Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 18 de desembre del 2009

Apostant pel model "Vendrell"

En els cercadors virtuals trobem prohoms que porten com a cognom Vendrell, hi ha alguns com el polític i diplomàtic Francesc Vendrell i Vendrell que ha portat el nostre topònim molt lluny de les nostres fronteres. Tenim un peatge prou conegut que per la seva ubicació rep la denominació de la nostra vila. Ens falta que la Seat tregui un model dels seus vehicles amb el nostre nom. Llavors entraríem per la porta gran en el món del motor que també mou molts diners. Però ens falta un model que introdueixi aquest topònim en la cotidianitat de la nostra societat. Pel que fa al turisme tenim la Costa Daurada que compartim amb Sitges i Salou que són els autèntics reis de la marca. En el tema vitivinícola el Penedès ens inclou dins els seus dominis, però encara no podem competir amb Vilafranca. Nosaltres que ni tant sols tenim una cooperativa que funcioni. Ho hem de portar a Albinyana i Bellvei que han sabut mantenir el tipus i tirar endavant aquesta indústria de transformació del raïm en vi. Som Camp de Tarragona per si ho mirem des de la Diputació de Tarragona., però poca cosa més, però no ens serveix de gran cosa.

Mirant el meravellós Mercat de Nadal d’aquestes passades setmanes he descobert que nosaltres tenim a les nostres mans la possibilitat de crear un estil de vida, una forma d’interpretar la realitat. Ens ho hem anat guanyant de mica en mica, a pols. Ha arribat el moment que algú ens ho reconegui públicament. Hem construït sense una voluntat manifesta el model “Vendrell”. Ara ens toca la seva promoció. Una cosa que no estaria gens malament que ens poséssim a la feina per cobrar alguna patent que ens vulgui emular. El model “Vendrell” consisteix bàsicament en “voler i no poder” . Una de les nostres creacions que ho il·lustra és aquest Mercat de Nadal que va sorgir darrera l’església. Va passar per la Rambla per acabar a hores d’ara a la Plaça Nova. Si tu anuncies un Mercat de Nadal el normal és que hi predomini coses relacionades amb aquest període de l’any. Però si en aquestes poques paradetes hi posem coques, bijuteria, creps, roba, artesania peruana la cosa ja s’acaba esgavellant del tot. Si una persona és del Vendrell ja està acostumat a aquest tipus de sorpreses, però imagineu que vingui una persona de fora a buscar una mena de mercat de Santa Llúcia en petit i es trobi això. Segurament estarà uns anys a tornar enlluernat de la seva experiència. Hem de ser seriosos i vendre el que tenim. Si tenim pa venem pa. Per favor, no anunciem als quatre vents que venem coca quan només en tenim un parell de crostons petits que en seguida s’acaben. Hem de ser coherents amb nosaltres. El dia que fem una cosa com Déu mana llavors la gent no vindrà perquè ja els haurem pres el pèl un cop. Senzillament hauran caigut a la trampa del model “Vendrell”. El mateix passa amb la Fira i més accentuadament amb Turismar que són mercats de divendres amb una mica de maquillatge i amb voluntat de voler ser alguna cosa diferent, però que ja fa anys que han perdut el rumb per no ser gaire gran cosa.

El mateix passa amb altres elements de la nostra societat com la majoria d’Avingudes que trobem en el plànol que quan les trepitges comproves que són víctimes del mateix fenomen: carrers presumptuosos. Alguns topònims ja han tornat al lloc que els correspon. Mireu la popular Rambla Miret com al final ha hagut d’adaptar-se a un nom més adequat a les seves característiques com és Passeig de les Bòbiles, però ni un ni l’altre els trobo gens encertats.

El nostre estimat xató també ha caigut sota el seu poder: Universitat del xató. La tasca està molt bé, però podríem començar per escola o com a molt institut, però de cop i volta et planten una universitat i penses alguna cosa m’he perdut? Però res el model “Vendrell” està a l’aguait de la nostra realitat més propera i quan menys t’ho esperes s’imposa sense aturador. Hem de donar confiança amb la gent i no podem vendre coses que no són perquè tots plegats hi perdem. Hem de ser coherents amb nosaltres mateixos potser llavors començarem a canviar moltes coses d’aquesta vila que fa anys que demanen un fort canvi de rumb.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de desembre del 2009

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola! feia dies que estava desapareguda, però aquest el teu article, m'ha semblat que has donat en el clau, i per reblonar-ho t'hi dono total suport,sempre fem gran fanfàrria del fets, però després tot es queda en el "quiero i no puedo". De fet com dius el Vendrellecs ja estem acostumats, si més no, mira els Srs. del CIT, semblava que donarien un impuls al comerç, però això no ho arregla “ni cristo divi”,ara es treuen de la màniga la nit del comerç,convocat a les vuit del vespre.
Ha veure! - si ets un comerciant que es aprecií, a les vuit del vespre d’un divendres i en èpoques de Nadal, és hora de vendre, que la cosa ja està prou malament. Daltre banda, la nit del comerç? a raó de que? que hem de celebrar?de veure com es possent medalles de lo bé que ho fan i lo guapos que són a més de fer-s'he veure per donar el salt a la política?... i tot va igual, la qüestió és que de mica en mica Vendrell s’ha està ensorrant en tots els àmbits. Si no diguem en que som punters?... en precarietat!!!