Aquesta és una peli rara, curiosa. Comença molt bé es va apagant i cap al final és quen descobreixes que ha valgut la pena. Hi ha una interessant barreja entre vida i mort. És una mica massa llarga, però hi ha molta creativitat i imatges amb ordinador que estan molt ben treballades. Us l'aconsello per aquest darrer cap de setmana de febrer.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
divendres 26 de febrer de 2010
Al final és fins i tot interessant, The lovely bones
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari