Els Pastorets de sempre en una Lira renovada

Els Pastorets del Vendrell han tornat a la Lira, bé al Teatre Municipal Àngel Guimerà del carrer Sant Jordi. Per si algú s’havia despistat. Enguany la principal atracció a part de veure l’obra era conèixer el seu remodelat marc de representació. Pel que fa al local torno a repetir el que he dit en altres ocasions que és petit per la vila del Vendrell amb voluntat de capital comarcal, les cadires no són gaire còmodes i els reposa braços massa estilitzats per ser útils. A títol personal jo vaig tenir una mica de frescor en la representació. Però aquesta sensació és una cosa a títol personal i no voldria generalitzar. Estem davant d’un dels temes que porta més conflictes en alguns àmbits laborals. Per altra banda, la sonoritat és molt bona i la visió força acurada. En aquest darrer apartat no es poden demanar miracles. Si estàs a les últimes files ho veus amb una certa manca de nitidesa, però això és evident. He vist un any més que el futur dels Pastorets està més que assegurat perquè hi ha una nova generació amb empenta que segueix la tradició dels Bargalló, Ripoll, Miret, Vigo entre molts altres personatges ancestrals d’aquesta mostra cultural vendrellenca. Com a nota curiosa he de dir que el tendre paper de Nen Jesús, en aquesta ocasió, va anar a càrrec del vendrellenc d’un mes i escaig d’edat Morgan Holmes. Molt interessant això que els actors es barregin entre el públic, però amb la forta pendent de la platea els actors han d’anar en compte quan es barregen entre el públic per les escales. La cortina transparent dóna una dimensió diferent a alguns dels tradicionals quadres dels Pastorets. Pel que fa als novells actors vaig trobar en el Rovelló i el Lluquet unes futures promeses d’aquesta representació que barreja religió i cultura popular. Pel que fa la resta com la Mònica Tutusaus, el Gabriel Miret i el Pere Sallent, en especial, saben donar el seu toc personal que enriqueix molt l’obra amb una gràcia especial. L’inici de la representació es va fer gairebé amb mitja hora de retard i va acabar al voltant de les 8 de la tarda. Tot i que no es fa avorrit, necessita unes bones tisores per no superar gaire més de les dues hores de representació. Aquest és un tema que pot donar un intens debat, però aquesta és la meva aposta. Però sobretot, no us la perdeu, només queden tres representacions.