Avui he anat a veure una peli que prometia, "Posdata: te quiero". Semblava una cosa romanticona amb unes quantes llàgrimes i algunes alegries. La veritat és que he trobat això. Hi havia molt poca gent al cine i l'únic noi era jo. No vull ser sexista ni molt menys, però és d'una d'aquestes pelis tendres i sentimentals que agraden a moltes dones. És una mica llarga, però entra bé. Si no tens el llistó gaire alt passa bé, però si anaves com jo amb certes disposicions positives. Surts una mica decebut. Ja ho sabeu. Jo us aviso.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Vaja. Doncs l'anunci de la peli pinta bé. Hauré d'anar a veure-la.
miquel com ets !!! la peli és bona . A veure amb un titol aixíq ue t'espereves.
A mi em va agradar
Publica un comentari a l'entrada