La veu del poble

La veu del poble

dijous, 18 de febrer de 2010

Uns horaris laborals contra natura

Sense pernil ni espatlleta per Nadal, però amb un caixa de cartró mig buida o mig plena amb productes de supermercat amb un toc de comerç solidari i un panettone fet al Vendrell que ja s’ha convertit en tot un clàssic. Aquest va ser el meu comiat a la feina de l’any 2009 que després de festes ens ha sorprès amb una mesura molt curiosa. A partir d’ara, l’atenció al públic serà a partir de dos quarts de deu del matí i fins a dos quarts de dues del migdia. Mitja hora abans que fins ara. Això traduït en paraules amb certa coherència que a aquestes hores hem d’estar tots esmorzadets preparats per atendre a la gran massa de la ciutadania, indígenes i forans. Això comporta per als més desafortunats que al cap de mitja hora d’encendre l’ordinador ja han d’anar a ingerir alguna cosa per donar vida a l’estómac i que aquest comenci a rebre energia. Després d’aquesta mitja hora de treball efectiu tot just iniciar la jornada laboral estem convidats a deixar el lloc de treball el temps estipulat pel present conveni per tornar-hi al cap de poc fins una mica més enllà de les tres de la tarda. Un horari totalment absurd perquè hi ha unes sis hores entre mossada i mossada. El que recomanen els metges especialistes és que les freqüències dels àpats estiguin més repartides al llarg del dia. Aquesta nova mesura no té ni cap ni peus.

Quan vaig començar en aquest món de l’administració tothom anava a esmorzar quan volia. Llavors durant unes poques hores la gent anava i sortia per complir aquest requisit vital. Fa un parell de legislatures una d’aquestes estrelles estrellades que no saben on deixar-se caure va decidir que a les 10 estiguéssim tots a punt per atendre els ciutadans. Era el moment en què s’obria l’atenció al públic. Una mesura amb certa lògica. Perquè llavors en aquest moment del matí tothom estava preparat per donar vida els feixucs mecanismes de l’administració i donar un millor servei a les persones que s’esperen a què obris la part més especialitzada de l’atenció al públic. El servei del registre general sempre ha funcionat des de les 8 del matí a ple rendiment.

Ara resulta que hem d’arribar deixar la jaqueta i al cap de no res anar a engrapar alguna cosa per poder estar al peu del canó fins a les 3 de la tarda.

Tot el que es faci al respecte té les seves coses bones i dolentes. Crec que la solució universal per tothom encara no ha estat inventada, però amb els meus 11 anys al servei del ciutadà jo crec que el millor és mantenir un horari obert de tres d’hores perquè la gent vagi a complir amb aquest requisit bàsic. Aposto per tornar a obrir l’atenció a les deu del matí, però que la gent pugues sortir a esmorzar fins a les 11. Llavors amb aquesta mesura no es trobaria amb el 50% de personal de cada departament perquè la sensació de vacuitat seria més gradual i menys notòria. Senzillament el que ara s’ha de fer en una hora i mitja es podria realitzar en tres amb l’esglaonament que això comporta. Aquest fet permetria mantenir uns mínims d’atenció al públic si els serveis s’organitzen amb una mica de seny. A primeres hores del mati i només amb el servei d’atenció al ciutadà oberts, la resta de departaments podrien anar realitzant tasques administratives que no es poden fer quan està pendent d’atendre amb algú perquè requereixen una certa concentració i dedicació.

A més a més estem entrant, alguns més que altres, en el món virtual 2.0 amb la possibilitat de què moltes coses es puguin fer des de casa i amb el pas de temps cada dia serà més prescindible la presència física en unes dependències públiques. El nou DNI electrònic és l’eina que ens permetrà amb la lenta adaptació de l’administració a poder donar aquest servei sense anar en lloc. A més tenim l’atenció general del SAC que s’encarrega de donar resposta i filtrar la majoria de queixes i documentació que és cursa en una administració pública. A dos de nou estar esmorzant un cafè amb llet i un croissant i fins a les tres no poder provar res és bastant fora senyat per tots plegats. Millor invertir el temps dedicat per assolir aquests grans decisions a recuperar el tema la carrera administrativa del personal i les segones ocupacions que en l’anterior legislatura es van esfumar per art de màgia. Tot i això em trobo prou content de poder parlar d’aquests temes. La situació a la nostra comarca està assolint nivells molt preocupants. Esperem que algú jugui les cartes oportunes i abandoni aquest núvol de cotó fluix en què viu.


Article publicat el 19 de febrer del 2010 al Diari del Baix Penedès

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Foguera de les vanitats. Vés a les 7 del matí a l'OTG i et treuran aquestes injustícies. Això no treu que damunt teu hi hagi una colla de dropos i inútils que no han remat en sa puta vida i ara us exigeixen el que ells no han predicat mai.

Anònim ha dit...

Et pots creure que mai havia entrat en cap blog fins avui? felicitats!! molt xulo, m'ha encantat!
Jo soc anti tot això de blogs, i facebooks, m'agrada més l'outlook.
fins despres!!!