Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 11 de febrer del 2010

L'Albert i la Maria Carme, un adéu agredolç


Els dos joves patinadors vendrellencs Albert Rovira i Maria Carme Juncosa van ser els convidats per encetar la present edició del programa de Ràdio el Vendrell Pas de Vianants. Un programa que ha arribat a la tercera edició i on hi participen la Marta Mercader, l’Alfredo Valdivielso, Xavier Ollonarte i un servidor. Els nostres protagonistes eren una jove parella que llueix els colors del C.E Vendrell. Fins l’any que acabem de superar s’ha mogut en l’èlit mundial del patinatge en modalitat de parella. Si ens fixem en el seu palmarès més recent veurem que aquest 2009 han assolit en la seva modalitat els campionats de Catalunya i d’Espanya i un molt meritori tercer lloc a Europa i un cinquè a nivell mundial. Tot just, dos esportistes amb 21 i 22 anys i que han de compaginar el patinatge amb les obligacions com a esforçats estudiants universitaris. A banda també necessiten el seu temps per estar amb els amics, la família i altres preferències a nivell personal.
Durant gairebé l’hora que va durar aquesta entrevista que trobareu penjada al web de la ràdio, van comentar entre altres coses que una de les diferents coses que els ha portat a abandonar la competició oficial i dedicar-se només a l’exhibició ha estat els problemes que tenien amb el seu club per poder entrenar en la pista central d’aquesta entitat ubicada al carrer Colom. És molt trist, lamentable i patètic que aquests dos joves que porten 11 anys treballen durament per assolir un lloc i un nom en aquest difícil món s’hagin vist abocats en aquesta alternativa de deixar enrere aquest merescut nivell esportiu on els havia portat el seu esforç i la seva ferma constància.
Fa un parell o tres d’anys la festa del Tothosap es va centrar en els problemes que hi havia entre els diferents usuaris de la pista coberta del C.E. Vendrell. Tres anys després d’aquella cita veig que la cosa continua igual, almenys sembla que la situació no ha millorat gaire. Moltes de les seccions i categories que gaudeix aquesta entitat vendrellenca han de repartir-se aquesta renyida pista esportiva. Els nostres dos herois han tingut moltes dificultats per poder utilitzar espai. Inclòs segons van manifestar en el programa se’ls ha arribat a negar l’ús quan estava lliure. Aquest fet crec que és molt trist. Llavors ha partir d’aquesta situació han hagut d’utilitzar altres equipaments esportius tant a nivell local on han comptat amb el total suport de l’ajuntament del Vendrell com comarcal. En aquest darrer apartat han hagut d’entrenar a llocs com la Bisbal i Albinyana entre d’altres.
És molt trist i lamentable que tot això hagi arribat a aquesta situació. Ells mateixos van confessar en aquest programa que si haguessin obtingut més ajuda del seu club segurament haguessin continuat al capdavant de la competició, però aquesta manca de suport els ha portat lamentablement a penjar els patins, almenys en l’àmbit de la competició. Ara per ara no crec que hi hagi possibilitat de tirar enrere aquesta ferma decisió. Només ens queda reflexionar una mica sobre aquest trist desenllaç. Realment en aquesta vila, on històricament hi hagut una gran tradició per als esports sobre patins hi hagi aquesta greu mancança que hagi fet perdre a dos grans esportistes entrenats per la Sílvia Duran que han portat el nom del Vendrell arreu del món. Eren coneguts com la parella del Vendrell. Al darrere queden moltes hores d’entrenament, molts sacrificis per part seu i de familiars i amics que no hem sabut aprofitar com es mereixia. En aquest aspecte s’ha afegit que no competien en una disciplina olímpica. Jo estic totalment d’acord en fomentar l’esport escolar i infantil, però quan es doni aquestos casos on ja apunta un cert nivell i dedicació personal s’ha de posar màns i mànigues per donar-los hi màxim de facilitats per assolir els seus objectius. Estic parlant d’una cosa molt més essencial com és l’interès d’un club i d’uns colors per la seva vessant humana. Ells portaven els colors del C.E Vendrell. El comportament d’aquesta mateixa entitat que no els ha donat cap suport ha estat una de les causes importants que ha provocat que al punt més àlgid de la seva carrera esportiva hagin abandonat el vessant competitiu. Segurament la part més interessant a nivell esportiu. Ens ho hem de fer mirar una mica. No us sembla? És una llàstima el que ha passat. Esperem no trobar més casos similars per unes raons que tenen, a priori, solució .

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 12 de febrer del 2010