Una de les coses que molta gent no vol confessar és que s'esta millor treballant que fent vacances amb parella i fills. Realment a vegades s'agraeix la rutina del dia a dia que enfrontar-te a un nou món desconegut i sorprenent que en el moment que alguna cosa falla est salta l'automàtic i ves a saber que pot passar. Moltes separacions tenen lloc a les vacances. Es que per alguns la rutina et garanteix moltes coses.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dijous 28 de juliol de 2011
La gràcia inconfessada de les vacances
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
molt bo, miquel!! tothom explica lo super-mega-guai que han estat les vacances i lo bonic que era el viatge, ningú diu que ha d'aguantar al pesat del marit, els crios i la dona punyetera, la diarrea que agafes, el mareig del cotxe i a sobre tornes arruinat.
Publica un comentari