divendres, 25 de maig de 2012

El poder de les urbanitzacions

Són moltes les persones que han decidit venir a viure a alguna de les moltes urbanitzacions que tenim a la comarca per diferents motius. Entre els principals trobem la tranquil·litat i també uns preus més acurats alhora de comprar un habitatge que en llocs més cèntrics. Alguns municipis com Albinyana ha vist en pocs anys com les urbanitzacions registren més veïns que els nuclis històrics. Si s’apliquessin els criteris democràtics en alguna mena de referèndum ens podríem trobar que l’Ajuntament i alguns serveis bàsics municipals estarien ubicats en alguna d’aquestes noves zones habitades per volum demogràfic. Encara que molts cops no són dades fiables. Tot i està empadronat la majoria dels seus veïns resideixen en el cinturó barceloní. Aquests punts acostumen a ser un focus important de conflicte social per la seva modernitat i precarietat en alguns serveis. Encara que de mica en mica els seus veïns agafen ales i començant per un centre cívic van aconseguint els diferents equipaments i serveis municipals fins i tot la seva festa pròpia major. Com passa també a Albinyana que estem quasi un mes de festes entre els uns i els altres. Hem de programar diferents activitats per a tots els caps de setmana d’estiu encara que sigui amb poc pressupost, però són punts prou importants de votants per no deixar desatesos. L’amplitud d’aquests espais urbanitzats provoca un increment considerable de serveis des de policia fins a escombriaires per donar un mínim servei sobre aquestes zones noves. Aquesta situació és més greu a l’hivern i entre setmana que a vegades es pot convertir una mica en un poble fantasma. En el mes d’agost no hi ha cap problema d’aquest tipus perquè la majoria de veïns ocupen el seu espai habitable. No només això sinó la xarxa de transport públic també presenta les seves dificultats per la baixa densitat de població en aquestes cases unifamiliars amb jardinet, piscina i parquing per a dos vehicles. Viure aquí suposa tenir com a mínim un cotxe disponible a la porta de la casa per anar a fer qualsevol gestió, des de comprar el pa o anar el banc. Llavors per a les persones que no disposen d’aquest element de la nostra modernitat es fa necessari l’ús del transport públic, en especial els autobusos. Aquí comença una odissea. Estem parlant de municipis mitjans que no tenen res a veure amb una gran capital. Aquí trobem que no podem donar un servei com a una gran ciutat perquè resulta inabastable econòmicament ni tampoc podem posar uns serveis mínims perquè les veïns et monten una protesta popular. Trobar el punt mig es pot fer, però sempre pot topar amb les incomprensions d’aquells que el necessiten un servei mig matí o mitja tarda. Llavors han de perdre tot un matí per anar a fer un parell d’encàrrecs al centre del municipi. Les urbanitzacions han ajudat a molts ajuntaments a inflar els seus beneficis amb els diferents impostos i taxes que satisfan els veïns, però a la llarga resulta una gran mentida. En el fons els resulta molt més car els diners que han d’invertir amb el temps que no pas el que puguin treure en un principi. Sembla que la comarca ja estigui força servida en aquest tema, perquè tots els municipis gaudeixen en el seu terme d’alguna d’aquestes urbanitzacions més o menys gran, però en els moments de crisis tot aquest sistema trontolla si es vol atendre mínimament les necessitats dels seus veïns. Una altra opció es fer cas omís al dia a dia i viure en un món de felicitat i ignorància. A alguns ja els està prou bé fins que algú s’atreveixi a fer una política real i baixar de la tarima on molts polítics s’hi passen massa hores i s’obliden dels seus convilatans. Llavors les coses poden canviar 180 graus El que ha passat als pobles de la comarca és que en molts casos el nucli antic ha anat perdent o si més no creixent menys que les urbanitzacions. Cada dia aquests nous nuclis tenen més pes en el pastís del poder local En aquests espais és molt fàcil que trobem els seus líders veïnals que acostumen a parlar en nom de tots. Molts dels seus veïns fan la seva vida diària amb absolut anonimat. Sempre hi ha alguns d’aquests d’aquests guies socials que s’encarreguen d’anar demanat cosetes a les entitats publiques en nom de tots moradors d’aquests nous espais. Cada dia aquestes urbanitzacions tenen més poder i ningú s’atreveix a discutir-los gaire gran cosa amb la por de perdre les properes eleccions, el gran delit dels nostres polítics. 
Article publicat el 25 de maig del 2012 al Diari del Baix Penedès