiants. Realment els mestres són els que millor coneixen la realitat social dels seus alumnes. Per aquest mateix motiu, les escoles haurien de gestionar tot tipus de beques adreçades als estudiants. Baixar el preu de les escoles bressol i del seu menjador que suposa una gran despesa per moltes famílies que no tenen cap més opció que utilitzar els seus serveis. Aquestes són les afortunades, perquè d’altres han de renunciar a la feina per atendre als menuts o a les persones amb discapacitats que són un dels grans oblidats de les polítiques comarcals que en molts casos només apunten els més joves i massa cops ens oblidem dels més grans.
Utilitzar aquests diners en la preparació de noves professionals com cursos de carnisseria, perruqueria i potenciar els carnets com el manipulador d’aliments o el carnet de conduir B1 que són grans avenços en la nostra societat que, sobretot aquest darrer, és una forta despesa per moltes famílies i que hi hagi sort.
Però és molt fàcil, encara que el govern central ho ha fet un xic complicat pel sistema utilitzat, donar 400 euros als treballadors. El problema és que costa molt més si realment és vol donar un millor ús d’aquests diners. Potser la gent no ho notaria tant el primer dia, però indirectament hi hauria moltes més persones beneficiades. En especial les realment més necessitades.

Publicat el 18 de juliol del 2008 al Diari del Baix Penedès.

1 comentari:

Beatriz Durán ha dit...

Aquestos 400€ no són un regal, ni molt menys. Es tracta d'un adelantament, proporcionat, del que suposadament ens retornarà hisenda.

I què soleu fer amb els diners que us retornen? Donar-los per a obtenir rodalies gratuïts? Per a gaudir de zona blava sense pagar? Jo fer un viatge. En qüestió de gustos...

P.D: Ahir, després d'un mes agafant el rodalies a Castelldefels, vaig veure un revisor per primera vegada... Ara, aquell home els ha de tenir ben posats, perquè com l'insultaven...