Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 21 de juliol del 2011

La Festa Major del Vendrell


El Vendrell és un d’aquests municipis que moltes places públiques s’han dissenyat sense cap tipus d’objectiu clar i procurant que ningú quedés decebut.. Enguany els concerts de festa major abandonaran el Botafoc i retornaran al seu espai anterior. El fenomen Buira que va apostar per grans concerts al Botafoc ja ha desaparegut i enguany recuperem velles i ancestrals tradicions. Ben aviat potser tornarem a l’època Aymerich que és tornar a pagar als concerts, una proposta que feta amb senya tampoc es tan forassenyada, però s’ha de tenir en compte tots els factors que intervenen, des del lloc, fins el preu fins els protagonistes de tot plegat. Però tot arriba. Hem tocat el punt àlgid i ara de mica en mica anirem reculant passant per totes les etapes anteriors.
El problema no és el pagament sinó el lloc. En aquella placeta que potser ideal per fer trobada de puntaires, ballar sardanes, fer la festa de la cervesa i la del vi, és un lloc nefast per acollir concerts amb unes mínimes pretensions per diferents motius: en especial pels arbres, la irregularitat de terra amb els petits sorrals presents en alguns trams d’aquesta bonica plaça. En el cas que el concert superi les 300 o 400 persones, la veritat és que es converteix en un lloc gens indicat per portar a terme aquestes activitats lúdiques.
A la resta de places tampoc és que la cosa sigui més galdosa. La plaça Nova dóna el que dóna al igual que la Pep Jai. Si ens atrevim amb la Rambla Cañas que sembla que hagi estat víctima d’un moviment sísmic i s’hagi quedat com una mica ondulada i gens integrada en el seu entorn.
En el cas del Puig, com als altres llocs, es topen els interessos de dos elements que en aquests dies defensen postures radicals. Per una banda estan els veïns desperts escoltant com fins a les 5 ó 6 del matí tenen algun grup més o menys afortunat rascant notes del seu repertori. Una cosa un xic difícil de conciliar amb el son si no es disposa d’aires condicionats o similars que obliga a dormir amb la finestra oberta perquè entri una mica l’aire fresc del carrer. Un altre dels problemes és l’ús indegut de les parets, arbres i altres elements públics per evacuar aigües menors. Aquest és una altre de les conseqüències secundàries de les nits de festa a tot arreu. Tot i que hi hagi els wàters mòbils, sempre hi ha gent que en fa cas omís i aprofita qualsevol raconet per alliberar la bufeta.
Per altra banda i són els minoritaris estan els bars i restaurants de la zona que aprofiten aquests dies per fer la seva major. En aquesta nit i amb una mica de sort poden fer més diners que mig any junt. Òbviament han de prescindir de la festa major, però per oblidar les penes d’aquesta indisponibilitat se’n poden anar de creuer i allí segur que ho superen tot. La gràcia d’això no és com la festa dels barris que és un dia sòl sinó que són un parell o tres de dies de força concurrència i amb la calor que fa és fàcil caure en la temptació de demanar un parell o tres de beures en una nit. En honor a la veritat, també s’ha de dir que cada dia hi ha més persones que practiquen alguna de les modalitats del “botellon”. N’hi ha qui el porta en la bossa a l’esquena o a mà en una nevera. Altres són més astuts i el deixen en el maleter del cotxe. De tant en tant, es fan visites a aquest punt de trobada per carregar la bateria i anar fent fins que el cos aguanti en aquestes nits de calor intensa. Per si de cas, el dia següent es ve a buscar el cotxe i no passa res.
A l’igual que les festes del barri és un punt on la gent del municipi i rodalies es troba en les diferents propostes, la festa major, per a moltes persones és un punt ideal per fer vacances i aprofitar per feruna petita escapadeta. En especial enguany que cau en un pont fàcil que invertint un dia en pots sortir guanyant quatre. Això só, el preu a pagar és que no podràs gaudir els actes dela present festa major que acostumen a ser molt semblants a l’anterior.
Un dels actes amb més poder convocatòria és el ja tradicional correfoc que passa pels principals carrers. Un element de la festa molt controvertit perquè genera fòbies i filies. Més abundants les segones que les primeres, òbviament. L’encesa del campanar és el punt i final d’aquesta festa del foc en aquesta vila amb 10 bèsties del foc, una de les faunes infernals més nombroses arreu de Catalunya. Al Vendrell, en les darreres dècades s’ha apostat fortament per aquest element festiu. Els castells amb els Nens passen per un excel·lent moment. Com cada any sempre els fan massa tard. De mica en mica la gent van abandonant la plaça Vella a mesura que l’hora de dinar s’acosta, mentre els castellers van bastint les darreres construccions. Una compatibilitat que encara està per solventar, però la cosa no sembla difícil. Molt bona festa major a tothom. Tot i la reducció del seu pressupost encara continuen vigent altres elements similars com el Track o les festes majors als barris. Però de moment tot aguanta encara que sigui retallat. Aquí tenim un altre debat que ningú vol encetar. Què volem? menys i més car o més i més econòmic?

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 22 de juliol del 2011

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Miquel,

Està bé que opinis de la Festa Major i de les festes del Vendrell. Les opinions són bones per a veure els diferents punts de vista de les persones que participen d'elles.

En aquest cas però, m'agradaria demanar-te, com en altres ocasions he fet, que quan facis apunts d'anys anteriors t'asseguris que el que dius és cert.

Dius que l'època de l'Aymerich va ser l'època en què els concerts eren pagant... doncs fes una mica de memòria. T'enrecordes de l'any 2005?: Muchachito Bombo Infierno, M-Clan, Lax'n'Busto, entre altres... i tot gratuït. I recordes l'any 2006?: Delinquentes, Seguridad Social, Skalariak, entre altres... i tot gratuït. I recordes l'any 2007?: Celtas Cortos, Betagarri, La Caja de Pandora, entre altres... i tot gratuït. Tots aquest anys si consultes, al teu arxiu de records veuràs que era en època de l'Aymerich.

Res més Miquel, volia fer aquest apunt... com a persona vinculada a les Festes durant molts anys i també en l'època de l'Aymerich, no volia que passés aquest error per alt.

Yolanda Gual

Què t'anava a dir ha dit...

Efectivament. tal com hem parlat amb la Yolanda. M'he colat. Demano disculpes. El primer concert que es va fer sota la regidoria de l'Aymerich si que va ser pagant i va ser al C.E. Vendrell. La resta va ser gratis. Però recordo la polèmica d'aquest primer concert amb Ojos de Brujo, demanant que fos gratis tot i que l'Aymerich ja s'ho devia haver trobat lligat per l'anterior regidor. Un lapsus, però continuo pensant que la plaça de la Sardana no és gens idònia per fer concerts.