Una de les coses que la gent comentava especialment quan la cosa ja semblava que s’acabava era que tot plegat es feia molt llarg. Va durar fins gairebé les 3 de la tarda una sèrie d’actes que per anar bé s’haurien d’haver acabat a les 2 del migdia. El fet que es donés a cada nen un diploma acreditant la seva participació en l’exhibició és una bona idea, però és fa pesat. Reconec que molts pares esperen la foto del fill recollint el diploma, però s’ha de buscar una cosa més àgil i més lleugera que no faci tan farragós cridar nen per nen ( a vegades amb brometa inclosa) a recollir el preuat document. EL mateix es va fer amb els participants dels Concurs de Mestres Xatonaires, però eren només 50 i la cosa va ser una mica més lleugera. Però amb els 250 que ja portàvem també es feia pesat. Pel que fa a l’exhibició de mestres xatonaires de cara a l’any que ve. La cosa va quedar una mica diluïda perquè durant tot el matí ja es va veure com es feia el xató i qui volia i va arribar a temps també el podia provar. S’ha de buscar alguna cosa, com abans s’havia fet amb castells o amb altres propostes per entretenir a la gent durant la darrera hora mentre el jurat tria els millors plats elaborats. Segurament la clau està al voltant del xató, però alguna cosa diferent. Potser un taller per aquelles persones que vénen a visitar-nos i volen veure com és fa. No ho sé queda un any per parlar-ne i l’any que ve serà una data esperem que diferent perquè les bodes de plata és un fet molt important. Esperem que ho sapiguem aprofitar. A més hi ha eleccions municipals i també ajuda.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 12 de febrer del 2010 (versió extesa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada