Molt bon any 2010

Molt bon any a tothom i esperem cada dia la gent sigui més crítica amb el seu entorn i no es deixi portar pels grans mesies salvadors. Que el 2010 us surtí rodo. Una abraçada a tots i gràcies per passar per aquí i per deixar algun comentari.

Un any marcat per la "innombrable"

Un any més està a punt de deixar-nos. Fa quatre dies parlàvem de l’Efecte 2000 i de què passaria amb la pesseta i l’euro. Avui en dia cada cop se’ns fa més difícil calcular les coses amb pessetes perquè ens hem habituat sense adonar-nos al món de la moneda europea. Aquest any és l’any de la crisi i tots els seus derivats. La comarca que havia viscut fins fa poc feliç i contenta en la bombolla immobiliària ha estat una de les més afectades. Les cues de l’atur en són un clar exemple en imatges. La resta de coses les podem anar trobant i escoltant en diaris, televisions i converses de carrer i de mercat. Per oblidar tot això el Barça ho ha guanyat. Aquesta teràpia de grup ha anat molt bé per oblidar-se de moltes coses que ens envolten que potser no han estat tot optimistes.
El Vendrell ha recuperat la part més important de la Lira Vendrellenca en versió reduïda , encara que ara se’ls acut anomenar-la Teatre Municipal Àngel Guimerà. Però hi ha un gran rètol a la façana del carrer Sant Jordi que mostra als vianants aquest nom històric d’aquesta entitat centenària. Però això segueix les noves tendències de la moda: un edifici dividit en molts locals interiors. Moltes persones són les que ja han passat per les noves instal·lacions de la Escola de Música Municipal Pau Casals (EMMPAC). Ens hem d’anar acostumant a aquests sigles que ens presenten aquest nou centre després d’haver patit moltes mancances d’espai en el local anterior. La seva ubicació també donen molt de què parlar, però això ho deixem per un altre dia.
A les platges de Coma-ruga també els hem plantat un nou pavelló esportiu. Ara arreu del municipi ja es podrà fer esport. Després ja mirarem si podrem mantenir tantes instal·lacions, però de moment aquests veïns dels barris marítims ja no caldrà que pugin al poble a fer exercici. Tot això que hem guanyat. Allí mateix al costat hem vist un gran canvi en la formació de nivell superior a la comarca. La Universitat Rovira i Virgili ofereix un noves propostes en aquest centre educatiu de Coma-ruga: infermeria i ciències de l’educació són les protagonistes. Anem millorant. Relacions Laborals de mica en mica va morint per pura inanició. Manca d’alumnes
Els protagonistes de la Festa Major del Vendrell d’enguany van ser els Mojinos Escozios. Encara que el millor concert, al meu entendre, van ser els Lax’n’Busto. Sempre s’ha de buscar un grup de renom encara que altres no tenen tanta fama i ho fan i ho treballen molt millor. El problema és que ningú és profeta a casa seva.
Calafell per la seva banda estan immersos en plena revisió del POUM. Una gesta difícil que es deix veure a través dels molts blocs internàutics que reflecteixen una mica tot el que està passant. La cosa promet.
Políticament la vida continua, al Vendrell continuem amb la minoria absoluta. Una definició molt ben trobada que ajuda a explicar en només dues paraules com està format l’Ajuntament de la capital de la comarca. A la costa, a Calafell, dins l’ADMC hi ha moviments sospitosos que han aconseguit fer fora al líder espiritual de la formació per deixar pas als nous tecnòcrates que volen substituir a tot un geni i figura de la política comarcal. Una mica de respecte pels clàssics. La resta de municipis anar fent. La Bisbal continua mantenint una mica de caliu amb algunes decisions controvertides de l’alcalde que han provocat un cert ressò comarcal. Qui val, mana i qui no a l’oposició. O no? Molt bon any a tothom. Espero i desitjo que tots recuperem l’optimisme i les cues de l’atur es converteixin en cues als establiments de la comarca per comprar coses i tirar tot endavant tota aquesta comarca tocada per tot plegat. I que els organismes públics facin el que puguin perquè l’orgue vingui aviat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 31 de desembre del 2009

Les estratègies de Telefonica.

Jo fins ara pagava 29 euros al mes per l'adsl de telefonica amb velocitat un mega. Ahir truco perquè em donessin més velocitat i em van dir que per un mega havia de pagar només 21 euros al mes i que jo ja pagava per 3 megues. Telefònica dona una mala informació, amb les vegades que et truquen i la promo que fan quan varen fer el canvi de tarifes m'havien hagut d'informar de la meva tarifa excessiva pels serveis contractats, però aquests ja ho tenen tot superat. Aneu al tanto perquè sempre que poden te l'endinyen per on millor els hi va. Ara pagaré 29,90 cèntims i tindré 6 megues. Bé, suposo que els tindré. Fins ara he estat fent el prèssec i jo sense assabentar-me.

Fama, ni fu ni fa.

Una de les pelis que volia anar a veure era Fama. Jo la seguia fa anys per la tele. Però la veritat que aquesta versió de gran pantalla em va defraudar una mica, perquè no te gaire gran cosa a veure amb l'anterior. La cosa que la salva és que és molt real, molt autèntic. No tothom triomfa ni és perfecta. És molt real, potser massa. És una mica avorrida. Jo crec que és molt millor que aneu a veure Avatar.

Molt bon any a tothom

Aquesta nit de Cap d'Any sembla ser que tothom ha de sortir. Jo abans no sortia, però fa uns anys si que surto. A veure aquest any que passa. És una nit que fins a les 3 o 4 encara la cosa s'aguanta, però arriba una hora que la cosa ja es desmadra una mica. A veure si trobem el lloc idela per sortir amb molt bona companyia. Molt bon any a tothom i salut per tothom i si cau algo del Niño tot això que tenim.

El cap d'any s'ha de passar a casa els amics.

La gent passarà el cap d'any a casa els amics. Aquesta és l'opció de l'enquesta que ha guanyat amb 5 vots. 2 persones encara no ho saben i 2 ho faran a casa seva. Ningú ha votat pel bar ni per la discoteca. Ja ho sabeu per cap d'any a casa els amics.

Plou massa ?

Abans ens queixavem que no plovia. Ara ens haurem de queixar de què plou massa. Tot i que les pluges van ser normaletes. El tema que van ser dies de festa que aconsellaven quedar-te a casa. Per cert, tampoc no pots fer gaire gran cosa a part de quedar-te a casa. Tot està mig paralitzat. Avui fa un dia genial, espero que s'aguanti almenys per cap d'any que és la versió exterioritzada de Nadal on tothom esta a casa. Per cap d'any la gent se les pira.

Un gran concert dels Pastorets Rock al Cotton

Ahir vaig fer l'escapada i vaig anar a Lleida a veure els Pastorets Rock al Cotton. Va ser una nit màgica i sensacional. El dia de Nadal està bé, però al final pot resultar una mica avorrit, sobretot després de dinar. Llavors carregues piles i al Cotton hi falta gent. Aquest grup liderat pel Jordi i el Ferran van estar durant quasi una hora i mitjan donant canya a la gent amb cançons de Nadal, catalanes i també amb Bola de Drac perquè després no diguin. Un gran concert i una gran nit per repetir l'any que ve en aquest ja tradicional concert de Nadal.

Una bona proposta pels laxen

Els Laxen inicien una nova oferta musical. Ara s'ofereiexen a anar pels instituts a ensenyar a les noves generacions com es fa una cançó i a mostrar tot el procés fins que arriba a la gent en forma de cd. La cosa pot estar molt interessant. Les persones que ho fan possible són el Jimmy, el Salva i el Pemi. Ells es dedicaran a ensenyar a les persones una mica el seu món. Aquesta és una experiència que pot resultar molt interessant. Llàstima que la meva etapa de batxillerat ja ha passat. Però jo els vull felicitar per aquesta iniciativa d'aprovar la música a les aules.

La missa del gall al Vendrell

Ahir vaig anar a Missa del Gall al Vendrell. Estava molt ple de gom a gom a gent dempeus i tot. Els capellans s'haurien de modernnitzar una mica per adaptar-se a les noves tendències socials, però bueno l'important que encara conserva aquest caliu en aquestes dates tan importants. Molt bones festes.

Un Nadal versió baixpenedesenca

Un xicot altiu anomenat Ere modern, exquisit, selecte i formós buscava parella a través dels anuncis de l’oficina pública de col·locació de la seva localitat. Estava interessant en una relació temporal i intensa amb qualsevol pubilla que volgués emocions noves, intenses i sense aturador. En aquests designis que per casualitats de la vida va conèixer una pubilla poderosa, provinent de casa bona i amb molts nuvis que la rondaven dia i nit. El seu nom com tots vosaltres ja heu descobert era Crisi. Parlava molts idiomes i tot que molts cops havia estat reclosa en algun indret perdut, quan sorgia ho feia amb molta energia i empenta. Ningú podria oposar-se als seus designis, voluntats i manies. El seu amor frenètic va ser ràpid i intens. En els primers compassos de la nova parella semblava que el marit portés les regnes de la casa, però ben aviat i quasi sense adonar-se’n va ser ella qui controlava la situació. L’Ere es va anar diluint com un terròs de sucre dins el nucli familiar. El pobre xicot va perdre totes les carteres del poder familiar. Ja només era el responsable de treure cada vegada la brossa al carrer perquè el camió se l’emportés i amb temps limitat. No tenia gaires competències més. Reduït a la mínima versió del poder.

La parella casada per un regidor qualsevol d’un poble qualsevol va trobar ben aviat també el fruit del seu amor. Una nena una mica escanyolida i de poc pes va veure la llum enmig d’un gran hospital comarcal, sense personal perquè no hi havia partida per contractar més personal sanitari. La fundació privada que portava la gestió davant la retallada de pressupost per part del govern va decidir donar un cop de tisores dràstic els seus costs intentant que el negoci sanitari no se’ls anés en orris Si havia algú del personal sanitari de baixa o gaudint de les seves vacances, la resta de companys havien de cobrir la tasca d’aquesta persona perquè els usuaris o clients no notessin aquesta manifesta manca de personal.

En aquest espai immaculat i tranquil, la nit del 25 de desembre va néixer aquesta, la nostra protagonista. Un nom modern que encara no tenia ni sant ni màrtir que li donés una posició destacada en el santoral en el calendari. Al seu voltant, en els primers moments va viure moltes carències, però es va anant sortint endavant amb empenta i amb l’ajuda inestimable dels seus pares que amb pocs recursos van fer-li costat en tot moment.

Aquella freda nit, als seus voltants, hi havia resistien un parell de calefactors endollats per trencar la gebror de la nit. Tot estava preparat per mantenir la despesa mínima en calefacció. Un privilegi que només es mantenia en els llocs i en el moment que eren estrictament necessaris. Un parell de zeladors i una llevadora d’origen oriental am diccionari incorporat es van encarregar dels primers moments del part. Tot seguit i avisada pels serveis d’urgència va arribar a l’hospital una ambulància amb la seva sirena com si fos un estel de Nadal que anunciava la bonanova. En el seu interior venia el metge que havia estat rescatat d’un hospital més gran de la capital. Aquella llum va il·luminar tot el camí des de la capital fins a aquest petit hospital de comarca. De mica en mica, tots els veïns es van congregar en aquest centre sanitari. Ben aviat el seu pàrquing va quedar col·lapsat per aquesta congregació de cotxes. Els més lents van haver de deixar el vehicle a la part muntanyosa de la zona. Els Mossos i policia muncipal també es van voler afegir a la festa, preparant controls d’alcoholèmia i de cinturó de seguretat. Una munió de llums de colors blaves il·luminaven el cel. En l’epicentre de l’escena els pares comentaven la jugada. Si hagues estat nen li haguessim dit Estatut, però al ser nena van preferir Recessió. Esperem que ben aviat es faci gran i marxi ben lluny de les nostres vides fins que desaparegui de la nostra comarca per deixar pas a l’optimisme i el creixement. Mentrestant això passa molt Bones Festes a tothom i un venturós 2010.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 24 de desembre del 2009

Si no hi ha sort doncs salut

No m'ha tocat un cèntim de la loteria de Nadal, no tenia gaire invertit. Ara hem d'apostar per la salut i per aquestes petites coses que ens dóna la vida. Aquesta és una de les loteries que més premis reparteix. Has de continuar treballant, però amb 300.000 euros ja pots fer moltes coses, però sense canviar el ritme de vida

Nadal és una festa familiar

Segons la darrere enquesta, Nadal és una festa familiar amb 4 vots. Pel darrere queda que és una festa popular. En les darreres posicions queden religiosa amb 2 vots i de vacances que només registra un sol vot. La cosa està clara: doncs visca la família

No us deixeu perdre Avatar

Una de les propostes interessants per aquestes festes nadalenques al cine és Avatar, la darrera obra de James Cameron. Una proposta que marcarà un abans i un després perquè és realment innovador i no es fa gens pesat. Ha trobat el punt just del seu joc artístic. Durant les més de dues hores que dura la peli es pot veure, amor, lluita entre poder i natura, màgia, sentiment, amor i tot això enmig de molts animals fantàstics que també es deixen veure. Jo ho vaig anar a veure en 2D, però després d'haver-lo vist recomano que la gent hi vagi en 3D. Realment val la pena ja ho veureu.

Molt bones festes a tothom.

Molt bones festes a tothom. Gràcies per passar de tant en tant per aqui. Gaudiu de tot plegat i ens veiem l'any que ve amb més ganes de dir la nostra. Una forta abraçada a tothom

Uns Laxen a tope tanquen un gran any

Un dels concerts més esperats del Laxen va tenir lloc ahir a Ripoll en una sala petita i acollidora. Feia fred, el termòmetre rondava els 7 o 10 menys zero, però no es notava tant com pugues semblar. Vam aprofitar per conèixer el municipi. Un poble molt acollidor amb gent molt sana que omplien els bars mirant la final del Mundial de Club amb el Barça que va guanyar. El grup va estrenar un nou ordre de les cançons. Van començar per La terra del disc Relax i van acabar com sempre amb Miami Beach. El lloc era petit i hi havia molt de caliu amb gent que en tot moment se sabien les cançons i les corejaven. La festa dels Laxen va durar quasi dues hores i el canvi d'ordre de les cançons feia que anessim una mica perduts. Van tocar les dues noves. La gent s'ho va passar pipa. Girona és un dels llocs on els Laxen tenen més admiradors. No van defraudar. Tots els seus membres estaven al 100%. Ripoll molt acollidor. Ens vam allotjar a Ca La Paula i vam tenir un bon tracte i tot molt net i endreçat i força econòmic.

Apostant pel model "Vendrell"

En els cercadors virtuals trobem prohoms que porten com a cognom Vendrell, hi ha alguns com el polític i diplomàtic Francesc Vendrell i Vendrell que ha portat el nostre topònim molt lluny de les nostres fronteres. Tenim un peatge prou conegut que per la seva ubicació rep la denominació de la nostra vila. Ens falta que la Seat tregui un model dels seus vehicles amb el nostre nom. Llavors entraríem per la porta gran en el món del motor que també mou molts diners. Però ens falta un model que introdueixi aquest topònim en la cotidianitat de la nostra societat. Pel que fa al turisme tenim la Costa Daurada que compartim amb Sitges i Salou que són els autèntics reis de la marca. En el tema vitivinícola el Penedès ens inclou dins els seus dominis, però encara no podem competir amb Vilafranca. Nosaltres que ni tant sols tenim una cooperativa que funcioni. Ho hem de portar a Albinyana i Bellvei que han sabut mantenir el tipus i tirar endavant aquesta indústria de transformació del raïm en vi. Som Camp de Tarragona per si ho mirem des de la Diputació de Tarragona., però poca cosa més, però no ens serveix de gran cosa.

Mirant el meravellós Mercat de Nadal d’aquestes passades setmanes he descobert que nosaltres tenim a les nostres mans la possibilitat de crear un estil de vida, una forma d’interpretar la realitat. Ens ho hem anat guanyant de mica en mica, a pols. Ha arribat el moment que algú ens ho reconegui públicament. Hem construït sense una voluntat manifesta el model “Vendrell”. Ara ens toca la seva promoció. Una cosa que no estaria gens malament que ens poséssim a la feina per cobrar alguna patent que ens vulgui emular. El model “Vendrell” consisteix bàsicament en “voler i no poder” . Una de les nostres creacions que ho il·lustra és aquest Mercat de Nadal que va sorgir darrera l’església. Va passar per la Rambla per acabar a hores d’ara a la Plaça Nova. Si tu anuncies un Mercat de Nadal el normal és que hi predomini coses relacionades amb aquest període de l’any. Però si en aquestes poques paradetes hi posem coques, bijuteria, creps, roba, artesania peruana la cosa ja s’acaba esgavellant del tot. Si una persona és del Vendrell ja està acostumat a aquest tipus de sorpreses, però imagineu que vingui una persona de fora a buscar una mena de mercat de Santa Llúcia en petit i es trobi això. Segurament estarà uns anys a tornar enlluernat de la seva experiència. Hem de ser seriosos i vendre el que tenim. Si tenim pa venem pa. Per favor, no anunciem als quatre vents que venem coca quan només en tenim un parell de crostons petits que en seguida s’acaben. Hem de ser coherents amb nosaltres. El dia que fem una cosa com Déu mana llavors la gent no vindrà perquè ja els haurem pres el pèl un cop. Senzillament hauran caigut a la trampa del model “Vendrell”. El mateix passa amb la Fira i més accentuadament amb Turismar que són mercats de divendres amb una mica de maquillatge i amb voluntat de voler ser alguna cosa diferent, però que ja fa anys que han perdut el rumb per no ser gaire gran cosa.

El mateix passa amb altres elements de la nostra societat com la majoria d’Avingudes que trobem en el plànol que quan les trepitges comproves que són víctimes del mateix fenomen: carrers presumptuosos. Alguns topònims ja han tornat al lloc que els correspon. Mireu la popular Rambla Miret com al final ha hagut d’adaptar-se a un nom més adequat a les seves característiques com és Passeig de les Bòbiles, però ni un ni l’altre els trobo gens encertats.

El nostre estimat xató també ha caigut sota el seu poder: Universitat del xató. La tasca està molt bé, però podríem començar per escola o com a molt institut, però de cop i volta et planten una universitat i penses alguna cosa m’he perdut? Però res el model “Vendrell” està a l’aguait de la nostra realitat més propera i quan menys t’ho esperes s’imposa sense aturador. Hem de donar confiança amb la gent i no podem vendre coses que no són perquè tots plegats hi perdem. Hem de ser coherents amb nosaltres mateixos potser llavors començarem a canviar moltes coses d’aquesta vila que fa anys que demanen un fort canvi de rumb.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de desembre del 2009

La Mari Pau Huguet s'ofereix per venir al Vendrell

Una de les festes més esperades de la temporada tindrà lloc demà al Vendrell, a la Lira, el CIT donarà reconeixements als comerços més antics del Vendrell i també hi haurà un debat sobre el futur del comerç local amb participants de diferents llocs de Catalunya. Tot això amenitzat per la gran Mari Pau Huguet que segons Juanjo Espina, "es va oferir a venir". No hi aniré com és obvi, però la cosa pot resultar molt interessant. El darrer invent del CIT va ser el mercat de Nadal.

La gent prefereix una mica de tot i pernil al lot de Nadal

En la meva darrere enquesta han empatat amb cinc punts una mica de tot i pernil per al lot de nadal. Només una persona ha votat el whyski i ningú ha votat res o turrons. La cosa està clara: Pel lot: pernil o una selecció de temporada nadalenca.

Els dinars de compromís nadalenc

Això dels dinars d'empresa és com el facebook. Hi ha gent que no saludes al carrer i el tens al facebook com amic. Hi ha llocs que vas a dinar per gust i altres hi vas per no tenir repressàlies. Jo ja fa temps que he superat la segona part i vaig als àpats realment perquè hi estic a gust. Els primers s'haurien de suprimir de totes les agendes, però encara n'hi ha a molts llocs.

Poum i Poum

Calafell estan molt animats amb el POUM. Allí no perden pistonada. Quan no és una cosa doncs es revisa el POUM i fem una mica de caliu al poble i que no falti la festa. Al Vendrell, la darrera revisió és del 2000. Diuen els entesos que toca cada 10 anys. A la propera legislatura tocaria. A veure passarà.

Un dia diferent en aquest diumenge dia 13

Avui és un dia diferent. Per una banda fan la Marató de Tv3, tot un clàssic ja. També moltes persones podran decidir si volen ser independents. Un moviment que ha sortit del poble, encara que alguns partits hi tenen molt a veure. En comptes de fer manifestacions va i poses unes taules i la gent vota. La cosas evoluciona. Ha fet fred i no gaire lluny d'aquí ha nevat. És un dia diferent i l'arbre nadalenc ja el tinc posat de fa dies. Demà sembla que ens donaran els lots de Nadal. A veure com segueix la setmana.

Un 26 d'atur al Baix Penedès. Sense comentaris

El Baix Penedès va registrar el passat trimestre una taxa d'atur del 26%. Realment ho tenim molt malament. És que totes les estadístiques dolentes les agafem per art de màgia. Ara mateix la comarca no té res o ben poca cosa. Perquè aqui falta saber la gent que te ERO i la que està en reducció de jornada. Realment la crisi ha estat molt important per casa nostra. Esperem que algún polític d'algun cantó pensi en alguna cosa a part del CIM.

Molt bé per la Fira de Santa Llúcia de l'Arboç

Ahir a la tarda vaig anar a l'Arboç a donar un tomb per la Fira de Santa Llúcia i la veritat és que està molt bé. Hi ha una mica de tot amb la participació de les botigues del poble amb activitats culturals i la possibilitat de veure la Giralda. A més hi havia molt de caliu per tot arreu. Realment és una de les propostes més interessants que tenim a la comarca. Esperem que duri. Avui tindran un mal dia pel temps. Anims i endavant.

Gràcies als companys de natació

Un dels sopars més esperats de l'any és amb els meus amics de piscina. Allí ens ho passem pipa mentre nedem i nedem amb o sense aletes. Moltes gràcies pels moments feliços que em feu passar cada dia de curs. Sou els millors.

Estudis al servei del client

Les noves tendències de la moda en el món professional és organitzar una mena d’estudi o despatx dedicat a l’elaboració de tot tipus d’informes per l’administració pública i empreses privades. Un dels eixos fonamentals de la rendibilitat d’aquest negoci ha de ser el consens del resultat. Un fruit que òbviament ha de quedar pactada amb l’empresa contractant. Evidentment aquesta part de l’acord ha d’anar reflectida en uns annexos que han de contenir la voluntat del client. Tot aquest apartat amb un caire secret i sense llums ni taquígrafs. Depèn del nostre esforç imaginatiu el líquid a percebre per aquest magne treball serà diferent. Com més imaginació hi podem més car l’haurem de facturar. No és el mateix demostrar que el cercle és rodó que un quadrat té forma de circumferència. D’entrada ja sabem que haurem que hem d’afegir conceptes en el còmput final com risc, polivalència. Aquest darrer terme no té res a veure amb un policia de València. Sinó simplement ens indica clarament que alguns treballadors percebran unes quantitats més elevades justificant aquest concepte ambigu, però que tothom entendrà el seu sentit més fidedigne. Hem de donar l’opció d’incloure alguna participació d’alguna universitat forana o del país, millor que millor. Hem de tenir controlats alguns certificats de qualitat per si ens ho demanen. Tot al servei del client, però res altruista.. Tot ben lligat ens donarà qualitat i nivell al nostre producte final. No tindrem cap competidor arreu. Molts polítics i directius són íntims amics de l’objectivitat i el que diuen ells va a missa o a la junta directiva. Llavors ens hem d’especialitzar en demostrar científicament que el nostre client té raó en el seu entorn a vegades massa vulnerable a una oposició o enemics massa preparats. Encara que hàgim de demostrar que el sol dóna tombs al voltant de la terra.. Ho farem perquè amb unes bones paraules i una exposició amb voluntat de ser seriosa i científica ho podem aconseguir amb certa facilitat. Segurament ens creuran. En el moment de la presentació als clients, els tècnics mouran lleument el cap a esquerre i dreta dubtant del nostre producte, però els directius o polítics segurament hi estaran d’acord totalment perquè evidentment per alguna cosa han pagat una suma més que considerable de diners. Això s’ha de notar.

Per exemple ens poden encarregar els efectes nocius d’una antena de telefonia mòbil al terrat. Ells ens han dit que no ens equivoquem. Nosaltres evidentment provarem que allò és més inofensiu que una mota de morella sorgida allí al mig d’una esquerda de la paret en la part més elevada de l’edifici. En cas que algú ens demani tot el contrari, no dubtarem de llençar tots els nostres coneixements i els que puguem trobar a la ciència universal en contra d’aquest crim contra la nostra salut. Què s’han cregut aquests de posar aquest focus contant de radiacions en el nostre terrat? Qui ens assegura que realment no té cap efecte nociu en la nostra salut?

Un altre punt on podríem obrir una gran esquerda és el mercat de les valoracions de lloc de treball d’una empresa pública i també privada. S’ha de fer entrevistes amb tot el personal perquè sembli que estem davant d’una cosa seriosa amb risc zero de possibles disquisicions sobre els seus resultats objectius. Apuntem en uns fulls totes les dades que ens donin els treballadors. Llavors ens tanquem al quarto dels ratolins i anem elaborant aquesta important relació que hauria de donar cohesió a la plantilla de l’empresa. Els amics i parents els posem a la via ràpida d’accés als principals llocs i millor retribuïts. Una cosa fàcil i entenedora que no els suposi gaires esforços als escollits. A la resta, els tindrem aparcats en algun despatx esperant que els toqui la primitiva o algú els tregui de la del seu reducte ignot per la resta de mortals. Mentre treballem en tot aquest procés no podem oblidar mai de repetir mai que els nostres criteris bàsics són: igualtat, transparència i coherència. Llavors si els treballadors no estan contents és que s’ho facin mirar, perquè nosaltres som perfectes. Evidentment amb el que cobrem qui ens dirà que som uns perversos interessats.

Publicat el dia 11 de desembre del 2009 al Diari del Baix Penedès

Gràcies per al visita a la nova escola de Música del Vendrell

Vull agrair la visita de la nova Escola de Música que aquesta tarda ens ha fet la Carlota Baldris i l'Amanda. Una visita comentada molt interessant dedicada als treballadors de l'Ajuntament. Tot un detall que s'ha d'aplaudir perquè massa cops som els últims en assabentar-nos de les coses. Molt bé pels responsables d'aquesta iniciativa i felicitats tant a l'Amanda com a la Carlota per les seves explicacions.

La gent prefereix la Nutela a la Nocilla

Per nomes un vot la Nutela ha guanyat a la Nocilla, 5 vots a 4. La cosa no està gaire clara. Són coses ben dispars i cadascú li agrada una cosa.

Quan les plaques solars no funcionen

Entre Sant Salvador i Calafell hi ha una carretereta que creua les Madrigueres amb una part separada per pals de fusta. Molt intel·ligentment hi han posat uns llums alimentats amb plaques solars. Tot està allí ningú ha robat res, però resulta que els llums per alguna ciència inexacta no funcionen. Serà que no fa sol o que estan esgavellats.

Enhorabona pel programa de la Trinca a Tv3

La Trinca ha estat un dels grans grups d'aquest país i trobo molt bé el programa que fan a la tv3. M'ha servit per recordar moltes cançons i programes que feia anys que no veia. Molt bé per la iniciativa. Ha costat, però al final ha arribat. La Trinca eren uns cracks dels seu temps.

Festival Solidari a Calafell

Ahir vaig anar a Calafell al festival per la Marató. La veritat que em vaig enterar pel facebook perquè no hi havia vist res enlloc. Fins que va tocar la batucada hi havia gent al pavelló, però a partir d'aquests la gent va començar a marxar i van quedar uns quants. La veritat és que la cosa estava molt bé, pero va faltar promoció arreu de la comarca.

Nou episodi a Coma-ruga entre manteros i policia

Avui he vist un nou episodi entre Policia Municipal de Vendrell i Manteros. Un parella de la policia havia agafat una manta amb bolsos dintre perseguint per la sorra els manteros. Clar tots els manteros s'han emprenyat els han perseguit fins que s'han quedat parats a la paret de passeig marítim de Coma-ruga allí vetllant que no els fessin res amb les porres a la mà. Tot seguit han vingut uns 5 p 6 policies més i els manteros han marxat a la sorra. La policia s'ha reunit tota junta en un tros del passeig i els manteros han posat els seus xiringuitos més cap Sant Salvador on no hi havia policia. Realment no hi ha solució. Perquè avui hi havia més de 60 manterors per la sorra amb els seus productes. Un tema molt difícil que encara no està solucionat i no veig que es pugui solucionar.

Els containers d'escombraries

Una de les històries interessants d'aquest Vendrell que suposo que també passa a altres llocs és que si a les 8, quan es pot tirar la brossa, fas aquesta acció trobes que el container ja està mig ple. Quina és la raó d'això? A l'estiu la cosa és més greu i potser ja el trobis fins i tot ple.

La Fira de Nadal del Vendrell II

Avui he anat a descobrir la fira de nadal: gofres, ceràmica, artesania, ametlles garrapinyades, coca de perafita, jocs per la canalla. A veure això no és una fira de Nadal. Això com a mol molt t és una fira perquè menys un parell o tres de parades la resta és de tot l'any. Volem vendre una oferta i no la complim.

Planet 51. Una bona proposta feta a casa nostra

Una de les propostes cinematogràfiques actuals passa pels dibuixos animats de casa nostra. Es tracta de Planet 51. Una peli americana, però feta aquí a Catalunya. Sembla que sigui tipus Monstruos, SA, però és diferent. La veritat que és força original quan els terricoles invaeixin un planeta de marcians. Us la recomano. Hi ha trossos que volen recordar a Wally, ET, la Guerra de les Galaxies entre d'altres. Vagi molt bé.

La versió actualitzada dels lots de Nadal

Una de les coses que s’imposa a parlar en aquestes dates són els lots de Nadal. Una cosa esperada per molts per ajudar a passar millor aquestes festes que tenim a la cantonada. Ja fa anys que a través de les pàgines d’aquest DIARI proposo que es regali un pernil de cuixa o espatlla per moltes i diverses raons que ja he esmentat en anys anteriors. Enguany em reitero perquè aquest continua sent el millor present per alegrar aquestes dates tan senyalades. Aquesta tradició tan arrelada a casa nostra com altres com la paga doble també té els dies comptats. En alguns llocs per la crisi o per la situació econòmica ja han passat a la història, però s’ha d’intentar preservar i adaptar a la nova realitat social. En el pressupost de l’Ajuntament del Vendrell per al 2009 dins la part de despeses tenim una partida de 6.000 euros, un milió de les antigues pessetes, que correspon a Lots de Nadal dins Recursos Humans. El número de partida és el 0601 12130 22601 i aquesta ens assegura que enguany els treballadors i afins del consistori tindran aquest bonica quantitat a distribuir entre tots. Si repartim aquesta quantitat entre els 400 i molts de persones que hi ha la casa pot quedar per uns 15 o menys euros per cap. Una quantitat que tampoc, en principi no et permet gaires filigranes, però que alguna cosa si que pot sorgir. No hem de mirar el valor crematístic, sempre en aquests casos ens hem de decantar per altres vàlues alienes als diners. En aquests pressuposts òbviament no se sap d’on es trauran aquest milió de pessetes, però tot el quadre d’entrades i sortides està ben exposat. Per tant, d’algun lloc es trauran. Sinó es vol fer cas a la meva teoria del pernil que altres ajuntaments han fet com la Bisbal del Penedès i el Consell Comarcal, en legislatures anteriors, el millor és incloure aquesta suma simbòlica directament a la nòmina del mes de desembre. Cadascú en farà l’ús que cregui més convenient a casa seva. Uns per excés, perquè entre els lot de diferents membres de la família al final acabes avorrint els torrons i els seus semblants. A més les dietes desaconsellen totalment aquest tipus de dolços pels seus alts nivells de greixos i sucre. Hi ha gent que li agraden un tipus de torrons, altres que es malfien dels polvorons i no tothom li agrada tot aquest mostrari que acostuma a agafar el seu protagonisme en aquests dates nadalenques.

Si ho afegeixen a la nòmina cadascú ho destinarà a allò que li vagi millor. Alguns els poden invertir en roba, llibres escolars o fins i tot pot anar molt bé per pagar el rebut del gas que en aquests mesos sempre acostuma a superar els nivells mitjans de la resta de l’any per culpa de la calefacció. Qui sap si algú els utilitzarà per comprar el pa de cada dia?

Ja sé que amb 2.500 de les antigues pessetes no vas a gaires llocs ni compres molta cosa, però tot ajuda a passar el mes. A superar les condicions més adverses que a vegades la vida et presenta.

Abans a la gran majoria de les bodes es feien regals per a la nova casa de la parella. Però amb el pas del temps, ja fa dies que s’ha imposat amb força la donació d’una quantitat de diners o d’una simple targeta d’un establiment comercial on s’ha carregat prèviament una quantitat de diners. Ens hem d’adaptar a les noves tendències. La solució per quedar bé amb tothom és o apostar per un pernilet encara que sigui d’espatlla i no gaire gran o que em donin els diners que ja els invertiré en el que em vingui de gust. Hem de superar els lots de Nadal tradicionals que ja han quedat un xic obsolets a favor d’altes productes que es van obrir en la societat actual més en consonància amb les noves tendències

Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de desembre del 2009

Benet Jané: "Fer país i salut menjant xató"

El tret de sortida d’una nova temporada del xató es va iniciar el passat dimecres en un conegut restaurant de Sant Salvador. Amb la presència del nou ambaixador per aquesta temporada del xató 2009/2010 Oriol Llavina, propietari del restaurant Cigró d’Or de Gelida i del Restaurant del Mercat de Vilafranca que va descobrir de la mà de Benet Jané alcalde de la vila, l’acte simbòlic d’aixatonar una bota de la darrere collita. El president de la Universitat del Xató de Catalunya amb seu al Vendrell, Paco Azuaga, va recordar algunes imatges de la primera xatonada de l’any 1987 quan la ja desapareguda Palmira Ivern va guanyar el primer premi de Mestre Xatonaire al fer el millor pla entres els 10 ó 12 concursants en aquesta primera edició. Benet Jané va afirmar que ens sortirem de la crisis i va lloar les qualitats del xató dient unint dos elements claus, “fer país i salut menjant xató”. La 24 edició de la Xatonada Popular tindrà lloc el 7 de febrer tal i com anunciar la Regidora de Turisme Àngels Turdiu. Una cita obligada pels amants d’aquest plat tan nostrat que com ha reconegut Benet Jané és adient per aquests temps de crisi en què vivim.

La Fira de Nadal del Vendrell

Encara no he vist la fira de Nadal del Vendrell. Trobo bé que es faci a la plaça Nova. Ara falta veure que hi ha. Fins ara els de més èxit eren uns francesos que fa dies que estan al Vendrell i creps. A veure si tornaran a triomfar en aquesta fira nadalenca on es pot trobar de tot i més. Potser de Nadal no tant, però bijuteria està més que assegurada.

Què farem amb el dia 7 de desembre?

Tenim un dia 7 que és el punt on s'aguanta aquest pont del dia 6 i el 8. Aquest punt representa molt bé el nostre tarannà. Hem estat capaços d'unificar entre societat civil i religiosa i tenim un pont aquí al mig que ja fa dies que el tenim i crec que durarà. Potser el millor és que haguessim fet el dia 7 com a festiu i l'altre el podem posar un altre dia de l'any. Perquè el pont aquest per moltes persones no és cap negoci, encara que per unes poques potser si.

El pont a casa

La gent passarà el pont que tenim a casa. 7 persones handit això. Només 2 persones aniran per Catalunya i 2 més per Espanya. A l'estranger només una persona. La cosa està clara: on s'està millor és a casa. Ho diuen els lectors

Les ràdios locals molt desaprofitades.

Una de les coses més inútils de les nostres costums és muntar una ràdio local amb molta música i poques coses més. Estem gastant molts diners en mantenir aquests invents polítics. Potser hi podem posar algun company de partit que no sabem que fer, però realment és un servei públic que ens pot aportar molt més del que tenim, almenys al baix penedès.

Bellvei necessita un parell de cartells

Una de les coses que Bellvei necessita són un parell o tres de cartells que indiquin on està el camí a Santa Oliva i la deixalleria. Sembla que ho vulguin amagar que també tenen aquestes coses. Ja sé que a l'alcalde li van altres negocis, però un parell de cartells no anirien gens malament.

Ara ja sabem on som quan anem al Patronat d'Esports

A la piscina vella del Vendrell han posat un cartell a l'entrada amb uns quants escuts, lletrotes grosses coses d'aquestes per saber on som amb un cartell d'averiat. Però dintre fa mes d'un mes que un pixador masculí de peu no funciona. Això és el que es porta. Maquillatge i manteniment el mínim.

No eren gasos senyor doctor

Hi ha un hospital molt conegut i molt proper que va rebre la visita d'una noia amb mal de panxa. La van examinar i li van donar tractament per gasos. Al tornar a casa va veure que la cosa no se solucionava i hi va tornar i resulta que la van operar de l'apendis. Realment es podria fe run llibre amb aquest tipus de cosetes que de mica en mica es van extenent com una taca d'oli per la societat vendrellenca.