La veu del poble

La veu del poble

dijous, 4 de febrer de 2010

Els joves i els espais públics

A mesura que els nostres centres urbans van creixent irremeiablement es van tornant feréstecs per als sectors més joves de la nostra societat. Els llocs on abans jugaven a pilota es van convertint en places boniques però força inútils per fer alguna cosa més que passejar o seure a l’ombra d’un arbre. Per jugar a pilota o per fer alguna activitat social com un concert a l’aire lliure poden resultar un xic incòmodes. Un exemple clar el tenim en la vendrellenca Plaça de la Sardana (popularment la plaça del Puig), molt bonica però poca cosa més. Les principals víctimes d’aquesta evolució són els nens que ja no poden anar a jugar com feien abans. A l’igual que la classe dirigent dissenya el futur per als moments d’oci dels sectors més joves de la població, els nostres protagonistes també van cercant en el teixit urbà el seu lloc més idoni. No costa gaire veure en alguns punts concrets de qualsevol localitat grups de joves reunits al voltant un espai cobert o d’un simple banc. Els més petits potser portaran les seves pilotes i bicicletes. A mesura que es fan grans cada més gran vas veient motocicletes i altres elements que tots coneixem.

Fins aquí hem parlat dels que estan a l’aire lliure o dins espais destinats bàsicament a la pràctica d’algun esport, però pel que fa als espais tancats i del vessant cultural la cosa ja és complica una mica. Tenim algun centre cívic, però la varietat no és que sigui el seu fort i alguna cosa els manca perquè no acaben de tenir les visites que els podria correspondre El que un nombre considerable de joves adolescents han vist és l’ús de la biblioteca com un espai d’oci. Amb els seus nous ordinadors portàtils que enguany han estrenat al col·legi pugen i baixen per les escales, s’aixequen i seuen en aquest espai provist de connexió inalàmbrica. Aprofiten poques coses a part del seu mobiliari i el wifi. Alguns dels seus usuaris no són dels que sempre resten en silenci llegint un llibre. Són dels que es decanten per compartir vídeos o música en aquells aparells electrònics moderns. El més senzill quan el volum d’aquests col·lectius puja per sobre la normalitat és fer-los callar. EL proper pas és convidar-los a abandonar la biblioteca. Però clar a partir d’aquí la cosa ja es complica. Les professionals d’allí ens veuen en una situació incòmode per fer front a aquest problema reiteratiu d’un col·lectiu molt concret. La resta d’usuaris veient que allí hi ha més moviment del normal o el que pot aguantar una persona que s’intenta concentrar va abandonant de mica en mica aquest espai públic al veure poc clara que la cosa es vagi reconduint. La solució seria dotar el municipi d’un espai públic on aquests joves poguessin anar a passar la tarda. Evidentment amb la seva connexió wifi, les taules i les cadires. Possiblement aprofitant alguns dels centre cívics i similars que tenim al Vendrell no estaria gens malament dotar d’aquestes condicions algunes de les seves sales perquè els joves hi poguessin anar a passar l’estona. A l’estiu el ventall d’oci i possibilitat és més ampli, però a l’hivern s’acostuma a repetir aquest fenomen que es podria orientar d’alguna manera en benefici de tots plegats. En aquests espais públics es fan cursos, tallers i moltes coses, però tampoc no estaria gens malament en pensar en aquelles persones que asseguts al voltant d’una taula volen compartir experiències, vídeos o simplement jugar una partida de daus sense haver d’anar a un bar o un lloc similar que ja comporta una despesa. Un lloc per fer de tot i per no fer res és el que ens falta al Vendrell. Potser si que n’hi ha però la gent que ho haurien de saber encara no s’han assabentat. Potser que passa a la biblioteca del Vendrell és fruit d’aquesta manca de comunicació entre les parts interessades.

Publicat el dia 5 de febrer al Diari del Baix Penedès

1 comentari:

DonLimpio ha dit...

Un article molt interessant.

Jo crec que al Vendrell falta una voluntat ferma per posar "carrils bici" i espais on poder aparcar-les que no siguin les típiques faroles. Els carrers del poble són molt perillosos i les boreres massa estretes. És un problema que hauriem de considerar i que ens perjudica greument als joves.

Estic totalment dacord amb la teva proposta de crear un espai lúdic o simplement "espai" on els més joves es puguin relacionar. (tinc un germà de 12 anys que es passa el dia jugant a la XBOX sol a casa).
Per altra banda potser es podrien organitzar més esdeveniments culturals o esplais.