La baixa d'un autònom

Tinc un amic que es autònom i ha estat un mes i mig de baixa per malaltia comuna. La seguretat social li ha de pagar 16 euros per aquests dies. Potser millor que no li doni res perquè si s'espera alguna cosa i li donen aquests 16 euros potser li agafa alguna cosa. Val més que no esperi res i si li cau 16 euros encara pot anar a dinar amb la parenta a un xines. És que hi ha coses que encara s'han d'arreglar i els autònoms és una de les que clamen al cel.

Els bancs si que t'estimen

Els bancs realment t'estimen, sempre que poden t'ofereixen alguns dels seus productes perquè piquis. Ells que et van prometre moltes coses quen vas signar la hipoteca i després vas veure on hi havia la trampa. Ells que sempre que poden t'escriuen amb les seves promocions i sempre que et despistes ja tens una visa que t'espera. Realment han fet molt per naltres. El problema que els treballadors d'algunes caixes i bancs ho passen malament, però els directius ja han fet l'agost. Tot i la crisi segueixen pensant en naltres.

El final de la crisi

Ara la situació no pinta molt optimista, però jo crec que encara falta arribar el pitjor. No sé, però no veig que la cosa repunti ni semblants. A veure que passarà en els propers mesos, però la veritat que encara hem de tocar fons.

Una gran festa de l'Afanoc a Port Aventura

Una de les coses interessants que es fan en aquest país és la festa anual dels pares amb nens amb càncer. S'acostuma a fer a Port Aventura sota la campanya Posa't la gorra. Fins ara s'havia fet en diumenge, però enguany va ser un dissabte. Al parc hi havia molt canalla per participar en aquesta acció solidària. Molt de caliu i a més va fer un temps encomiable. Felicitats i ens veiem l'any que ve.

Amelia, un peli d'autoajuda

Una proposta que hi ha als cinemes amb un nom semblant a un dels clàssics de tot els temps és Amelia. Una jove pilot d'avions americans que explica que ens presenta el seu afany per volar i els seus reptes de creuar l'oceà des d'America i plantar-se a les Illes Britàniques. Una proposta típica d'un diumenge de cine a casa després de dinar. No aporta gaire gran cosa de nou. Alguns voldran veure en Richard Gere, però poca cosa més en aquest plan. També es poden veure bonics paisatges des de l'aire i pot ajudar a l'afany de superació de cadascú. Però res més.

El rei dels bocates hauria de ser el beicon amb formatge

Al facebook he comentat que el rei dels entrepans hauria de ser el de beicon amb formatge i la cosa està tenint molt bona acollida. El tema menjar és un tema que aixeca molt interès i s'aprofita poc. És una llàstima que no volguem reconèixer el que realment ens motiva.

ERC i les obres del carrer Santa Anna del Vendrell?

Avui he vist al Diari del Baix Penedès que els d'ERC parlen que les obres de la vorera de la carretera de Calafell no han agafat la millor opció. M'agradaria veure el mateix amb el carrer Santa Anna del Vendrell. Jo crec que aquí hi ha molt de tema també i ningú diu res. Potser és que estan molt ben fetes, però hi ha rumorologia popular que apunten a un altre cantó.

HI ha vida a Catalunya

Hem aconseguit que molta gent d'aquest país s'hagi posat d'acord en una cosa. Això és molt important. A més a l'altre cantó han respost. Això vol dir que ens tenen per alguna cosa. Per tant. Hem fet un pas. El proper pas serà els referèndums per l'autodeterminació. Vol dir jo soc capaç de plantejar una pregunta a la societat i que em respongui. Ja sé que té cap valor real. Però tot això ens indica que hi ha vida. Encara podem somiar. Fins on? però de moment estem caminant.

Gaudir de la companyia en els sopars de Nadal

Enguany també hi haurà sopars d'empreses per Nadal, però potser no seran tan abundants com els altres anys, però l'esperit d'aquests sopars amb el seu amic invisible i bones festes per tothom seguirà. Hem de gaudir de la companyia. Això és el principal.

Donar vida a l'oficina del Pla de Barris del Vendrell

Molt interessant el debat a l'Oficina del Pla de Barris sobre la violència masclista. Els Mossos semblaven tallats, però la resta de gent molt bé. Una manera d'aprofitar aquest local tan cèntric. Esperem que aviat poguem veure altres programes de la ràdio o de la tele alli. Ja que tenim un bon aparador doncs l'hem d'aprofitar

Esgotats els 100 primers dvd dels Laxen a Musica Global

El darrer treball dels Laxen en pocs dies s'ha esgotat del seu venedor virtual, Musica Global. En un dia o dos es van vendre els 100 exemplars que tenien a la seva disposició. Trobo molt bona idea que per 15 euros puguis comprar el cd i el dvd del darrer concert de l'Apolo amb transport inclòs. La millor manera per evitar el pirateig és posar preus raonables. Endavant i que us agafin a molts concerts a on sigui per escoltar bon ROCK 'N' ROLL.

El futbol és el que més agrada.

Estem en una setmana futbolera. La gent ja no surt, tant, no va al cine tant com abans, però cada dia veig que la passió pel futbol augmenta. Són més els bars i locals que s'omplen per seguir aquest esdeveniment. Ho trobo molt bé, però clar als que no ens agrada el futbol hem d'estar a l'aiguat per saber una mica de què va tot plegat. Sort de Cracòvia que ens ajuda a entendre una mica tot plegat. Un gran programa

La grip passa de llarg dels lectors del blog

La darrere enquesta demostra que la gent no te cap grip. 7 persones voten aquesta opció. 3 han passat un mal de panxa. Només 2 la normal i ningú la grip A

No us perdeu Celda 211. Dura, però molt recomanable

Una de les pelis que va dies en cartellera i al final vaig anar a veure és Celda 211. Una proposta espanyola molt dura amb un paper estelar del Lluis Tosar i Antoni Resines. És una producció que val la pena perquè veus el que li passa a un jove funcionari que cau dins un botí de la presó. Es veu molt clarament l'ambient i la tensió en aquests moments tan difícils per tothom. No us la perdeu.

34 anys de la mort del Franco

Avui fa 34 anys de la mort del Cisquet i ja ningú ho recorda. Com passa el temps. Encara recordo que aquell dia vaig fer festa i ens van donar unes fotos amb ell i el Rei. Esperem que l'oblidem, i no repetim els seus temps.

El Vendrell, una altra manera de promocionar-se

Crec que el Vendrell és un dels llocs ideals perquè es porti a terme un altre referèndum sobre la independència de Catalunya. El ple municipal ja ho ha aprovat per majoria. Ara només falta que la Trinxera amb altres entitats es posi mans a l’obra i ho pugui fer realitat. Aquí tenim tots els elements necessaris perquè aquesta convocatòria assoleixi un gran èxit mediàtic. No cal recular gaire en el temps per recordar la força que van tenir i tenen a la localitat alguns formacions en actiu o lletargades de l’ultra dretà espanyola. Element clau perquè la consulta assoleixi un èxit rotund. Quan es fa alguna cosa de caire públic, les normes de protocol aconsellen que hi hagi alguna formació que mantingui una oposició frontal. Si aquest col·lectiu reuneix unes condicions com la Falange o similar, llavors, a priori, la festa pot sortir rodona. A partir d’aquí entra un nou element prou important quan les forces de seguretat acorden aportar una dotació prou important d’agents per evitar possibles aldarulls entre els assistents. Tot això dóna volum a l’esdeveniment. Aquestes iniciatives encara que no ho semblin a primera vista són molt profitoses per la promoció i difusió de la població. Molts cops quan l’actualitat de la vila transcendeix els mitjans de comunicació locals o comarcals les notícies no acostumen a ser gaire galdoses per la nostra autoestima: accidents, incendis, ventades, venda il·legal a les platges, són alguns dels trets de l’actualitat que sorgeix del nostre territori per travessar les seves fronteres informatives. Tenim el peatge del Vendrell que serveix per moltes persones per localitzar-nos sobre el mapa. Aquest convocatòria a les urnes garanteix durant unes setmanes un paper preeminent en els mitjans de comunicació d’àmbit estatal i fins i tot estrangers. A més de l’augment més que considerable d’entrades en els principals cercadors internàutics de la xarxa. Per moltes persones, la Costa Daurada ens queda una mica lluny. Aquesta part de la costa catalana s’acostuma a identificar amb Salou i Cambrils. Aquí ens ha tocat el paper d’estar entremig d’aquestes dues localitats i d’una altres de les princeses costaneres com és Sitges. Tenim encara pendent treballar el tema Penedès, però per potenciar tot això s’ha de començar a combinar vinya, vi, muntanya i platja. Una tasca que sembla que ja es comença a fer-se amb cert èxit. Moltes són les persones que visiten els nostres cellers i aprofiten per banyar-se en les nostres aigües marines iodades. El resultat que doni aquesta consulta popular és el que menys ens importa realment. Tindrem uns resultats i unes estadístiques que sempre poden quedar bé de cara a la galeria. La gent que no li interessi aquest tema òbviament no apareixeran per la cita electoral per donar la seva opinió. Si es fes un referèndum sobre temes més propers a la ciutadania com si hem de pujar els impostos per garantir els serveis bàsics o ho deixem com estar i cadascú que s’espavili com pugui. Això de la independència de Catalunya és una utopia que a molts dels nostres representants, la veritat, no els interessa el més mínim, però queda bé i resulta políticament correcte. Llavors el que fan és mantenir el tipus sense gaire escarafall i no mullar-se gaire en el tema per no patinar i evitar produir alguna esquerda innecessària.

Ens hem de promocionar i aquesta és una bona oportunitat. Encara no hem estat capaços de donar una alternativa seriosa al turisme de sol i platja. Estem condemnats a seguir apostant ineludiblement com diu el refrany “l’important és que la gent en parli” perquè la gent ens conegui i també de retruc ens visiti. Si cau alguna cosa tot això que tenim.. En aquest cas no cal ni que en parli malament perquè és una alternativa molt lloable per la qual moltes persones han donat la vida. A veure si tenim sort i que aquest referèndum peculiar ens ajudi a difondre el nostre nom juntament amb els nostres encants més particulars. El gran ignorat de tots els temps és Santiago Padrós que només compta amb un carrer a Coma-ruga i molt poca gent sap qui és. Una mica més popularitzats tenim el Benvingut Socias, Àngel Guimerà, els Germans Ramon i Vidales i l’Apel·les Fenosa tot i que encara veig un xic oblidats. Ens dediquem tots plegats a treballar una mica la figura i persona de Pau Casals que encara hauria d’estar molt més present en diferents aspectes de la vila. Mentrestant hem de pensar en noves propostes alternatives que ens dona el dia a dia perquè ens coneguin arreu.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 20 de novembre del 2009

Els tèrmits ens ataquen més del que pensem

Avui m'ha explicat el mal que fan els tèrmits en alguns municipis de la comarca, per exemple Santa Oliva. És un animal que no es veu i treballa amagat i de nit, però en un tres i no res pot acabar amb la teva casa sobretot si és de fusta i hi abunda la cel.lulosa. La veritat és que és preocupant aquest tema. A Andalusia, el govern paga tot el tractament aquí ni un duro. És una de les coses que afecten a moltes persones i la gent no diu gaire gran cosa almenys en els mitjans de comunicació.

La policia actua a l'Avinguda Baix Penedès del Vendrell

Un policia amb la seva llibreta està posant multes a tort i a dret a l'Avinguda del Baix Penedès, en els casos que ocupen zona de càrrega i descàrrega o trepitgen un pas de vianants. Està bé que facin això, però molts cops s'ha de posar una mica de comprenssió i no cal ser tan estrictes amb aquesta mesura punitiva amb una clara repercussió econòmica. Diuen que aviat veurem l'Avinguda Baix Penedès dins les zones blaves del Vendrell. Aquest és un rumor que tomba pel Vendrell. A veure si és realitat aquest notícia dolenta.

La grossa de Nadal d'aquest any acabarà en 4

La grossa de Nadal acabarà en número 4 com diu la meva darrera enquesta. En 9 hi ha tres persones que aposten per aquest número. Els números, 2, 3 i 8 només han tingut un vot.

La grip A ja ens ataca més del que sembla

Estem en ple estiuet de Sant Martí. No fa fred i la veritat que s'està bé. Ara suposo que entrarem en ple fred així la grip A continuarà extenent-se per les nostres contrades. Vigileu perquè hi ha més gent de la que un pensa, no tant com sembla si seguim els mitjans de comunicació, però es deixa notar.

Un gran espectacle a Calafell amb el Mag Lari

Una de les coses que he fet aquest cap de setmana ha estat anar a veure el Mag Lari a Calafell. Espectacular. El xicot barreja humor i màgia i ho fa molt bé. L'espectacle que varem veure va ser Abacadabra i va enlluernar al públic que omplia el teatre auditori municipal. Molt bé per la seva elecció.

Un proper gran cd/dvd de Laxen Busto

Un dia molt especial ha estat avui quan hem anat a la trobada de Fans dels Laxen a Sant Jaume dels Domenys. Molt ambient en aquesta societat. Hem pogut veure el nou dvd que d'aqui unes 3 setmanes sortirà a la venda i la veritat és que val la pena. Se sent molt bé. Les imatges estan molt ben buscades i és fantàstic. Val la pena. És un boni regal de Nadal. Ja ho sabeu.

La foto me l'ha passat molt gentilment el Xavier Capdevila. El noi és un crack

Cine infantil amb 3 D al Vendrell

Una de les coses interessants d'anar aquest cap de setmana als cines del Vendrell es veure una peli en 3 D. Avui he aprofitat l'ocasió. El primer que et trobes és que el preu és de 9 euros i mig per persona. Suposo que demà i diumenge serà més car i dilluns més èconòmic que és el dia de l'espectador. La peli protagonista d'avui és una infantil que es diu el Cuento de Navidad. Està força bé i és entretinguda i quan surts tens ganes de viure el Nadal amb més intensitat. És infantil pero pot agradar a tothom. Però clar pel preu és una mica car. Et donen les ulleres i al final les has de tornar.

Adéu Louie Vega de Calafell

En aquesta setmana que estem a les acaballes han passat petites coses que ens indiquen una mica el ritme que portem. Per una banda, han tancat el Louie Vega, a veure si algu ho compra. També s'ha comentat pel Vendrell el robatori de la perfumeria Gotta al bell centre del Vendrell i la persecució per part de la polica amb trets a l'aire d'un cotxe pel carrer Pogrés del Vendrell. Cada dia estem més integrats a la modernitat i al dia a dia. A veure com acabarà tot això. Serà que no tenim prous càmeres de videoviligìlància al carrer

Els parquings humans

Un dels problemes endèmics del Vendrell és el pàrquing. On deixem el nostre cotxe en moments i llocs claus? S’ha parlat de la construcció de nous espais privats on a canvi d’uns diners podràs deixar estacionat el teu vehicle. De moment, queda tot en previsió pel futur a mig o llarg termini. Però hem de parlar d’una altra història que no té res a veure amb els cotxes però hi ha massa elements en comú. La societat entre altres moltes divisions es pot dividir entre persones actives i passives. Unes són les que els hi toca treballar i produir i les altres en certa manera viuen del fruit del seu treball o del seus seus progenitors. Per als més menuts tenim les escoles bressol. Aquestes serveixin per poder deixar allí els menuts de la casa mentre els pares treballen o en aquests moments potser es dediquen a buscar feina. Això ho podem incloure dins l’etapa formativa de la persona en les seves etapes inicials. Per altra banda, en els darrers anys també han proliferat a la comarca els parcs infantils privats on els nens juguen amb els seus semblants mentre boten per colxonetes o aparells inflables. Aquesta mena d’espais d’oci està molt bé que hi sigui, però un ús abusiu es pot convertir en un espai destinat principalment a l’estacionament dels més menuts. A la vida hi ha temps per tot, però el su abús no és gens bo per la cohesió i la convivència familiar. Tot això pot comportar que al llarg a la setmana la convivència familiar arribi a assolir uns mínims inacceptables. Llavors a partir d’aquí tot això pot degenerar en multiples variants del que s’anomena una família destructurada. Si a sobre els pocs moments que el nen està a casa hi afegim les consoles, ordinadors i similars resulta que la convivència assoleix nivells preocupants.
És una mica el que també passa en el sector totalment contrari. Jo trobo molt correcte que existeixin els esplais d’avis quan en aquest lloc sigui un punt de trobada amb propostes i activitats que deixin el mínim temps possible per les típiques partides de cartes. D’acord que també han d’existir, però només el temps necessari. Un avi necessita una sèrie d’activitats adequades a la seva situació i no passar quatre hores diàries jugant a cartes. Hi ha moltes propostes que passen per fer activitats en equips o aprendre a tenir un control bàsic de les noves tecnologies com el telèfon mòbil que pot ser molt útil i fins i tot necessari en molts casos.
Ara que encara el temps és força adequat no estaria gens malament organitzar alguna excursió a peu en algun punt del municipi. Per aquest simple fet, els avis tindran unes preocupacions i un tema d’interees molt superior a la tradicional partida de cartes. Un mal ús dels esplais d’avis pot derivar en una mena de bars a preus reduïts on es coincideixen una sèrie de persones de la tercera joventut. Aquest fet si és queda aquí no és el millor que podem fer pels nostres pares i avis. No cal organitzar casals d’avis per posar quatre taules perquè tots vagin a jugar cartes i es prenguin un tallat amb sacarina. S’ha de potenciar aquest centre amb una oferta més àmplia. L’Ajuntament del Vendrell l’any passat va oferir fer esport als jubilats a uns preus de 3 euros mensuals en uns dies i hores concretes. És una iniciativa excel·lent . Potser aquests avis en comptes d’anar a fer la manilla van a la piscina i a fer aquafitnes i experimenten sensacions noves. Segurament també gaudeixen tant o més com els que juguen a la butifarra. Però aquesta activitat els hi és més profitosa, a la majoria que esta allí seguts tota la tarda.
Els avis se’ls ha d’ensenyar gaudir de l’oci. Aquest és un exercici motl difícil que provoca que les persones quan tenen molt temps lliure a part de mirar la tele no saben que fer. S’ha de promocionar la cultura de l’oci i més en aquests temps que corren que per moltes raons hi ha moltes persones que tenen un grapat d’hores lliures molt superiors a la generació passada. Aquesta és una de les assignatures pendents perquè hi ha gent que no saben aprofitar aquesta oportunitat que els ofereix la vida. Hem d’evitar que les petits i els grans acabin en pàrquings humans amb un bonic rètol que l’única cosa que fan es passar-hi hores mentre juguen amb cartes o es tiren per tobogans.

Article publicat el 13 de novembre del 2009 al Diari del Baix Penedès

A vegades el millor són les capses

Ja comencen els juguets. No veig que en aquest sector hi hagi crisi perquè per la tele, la cosa no para. El problema és que els nens a vegades estan tan avesiats que no valoren els regals i s'ho passen millor amb les capses que amb els regals. Esperem que els pares entenguin els fills i viceversa, que costa més.

Els llums de Nadal s'han de posar al Desembre

La meva darrere enquesta pregunta quan s'havien de posar els llums de Nadal. El resultat és Desembre per 6 vots. Només una persona ha votat novembre i 2 mai. El Vendrell va bé perquè encara no veig cap llum posat i en canvi Calafell ja fa dies que brillen, almenys a la platja

Després de la gossera on van els animals?

Seria molt interessant saber que fan alguns ajuntaments i altres entitts amb els gossos i gats després d'estar un temps a la gossera o gatera sense que ningú els vagi a buscar. Potser els maten i no diuen res?

El comerç del Vendrell no passa per bon moment

Al Vendrell algunes botigues comencen a tancar. Hi ha carrers que estan perdent la seva escalfor comercial. A veure si la cosa s'anima. Ara venen mesos dolents, però esperem que no faci més mal del que ha fet. Però tampoc no tenim gaires alternatives. A veure si la cosa millora

Uns arbres molt baixos a l'Avinguda Camp d'Esports del Vendrell

Crec que els primers arbres de l'Avinguda camp d'Esports del Vendrell venint de pavelló necessiten una esporgada perquè molesten quan la gent passa i has de passar per la calçada perquè les branques estan molt baixes. A veure si algú fa alguna cosa i ho poda perquè potser algun dia algu prendra mal al baixar de la vorera. Pel que fa a les oliveres de la via dels Paisos Catalans estan molt malament esporgades. Allò fa pena. A veure si algú les esporga bé que fan pena. Tot allí dins sense que ningú tregui cap branca. També s'haurien de plegar les olives que estan per alli terra de qualsevol manera.

A Port Aventura amb l'Afanoc el dia 28

El dia 28 de novembre podeu colaborar amb l'Afanoc, que és una associació contra el cancer dels nens anant a Port Aventura. Per 12 euros i amb una gorra de color rosa podreu entrar al Port Aventura. Tot està obert menys algunes atraccions d'aigua. Val la pena hi ha caliu, però el suficient perquè no es faci pesat.

El Samy's de Calafell es convertirà en una sala de festes

Avui al Diari de Tarragona sortia que el conegut Samy's del carrer Monturiol de Calafell el volen tirar a terra i fer una sala de festa de tres plantes. Jo crec que aquesta decissió és molt important per mantenir l'esperit de Calafell platja. Si aquí hi haguessin fet pisos, doncs la "marxa" de la costa hagués perdut un dels seus símbols, però amb aquesta iniciativa es pot reactivar tota aquesta zona. A veure com evoluciona, però de moment la cosa promet.

Encara no han posat els llums de Nadal al Vendrell

Hi havia anys que el primer dia de novembre ja començaven a posar els llums de Nadal al Vendrell. Enguany no he vist encara cap moviment. Estem davant d'una mesura d'estalvi? a veure si és veritat. La cosa està molt tranquil·la en aquest sentit, però suposo que els posaran. El seients de la meravellosa Lira per molta gent són incòmodes a l'hora de repenjar els braços. Sembla que la gent estigui de braços creuats.

Què és ser català?

A França a sortit la reflexió sobre que és ser francès? aquí també la podríem utilitzar per saber que és ser català? viure, parlar, treballar. Hi ha molts apunts en aquest aspecte que ens poden ajudar una mica millor a definir la nostra identitat. Jo crec que català és la persona que viu a Catalunya. Una societat cultural que integra un ampli ventall de possibilitats. Hi ha altres que suposo que les seves limitacions són més estrictes.

La Barretina del Vendrell en plena activitat

Ja ha tornat la Barretina. Punt de trobada de molta gent del Vendrell i de fora que tenen bon gust. Ja funciona per fer vermut i per prendre en bon ambient. Ja ho sabeu. No estic patrocinat ni molt menys, però sempre m'he trobat molt a gust

Siempre a tu lado, més que previsible

Siempre a tu lado és una peli molt recomenable per entendre una mica l'amor entre un home Richard Gere i un gos. La proposta és una mica trista, però dona una bona dosi de moral quan surts perquè veus que fa un gos. No té cap cosa més, però ja val la pena per entendre una mica la relació gos i home. Les cares dek Hachico ja valen la pena.

Dues petites anècdotes per a la generació del 69

Una dels molts aspectes positius que poden passar quan es reuneixen un grup de persones d’una generació que fa temps que no han coincidit és que de cop i volta et poden venir a la memòria molts retalls de la nostra història personal. Si aquest col·lectiu ronda una edat que permet haver entrat en les responsabilitats de la paternitat, aquesta mirada enrere pot resulta molt fructífera i profitosa. Aquest procés es va repetir moltes vegades en la trobada de baixpenedesencs nascuts l’any 1969 que va tenir lloc el passat 24 d’octubre en un conegut restaurant de Sant Salvador.
Entre els fills d’aquesta generació hi havia persones que totalment desconegudes, altres que coneixia de vista, però no sabia que compartíem any de naixement. També hi havia molts casos de persones que feia 30 anys que no veia, per diferents motius. Però de cop i volta quan els veus entrar per la porta el primer que et ve al cap és una imatge que tenies en les golfes de la memòria i intentes fer una actualització a veure si pot coincidir amb la realitat que et mostren els teus ulls. Aquest procés que dura uns mínims segons realment pot resultar fantàstic. Llavors és quan escoltes el teu nom per part de l’interessat i aquí és on es produeix l’instant màgic on el procés intern i extern es donen la mà.
Des de l’any en què vàrem néixer, l’any 1969, el Baix Penedès ha passat d’uns 22.000 a gairebé 100.000 habitants. Una evolució demogràfica meteòrica que ha comportat molts canvis que nosaltres hem viscut de forma més o menys propera.
Aquest fet ha provocat un brutal creixement de la zones urbanes en perjudici de la part agrícola de la comarca. Però hi ha dues coses que tot i que no són cabals en la història d’aquest territori si que ens han marcat força, principalment quan ens posem a recordar les típiques “batalletes” de quan rondàvem els 20 anys.. La primera de totes és que molts recordem Calafell com l’epicentre de l’oci nocturn a la comarca. La majoria de nosaltres hem crescut en aquest marc protagonitzat principalment pel carrer Monturiol amb tota la seva oferta de bars, pubs i discoteques. Allí a la pista del llegendari Vip’s s’han forjat moltes històries que no s’esborren fàcilment en la memòria d’aquest col·lectiu. El dissabte després del sopar vàrem anar a donar un tomb per aquests carrers per veure una mica quin ambient es respirava per aquesta zona lúdica. Alguns feia anys que no entràvem en aquests espais. Al final vàrem acabar en un dels pocs punts de la nostra primera joventut que encara es mantenen en actiu. Vàrem veure cares conegudes que tenen molt clar on prendre la darrera copa i la important presència de les noves generacions que van ocupant els espais que els correspon per edat. La veritat que Calafell Platja ha perdut moltíssim. De mica en mica tot la gernació que es podia veure fa uns anys caminant o en compartint una bona estona els seus locals han anat desapareixent. Ara només queden alguns punts molt concrets davant dels pocs llocs que encara queden oberts i gaudeixen d’una mínima clientela fidel. Jo no trobo alternatives a la resta de la comarca? On van aquests joves d’ara: Barcelona, Tarragona? No ho sé.
Un altre element molt important que va servir per unificar una la ser la nostra generació va ser només hi havia dos institut públics al Vendrell. Un dedicat a la formació professional i un altre als estudis de batxillerat. Aquest punt de trobada de tota la comarca et permetia conèixer gent de tots els municipis del Baix Penedès i fins i tot d’altre localitats costaneres com Roda de Barà. Avui en dia que s’ha triplicat la població, els principals municipis de la comarca ja tenen el seu centre i no cal que vagin al poble del costat per cursar aquests estudis. Aquesta concentració va servir perquè ens coneguéssim tots una mica i practicàvem una mica dins les nostres possibilitats el fet de fer comarca. Aquest petit article només vol ser un marc global per moltes històries personals que aquest dissabte d’octubre van sortir a la llum. Esperem que ben aviat ens tornem a trobar per reviure antigues aventures i passar una bona estona envoltada de passat, present i futur.

Publicat el dia 6 de novembre del 2009 al Diari del Baix Penedès

Una monja es mora i una escola no fa classe

Ahir es va morir una monja del col·legi de Monges del Vendrell, més conegut com a Sagrat Cor, però resulta que avui no han classe per aquesta important pèrdua. Ja sé que es mori una persona estimada és una cosa molt sèria, però que tot un centre educatiu no faci classe és molt diferent. Total que més de 1.000 alummes avui no han anat a classe per això. Hi ha coses que no les acabo d'entendre, la veritat

Stil del Vendrell, un lloc que realment val la pena

Avui he anat a dinar a l'Styl del carrer de Mar del Vendrell. La veritat que molt bo. Us l'aconsello perquè val la pena. Jo abans no hi anava perquè els primers cops que hi vaig anar la cosa va ser en plan sibarita, però un menú per 15 euros amb vi i postres la veritat que dóna molt de si. Val la pena.

La gent recicla el que pot. No ens podem queixar

La gent recicla tot el que pot segons la meva darrera enquesta. 7 persones voten per aquest opció, mentre només 3 ho fan per una mica. Les opcions de gens o em falta espai no han registrat cap vot

Avui fa 4 anys de l'hospital de la comarca.

Avui fa 4 anys que funciona l'hospital de la comarca que porta el nom del Vendrell. Va anar funcionant de mica en mica, però crec que encara no va del tot, perquè si passa algo greu et passen a Tarragona. Encara falten metges i cobreixen les vacances entre ells mateixos. De contractacions noves les mínimes. El pàrquing era petit i continua petit. Serveix per conèixer especialistes d'altres països del món que venen aquí a exercir la seva feina i clar hi ha coses que aquí són tan clares que ells encara no coneixen prou bé. De mica en mica es va movent, però clar estem en crisis i l'hospital també ho nota. El transport jo crec que hagués estat millor una llançadera des de l'estació del Vendrell. L'actual és una mica massa complicat

El cor del carrer les Flors és la Barretina del Vendrell

La clau del carrer de les Flors del Vendrell és la Barretina. Els amos fan festa, crec que ja els toca, però ara això està una mica mort. Aquest és un dels punts importants de la capital del Baix Penedès. Si fan festa com ara els seus clients es reparteixen pels bars de la zona. Obren el dia 7 de novembre. Cada dia queda un dia menys. Ja ens toca esperar molt poc. És un lloc que val la pena conèixer i segur que repetiràs.

Ja es fa pesada tanta corrupció televisiva

D'acord que hi hagut uns quants escàndols polítics que afecten als principals partits, però ja s'estan posant una mica pesats de remenar tant el tema. Jo crec que hi ha altres notícies que no pas més del mateix. Que canviin el xip, sinó haurem de canviar de cadena, encara que la veritat la competència és molt fluixa, perquè molt de canal i poca cosa rai.

Bombetes foses al Vendrell

Alguns trams dels carrers del Vendrell queden foscos perquè les bombetes de l'enllumenat públic estan foses. Abans que posin les de Nadal, que crec que no queda gaire, s'haurien de canviar. Tots hi guanyaríem.

Una piscina poc profunda al nou complex de Calafell

El vilarenc aigua de Calafell ahir va fer jornades de portes obertes i vaig aprofitar per visitar. Dalt i baix, piscina i sales no em van passar per alt. La cosa encara no està del tot acabada pel que fa als seus voltants perquè allí si no vigiles una mica pots caure abans d'entrar a les instal·lacions perquè el terra no està gaire pla. Em van agradar els vestidors que estan més o menys normals. No són tan grans com la piscina vella del Vendrell, però molt més que la piscina nova del Vendrell. La sala que dóna a l'exterior està molt aconseguida amb aquells seients allí dins l'aigua que treuen bombolles. Jo crec que la tonteria aquesta que la piscina surti fora com a Caldea és una xorrada innecessària que porta moltes despeses i que no serveix per a gaire gran cosa en aquella rotonda normal. A veure si hi posen quatre cartells allí fora encara que sigui de la immobiliària gaudir que n'hi ha bastants a la localitat. Trobo molt encertat que en una de les dutxes hi hagi una galleda suposadament d'aigua freda. Això és ideal per tenir el xoc calent i fred. Tampoc em va agradar la poca profunditat de la piscina que crec que en la seva part més fonda té 1,20 metres. Ho trobo ideal per aquafitness però per altres activitats com la natació no va gaire bé, la veritat. Jo a vegades m'he queixat de la del C.E. Vendrell perquè es poc fonda, però és a Calafell s'han passat de llestos. Molt encertat el tema cafeteria. També molt adient el tema dels tractaments de bellesa i salut. Ara que funcioni que això és el més difícil. Primer hi ha haura possibles ensurts que amb el temps es poden polir. Molta sort i un dia a veure si em puc anar a remullar.