La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 30 de setembre de 2008

4,5 euros per entrar a la Fira de Lleida

La Fira de Lleida costava 4,5 euros per entrar. Molta gent de Lleida i comarca aconsegueix amb certa facilitat invitació. Potser és millor que fos gratuïta i tothom hi pogues entrar. Tampoc no és tan important com la de Mollerussa i viu una mica de la fama i de què Lleida és capital. Com sempre la part més visitada va ser la dels pernils i xoriços. Aquí la gent ho té molt clar.

La boda de Peronella de Lleida necessita alguns canvis

La segona edició de les noces del Comte de Barcelona Berenguer IV i Peronella es van repetir el passat diumenge a Lleida. Hi havia moltes coses iguals que la primera edició. S'hauria de canviar una mica tot el muntatge i fer alguna cosa diferent amb més atractiu perquè l'any passat hi havia gent, però enguany no tanta. També es podria aprofitar per fer-ho un dia a part de la Fira i posar un mercat medieval com Déu mana i alguna cosa més per donar més contingut a la festa. A veure si algú m'escolta.

Un best seller convertit en una gran pel·lícula

Aquesta setmana tocava anar al cine i veure en pel·lícula un dels darrers best sellers. EL Pijama de ratlles era el gran protagonista de les estrenes del cap de setmana. No me la vaig voler deixar perdre. La veritat és que val la pena. És molt interessant la relació des de la inocència que s'estableix entre els dos nens de vuit anys, potser una mica massa i tot. En moltes escenes em recorda la Vida és bella, però aquesta és un xic més sèrie i amb un protagonisme clau del Bruno i del Schmuel. Us l'aconsello. La veritat. No és gens llarga i és molt tendra. Ara començaré a llegir el llibre.

divendres, 26 de setembre de 2008

La gent va molt poc al cinema

La darrera enquesta m'ha confirmat que la gent va molt poc al cinema. Aixó hi diuen cinc dels votants. 3 diuen que no hi van mai i només 2 ho fan el dia de l'espectador. Els festius no registra cap votació. Ja veig que la gent no va al cine. Què fa? Ho pirateja ? Juga amb la consola?

Una Fira adaptada a les circunstàncies del 2008

En aquests moments de crisis és quan s’ha d’intentar reconduir la situació i apostar per noves propostes i buscar alternatives. A les portes tenim la Fira de Santa Teresa que és un marc ideal per assajar una primera resposta a la realitat que ens marca cada dia, en especial l’econòmica. Primer de tot s’hauria de potenciar el comerç local i comarcal i tot i que és important que vinguin empreses foranes, el que hem de fer és conèixer-nos primer a nosaltres mateixos. Empreses públiques i privades com pot ser l’Eina del Vendrell, l’Escola Taller o els seus semblants que hi pugui haver a Calafell o a altres localitats mereixerien un espai dins aquesta mostra comarcal. Primer de tot ens hem de conèixer. Veure les nostres cares i les nostres maneres d’actuar. Trobo molt correcte de tant en tant, aquesta entitat pública surti en els mitjans de comunicació anunciant inici de cursos o noves propostes, però s’ha de sortir al carrer i que millor que per oferir una de les coses que ara la societat demana que no és ni menys que treball.
Les fires d’aquestes localitats es van crear perquè era una de les poques vegades a l’any que la gent dels pobles amb els diners que havien obtingut dels seus negocis, en especial, l’agricultura, anaven a la ciutat més gran que tenien al costat per comprar animals,, carruatges i el que fes falta per la resta de l’any, però aquesta idea ja fa anys que ha quedat totalment desfasada i la gràcia d’aquestes iniciatives és adaptar-se als nous temps.
Una Fira que tingui el seu lloc perquè els joves puguin conèixer les propostes educatives de la comarca. Encara que malauradament no han canviat gaire a vegades ens podem trobar amb petites sorpreses que ens poden fer decantar per coses que fins ara poc a l’abast de tots plegats.
No cal una Fira amb un munt d’estands amb tota la varietat que tu vulguis perquè és molt difícil fer una mostra mínimament monotemàtica i que tinguem 70.000 o 80.000 visitants segona la propaganda oficial encara que segons les cròniques el temps no hagi acompanyat gaire. Necessitem una Fira de l’any 2008 ubicada en un Vendrell del 2008 amb aspiracions de futur i amb nous espais urbanitzats i una realitat que no és molt diferent de la del 1998, però si que no té res a veure amb El Vendrell del 1958.
No hem de vendre només els darrers vehicles del mercat i les darrers innovacions en pelar patates. Hem de potenciar el que tenim i hem de treure al carrer allò que tenim. En els darrers anys hem descobert les meravelles del Fora Stocks, però no ens hem de quedar aquí i menys en una situació com la que ens domina. No ens cal ni cap pavelló firal ni res semblant, almenys de moment. La Rambla i la del Josep Cañas i si fa falta la de la Sardana, allí podem reflectir la realitat d’aquest Vendrell del 2008 que ens acull.
L’altre dia vaig anar a rentar el cotxe a la Cometa i vaig descobrir que hi havia moltes empreses que no n’havia sentit mai parlar i potser algun cop havia vist alguna de les seves furgonetes aparcades en algun carrer del Vendrell. Això hem de potenciar aquest teixit que és nostre i per tant en ell és on hi tenim posat les nostres fons principals de subsistència i el nostre futur.
Omplir per omplir estands d’una fira avui per avui no té cap tipus de sentit. Per fer tot això s’hi ha de creure. El més fàcil és agafar els expositors de l’any passat i anar trucant perquè tornint a fer el mateix. Però ha d’arribar un dia en què algú s’atreveixi en un model diferent. Potser els primers anys serà un fracàs, però si seguim així morirem d’èxit com ja els ha passat a algunes empreses de la comarca que de tant bones que han estat en un tres i no res s’han quedat amb les capses perquè la competència se les ha menjat i no s’han donat ni compte. Quan ho han fet ha estat massa tard. Espero que algun dia d’aquests la Fira s’adapti al nou segle i deixi tota aquesta
glòria per adaptar-se a la realitat de la vila i comarca que l’acull. Confio que algun dia passarà.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de setembre del 2008

dijous, 25 de setembre de 2008

Llums enceses dels cotxes dia i nit

La Unió Europea vol que tots els cotxes a partir dels 2011 quan surtin de fabrica portin un dispositiu perquè sempre tinguin les llums enceses tan de dia com de nit. El que s'ha de fer és millorar les carreteres i fer-les més dignes i més transitables. No com ara que algunes fan pena.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Els amics de la Thermomix dels Pastorets

Una nota curiosa és que Els Pastorets del Vendrell han creat una penya dels amics de la Thermomix. Realment és un món a part de la cuina. Conec força persones que la tenen i t'ajuda molt a la cuina. És cara, però és una molt bona inversió. Enhorabona per formar aquest club

Un gos al cartell de la Fira de Lleida

La Fira de Sant Miquel de Lleida no presenta grans novetats, però la cosa curiosa és que hi ha un gos a la portada del programa. No ho entenc. No hi trobo can sentit, perquè és una fira que el gos, pel que jo he vist, no hi té cap mena de protagonisme. Si que és el millor amic de l'home, però d'aquí a protagonista de la Fira de Lleida. No ho sé. Seguirem investigant.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Tornare al restaurant Stil del Vendrell

Fa anys vaig anar a un restaurant del Vendrell que es diu Stil. Practicaven aquesta cuina sibarita, em va semblar, que tot són olors, sensacions, creativitat i de teca poca. Vaig decidir que estaria temps en tornar-hi. No fa molt va canviar de lloc i avui m'he deixat portar fins als seus plats. M'agradat força. Repetiré. El carpaccio, l'amanida, el pollastre i llagostins, les galtes de porc, la vedella. Tot estava molt bé. El menú ha costat 14 euros i mig sense IVA. Val la pena. No us arrepentireu.

dissabte, 20 de setembre de 2008

Buscar altres fonts d'ingressos municipals

Els Ajuntaments es queixen que no han baixat molt les recaptacions per la crisis en la construcció. No és normal que la majoria d'ingressos es basi amb això. Alguna cosa falla. S'ha de canviar moltes coses en aquest país perquè tothom estigui a dues veles d'una cosa que ja es veia venir. S'han de modificar les ordenances i buscar potser altres ingressos i no matxacar tant amb impostos la construcció.

Es deixen veure Vicky Cristina Barcelona

Tenia ganes de veure la darrera pel·lícula de Woddy Allen, Vicky Cristina Barcelona. A mi és un director que no m'agrada gaire, perquè costa d'entendre, almenys a mi. Si una peli d'aquestes rares no l'entenc ho dic i ja està no estic allí fent d'intel·lectual dient que si que és un argument fantàstic i original quan no t'has enterat de res. Aquesta peli entra molt bé. És la vida d'un triangle amorós amb afegitons i tota la relació que hi ha entre els seus membre. L'afegitó és la Penelope Cruz que fa de boja i és potser la millor actriu del film. Si no us agrada Woddy Allen no passa res perquè aquesta història no és gaire complicada. Surt molt Barcelona com el seu títol indica i és fa força amena i tampoc és que sigui molt llarga. Val la pena. No és una gran peli, però vist altres propostes del seu director aquesta és força digerible i la recomano per passar una bona estona i per veure la imatge que té el seu director sobre els pintors bohemis. Si un pintor és bohem i viu on viu i fa el que fa el Bardem, ja m'hi poso. Aquesta imatge idealitzada no l'acabo d'entende, perquè avui en dia viure d'aquesta manera no és gens fàcil. Ja em direu que en penseu.

dijous, 18 de setembre de 2008

La majoria de gent penja la Senyera

La darrera enquesta demostra que la majoria dels participants van penjar la senyera per la Diada. Un total de 9. Unes altres 6 persones van optar per l'estelada. Només 1 persona deixa ben clar que no la va penjar i altres 3 persones van estar fora i clar no la van poder penjar. Aquesta estadística no és un viu reflex de la realitat d'aquell dia almenys al Vendrell, però és una enquesta i per tant s'ha de publicar.

Necessitem uns cinemes amb una mica més de varietat

Abans de començar aquest estiu que ja s’acaba a l’hora de comprar la meva entrada de cinema al Vendrell em vaig trobar que s’havia encarit 50 cèntims. El preu d’un dia normal és de 5 euros i mig per persona. A partir d’aquest preu tenim dues opcions ben diferents. Si anem el dia de l’espectador ens costarà un euro menys i si ho fem festiu o vigília doncs ho incrementarem amb un altre euro. Llavors dintre moltes persones compra les crispetes i el refresc i tornen a caure uns altres 6 euros. En total necessites 2.000 de les antigues pessetes per anar a veure una pel·lícula encara que tot sigui dit et pots estalviar la part alimentària, però llavors el cinema no et faria desconnectar per una hora o dues hores de la realitat que et rodeja mentre vas passant les crispetes una a una per la teva boca. Un film comercial com el que ens acostumen a posar a les sales de la comarca ha d’estar acompanyat per aquesta parella integrada per una capsa de crispetes dolces o salades i un refresc. Moltes persones ho passen per alt. A la fi i el cap és el mateix que si vas a Andorra i no portes tabac o begudes. Hi ha tradicions que no es poden perdre i les crispetes és una.
En aquest article no vull defensar aquests apetitosos derivats del moresc. El que m’agradaria apuntar són els preus que hem de pagar per veure una pel·lícula en unes còmodes butaques i amb una temperatura força adient. Encara que alguns cops la gent es queixa que fa fred o fa calor, però ja se sap que en aquest camp és molt difícil deixar content a tothom. El preu que paguem a guixeta ens hauria d’estalviar els anuncis de publicitat que estem obligats a empassar-nos des de que ens col·loquem allí ben assegudets per veure pel que hem pagat. No és veritat que nosaltres hem d’abonar uns diners, doncs per què hem d’aguantar al publicitat com un tros del film?. Potser si no la posessin encara seria més car. Però hi ha alguns cops que hi ha massa tros d’anuncis abans d’arribar als crèdits del llargmetratge. Aquests preus i les noves tecnologies són alguns de les causes que la gent es busqui solucions alternatives sense sortir fora de casa. Internet o inclòs alguns mercats del top manta que ens faciliten el material a uns preus molt reduïts. Reconec que tot això no està gens bé i està fora la legalitat. Però quan li costa a una família anar al cinema un diumenge? A la tardor cada any entre setmana els cinemes del Vendrell acullen una cosa semblant al Dia del cinema. Aquell dia l’entrada està entre1 o 2 euros. Et pots creure que tot i ser a l’hivern, tot i ser entre setmana les sales estan a mig aforament. També s’ha de dir que la publicitat d’aquest dia és el boca a boca perquè no crec que a part d’algun cartell a les guixetes hi hagi molta més informació. Però quan tu et penses que t’estalvies un parell o tres d’euros al final et gastes molt més. Amb la broma que és econòmic acabes sopant en alguns d’aquells restaurants o similar de les Mates. El que hauria d’haver suposat un minva d’ingressos pel cinema en realitat li ha fet multiplicar la seva recaptació a ell i a molts dels establiments que estan oberts en aquella zona. Per trampejar aquests moments de crisis i tenint en compte que els principals usuaris d’aquestes sales són els joves, que són els principals perjudicats per aquesta crisis amb recessió econòmica s’haurien de potenciar aquest tipus d’iniciatives on al final de comptes tots hi guanyem, tot i que els espectadors hi anem amb voluntat d’estalviar, però al final resulta que ens deixem més diners dels que en un principi esperàvem.
Resulta molt curiós que de els dos multicines principals que tenim a la comarca fan gairebé la mateixa programació. A veure si algun dels dos s’aventura i dedica un parell de sales a propostes que surtin una mica dels circuits comercials. Alguna cosa diferent perquè amb les gairebé 100.000 persones que estem a la comarca quan no és estiu hi ha gustos de tot tipus. Seria qüestió de provar-ho unes setmanes a veure si hi ha sort perquè estem col·lapsats de propostes comercials que reconec que tenen la major part del públic, però la resta ha de continuar anant a Barcelona o a Tarragona perquè aquí res de res. Quan passa alguna d’aquestes propostes inesperades per les nostres sales sembla gairebé un miracle.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 19 de setembre del 2008

Trobada d'avis a Coma-ruga

Aquest dissabte a L'Alberg Santa Maria del Mar de Coma-ruga es trobaran més de 2.500 avis de la comarca. Molts ja fa mesos que ho esperen. Saben que menjaran arròs i que estaran tot el dia quasi. Que hi hagi molta sort i que el temps acompanyen. Aquí els polítics s'hi juguen molt.

Els quarentons baixpenedesencs

Algú sap si algú del Baix Penedès o El Vendrell ha organitzat o organitza una festa per la gent que enguany fa 40 anys o sigui que van neixer l'any 1968? L'altre dia m'ho van preguntar. Jo no he vist res, però potser algú ho tira endavant.

Millor una multa que comprar el bitllet de Renfe

Una amiga em deia que durant dos mesos de venir cada dia al Vendrell en tren per la via de Vilafranca només ha vist el revisor dos cops. Ella primer comprava el bitllet religiosament i ara només compra una zona per poder entrar i sortir sense problemes de l'estació. Si ha de pagar una multa al mes o fins i tot dues o tres li surt més que rendible aquesta estratègia. La gent s'espavila i les sancions són més barates que les omissions.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Es nota la crisis en les festes populars

Enguany la Fira de Sant Miquel a Lleida a part de la Fira no presenta grans ofertes musicals. El clàssic correfoc, música clàssica i la boda de Peronela i Ramon Berenguer IV. A l'igual que la Festa Major de Lleida, es nota que hi ha restriccions pressustàries. Ja s'han acabat les grans festes. Ara s'ha d'estudiar i distribuir el més migrat pressupost entre les necessitats augmentades de la societat. Esperem que aquests anys magres per tothom passin aviat i tornem on estàvem fa pocs anys. El Vendrell va tirar la casa per la finestra per la Festa Major a veure que ens oferirà per la Fira. Ja no queda gaire.

dimarts, 16 de setembre de 2008

Cracòvia tampoc dóna la talla

La visió de Cracòvia per la tele també em va produir el mateix efecte que la sèrie Vinagre. A vegades s'aprofita d'un producte exitós fer-ne un altre, però les coses a vegades quan es treuen de lloc i es força la situació fracassen. A veure com continua tot això. Però aquestes dues noves propostes del Terrat amb un capítol vist no m'agraden. Els donaré una segona oportunitat.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Vinagre, un serie força mediocre.

Ahir vaig estar atent a la nova sèrie de TV3 on surt la Clara Segura i el Bruno Oro. La vaig trobar molt dolenta. A Polònia són molt bons, però si la cosa no millora fora d'aquí bastant penosos. No val la pena. No crec que duri molt a la tele. A veure que passa avui amb Cracòvia

dissabte, 13 de setembre de 2008

La Conjura del Escorial

Una peli entretinguda que dura una mica més de dues hores, però passen força ràpid. Està molt ben ambientada tan pel que fa a escenaris com a vestuaris. Hi ha una gran interpretació del Jordi Mollà i del Juanjo Puigcorbé. Si no us van les intrigues de palau no hi aneu perquè se us farà pesada, però si us agrada el marujeo i les traicions i intrigues de l'alta societat espanyola no us la perdeu.

divendres, 12 de setembre de 2008

Sempre pendents de les assegurances

Una de les garanties socials que cada dia amplien el seu camp d’acció són les assegurances. Tothom recorda el rebut de la companyia d’assegurances que garantien els hereus tenir cobertes les despeses de l’enterrament dels nostres progenitors. Més tard va venir el cotxe, la motocicleta i la casa. Ara en tenim un ampli ventall. Des de la que t’aconsellen quan signes una hipoteca perquè en cas que un dels dos membres de la parell es quedi pel camí abans de tornar amb interessos tot el crèdit al banc, l’altra mitja taronja pugui viure sense haver de pagar la meitat del crèdit financer. Tenim multitud d’assegurances en moltes disciplines com els que estan vinculades amb la salut i també aquelles que asseguren una nòmina al mes als conductors professionals per haver-se quedat sense punts en el carnet de conduir. Els sindicats també ofereixen la possibilitat de recuperar el 100% de la teva nòmina si l’empresa et sanciona o t’obra un expedient disciplinari i deixa al carrer.
La societat dels nostres pares i avis tenia una certa cultura de l’estalvi. Sempre ens deien que teníem que tenir un raconet al banc o sota la rajola per si teníem un ensurt a la nostra vida. Els empresaris d’aquest ram en seguida van trobar el negoci en aquesta frase que s’ha repetit de generació en generació.
A la nostra llar, ja tenim una carpeta on hi tenim tot els papers relacionats amb l’assegurança amb els seus fulls informatius i el seu llibret que la majoria de gent no s’ha llegit ni té cap intenció de dedicar una hora del seu oci per esbrinar tota la cobertura. Amb el que li ha dit el comercial i una mica de desídia perquè no saps per on et pot sortir el brau ho tens tot allí preparat perquè algun dia ho puguis necessitar per algun incident que t’hagi passat. Llavors en aquest punt és on entra el valor de la lletra petita que tu tenies en un separador de la teva prestatgeria i que mai t’havies atrevit a llegir. Però ja és massa tard. Alea jacta est. Apurem fins on puguem amb el tenim. Dins aquest camp de la vida assegurada també hi podrem incloure des de el servei telefònic de consultes mèdiques o jurídiques que algunes agències posen a la teva disposició. Realment destinant cada més moltes petites sumes et serveixen com si tinguessis una gran inversió al banc. Llàstima de la lletra petita que posa les coses en el seu lloc.
En el dia d’avui si és que encara existeix la noció d’estalvi l’hem de trobar en les assegurances que ens permeten gaudir d’uns possibles diners per aquelles necessitats imprevistes que ens puguin sorgir. La societat ens està educant perquè tinguem por de tot el que ens rodeja i d’allò que h ha més enllà. De la salut, dels lladres, del nostre cotxe que ens deixarà tirats al mig de la Diagonal, de la rentadora que tindrà una fuita a les 4 de la matinada d’un dissabte i quan arribem a casa trobarem el pis inundat etc, etc.. Només cal recordar l’efectivitat de la darrera campanya electoral del PSOE que va portar el Zapatero a la Moncloa. Ell ens volia vendre que si no el votàvem vindria la dreta rància i ens ho faria passar malament. La gent hi va creure i va sortir victoriós de la cita electoral. És una mica el paper que porten a terme aquestes assegurances que no costen gens de contractar amb un número de compte on abonar les mensualitats. En cas que decideixis donar-te de baixa la cosa ja costa una mica més i s’han de donar fins i tot explicacions. Una cosa que trobo aberrant. Hauria de ser tan fàcil donar-se d’alta com de baixa i ja veieu la diferència. Si tenim la nostra vida assegurada ja tenim molt de guanyat. És una llàstima que a vegades no tenim el servei que necessitaríem o simplement en el moment dels nervis vam trucar al lampista de confiança i no al que proporciona la companyia, per tant, res de res.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 12 de setembre del 2008

Valoració positiva de l'hospital del Vendrell

L'enquesta sobre el grau de satisfacció de l'Ajuntament del Vendrell ha resultat positiva per aquest equipament sanitari. 4 persones estan satifetes. 2 No ho estan. 1 persona encara no hi ha estat mai. L'opció que la persona anava per mútua no ha registrat cap vot.

dijous, 11 de setembre de 2008

Un 10% de senyeres al Vendrell

Al Vendrell he fet un petit tomb i he vist que un 10-10% aproximat de balcons porten Senyera. Avui per moltes persones és el primer dia d'un llarg pont si és que encara queda algun raconet amagat dels estalvis de l'estiu.

La Diada Vilafranca versus El Vendrell

Ahir vaig estar a la marxa de Torxes de Vilafranca. Hi havia molt de caliu en el recorregut entre la Plaça de la Vila i el carrer Girada. Em vaig trobar gent del Baix Penedès que com no els hi va el tema floral ni los glosses del Villatoro doncs a Vilafranca hi falta gent. El dia que siguem una Vegueria, la conselleria de tecs populars ens la quedarem nosaltres al Baix Penedès. Som els millors en el nostre. És clar.

Una verema pitjor que els darrers anys

Enguany les pluges i la calor no gaire perllongada han provocat que la collita no sigui de les millors. El grau és inferior a altres anys i la qualitat ha estat el que ha quedat d'una lluita aferrissada entre mildiu, malura i cucs contra els productes químics que ha obligat als pagesos ha donar més tractaments que en anys anteriors. Hi ha vinyes de Catalunya que de tant malament que ha anat no s'ha collit res. No és una gran collita. M'emprenya que molta gent quan valoren la collita sempre diuen que és millor que l'anterior. Doncs enguany no ho sé. Ja està bé d'enganyar a la gent. Si que hem de fer mercat, però al consumidor no se l'ha d'enganyar perquè al final, com ja acostuma a passar ningú és farà ni puto cas.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Misteris de l'Hospital del Vendrell

Tinc una amgia que ha d'anar a visitar-se a l'Hospital del Vendrell en un especialista. Li han dit que demani hora a principis d'octubre que ara no en donen. Que li passa a l'hospital? Els metges fa vacances? Estan saturats que no poden atendre? Simplement és un nou mètode modern i pioner perquè l'espera es faci més curta?

Cada dia 11 de Setembre

Demà dia 11 de setembre celebrem la Diada. Un munt d'actes s'escampen per la geografia catalana. Des de botifarrades, a manifestacions, passant per la típica lectura de manifestos. El que hem de fer és que no hi hagi un 11 de setembre sinó que cada dia sigui 11 de setembre. No és qüestió de colors. La família, els amics, la senyera si ry vols es porta dins i encara que un dia la posem al bacló l'hem de portar cada dia dins. En els nostres actes, en la nostra vida com a ciutadans hem d'aconseguir aconseguir una autonomia i fins i tot un federalisme com deu mana. Tenim problemes amb un Estatut que és més inofensiu que les tres Bessones i encara tenim problemes. Aquest ha de ser el nostre camí. Un dia si, però al dia següent també fins que tots aconseguim el nostre objectiu. Uff. Ara m'he passat. Crec que la gent passa bastant de tot això. o No? Però la intenció és bona.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Che, el Argentino

Una bona pel·lícula que narra les escenes de la conquesta de Sierra Maestra pels revolucionaris de Fidel i el Che. Una visió molt humana que entra molt bé a l'espectador i que tot i que és força llarga el temps passa molt ràpid. Una manera molt propera de conèixer la realitat de la revolució cubana. Us la recomano.

divendres, 5 de setembre de 2008

Un dels arts més populars de la comarca

Ningú se li escapa que al Vendrell i comarca hi ha una gran passió pel món del graffiti. Poques són les parets que han escapat d’aquesta tendència globalitzadora que ha passat per moltes superfícies blanques del Baix Penedès. Tenim tot un elenc d’artistes que han trobat en l’espai exterior els seus marcs per plasmar el seu art personal i molts cops resistible a tota temptativa d’aniquilació. Els que volen fugir de l’anonimat i reduir la seva creació a un llocs concrets i determinats es poden passar per les dependències municipals i treure’s el carnet de “graffitero”. Amb aquest document podran fer realitat els seus somnis en alguna de les parets que el consistori té destinades per aquest art que ja podem trobar en la nostra prehistòria. Malauradament la majoria de creadors prefereixen l’anonimat i fer de les seves allà on els sembli bé sense tenir cap mirament ni per res ni per ningú. Davant d’aquests artistes globalitzadors, per exemple l’Ajuntament del Vendrell ha creat una mena de “brigadilla” encarregada de netejar de creadors il·legals. Només per aquest fet i tenint en compte les noves tendències de l’oci actual crec que més d’un i de dos d’aquests artistes aposten per saber quan aguanta la seva creació en qualsevol paret del municipi. És un repte per ells saber que la seva passió està controlada per una persona que els poden multar i fins i tot esborrar els seus traços fets amb més o menys gràcia. Una mica és el mateix esperit que els que en el moment que s’acaba el concert alguns joves amb les piles carregades busquen els primers policies per llençar alguna cosa i acabar amb una mica d’emoció la festa que fa hores que ha començat i encara és aviat per tornar a casa. S’han de buscar nous esports que no estan tan lluny d’aquells que s’amaguen en les nostres consoles o jocs d’ordinador. Ara que ho tenim aquí davant ho podem aprofitar. Total no passa res. L’anonimat de la multitud és la nostra millor protecció. En cas que aquests dibuixants anònims siguin enxampats per la policia reben el seu rebut econòmic pel seu art. Llavors aquí, en cas de menors, entren els pares i al varietat de situacions és molt diversa i és millor per la seva extensió que no entrem a valorar. Però en alguns d’aquests casos s’agafa als joves artistes i se’ls aplica mesures correctores traduïts en treballs per al comunitat. El millor que se li pot fer és dedicar unes hores a destruir i aniquilar la seva obra pictòrica o la dels companys. D’aquesta manera aprendria a respectar els espais en blanc aliens a la seva propietat que són la majoria per no dir tots.
Reconec que hi ha treballs artístics d’aquesta disciplina que estan força encertats. Només cal veure els cinemes de Calafell que han sabut aprofitar aquestes tendències per millorar la decoració aquesta mena de caixa que acull les seves 8 sales. Resulta curiós que molts dels que amb un pot de pintura amb spray es volen convertir en imitadors de l’enigmàtic anglès Banksy no superin quatre rallots mal fets i sense cap mena de gust i amb un art situat en uns nivells freàtics. En cas de què siguis una de les víctimes de les seves creacions has de destinar uns quants diners a recuperar el color original d’aquest espai presumptament artístic.
Els municipis haurien de tenir assignades unes parets que tothom conegués on els amants d’aquest art poguessin portar a terme les seves creacions. Per la seva practica s’hauria d’abonar una petita quantitat de diners que sempre resultarà més econòmic que anar borrant pintades al llarg i ample del municipi. Un cop per setmana o quinze dies passar una mà de pintura blanca perquè el nou artista o l’anterior tingui espai suficient per dibuixar un nou reflex del seu art. Aquells pintors que han demostrat una creació constrastat podrien ser convidats a pintar alguns espais municipals o fins i tot privats perquè realment el graffiti també tingués el seu espai en els nostres places i carrers. Però la immensa majoria d’exemples que tenim a la vista representen una ensurt en les nostres parets i molts casos també una voluntat innata de desprestigiar tot un art. Aquest és un dels temes que necessita que les administracions hi prengui seriosament les seves cartes.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 5 de setembre del 2008

L'ensenyament públic supera lleument al privat

Una minoria d'un vot prefereix l'ensenyament públic al privat. 7 sobre 6. Un resultat molt ajustat que indica que la meitat i una mica més dels votants s'inclinen per l'ensenyament públic. Reconec que era un tema amb molts matissos, però el plantejament era força entenedor.

dilluns, 1 de setembre de 2008

Ja som al setembre

Ja som al setembre. La rutina, els llibres, la canalla al cole. Ara toca esperar el Nadal. Ja s'acabat el temps de festa de molts espanyols. Que us sigui lleu.