Una nit amb una mica de tot a Lleida

Un dels punts ineressants per fer un tastet de la música actual és la festa major de Lleida. Aquesta passada nit va ser el punt clau de tota la progrmació. Primer de tot varem començar amb Antonia Font que tot i escoltar alguns dels clàssics com Alegria em va resultar molt soporífer. Entenc a la gent que li pot agradar, però la veritat és que somnífer. Suposo que sóc fill d'una altra generació i això és nota. Mes tard vaig veure els Mishima i la veritat que estan molt bé. Em van recordar una mica als Planetas, però els vaig trobar molt recomenables i era la primera vegada que els veia en directe. En l'apartat clàssics. m'ho vaig passar pipa amb els Rebeldes que tampoc havia vist mai i tot i que el seu líder Carlos Segarra no tenia la millor veu va ser un concert molt vibrant amb els seus grans clàssics que no moren mai. El saxo i el contrabaix que l'acompanyaven eren tots uns professionals. En el tema versions varem acabar amb un grupde Lleida que es diu Kibbutz i que es de dedica  a reinterpretar els clàssics del rock català amb Extremodura, el Último de la fila i com no, Fito. Un gran grup que promet amb un guitarrista molt jove que porta el instrument com si fos part del seu cos. Per tancar la nit, una mica de De Noche que sonen igual de bé que sempre amb algun tema nou, però amb els clàssics de sempre amb molta potència i energia. Ells no fallen mai. Ja ho sabeu. Una nit molt divertida que va durar fins que la festa va acabar una mica més amunt de les cinc la matinada. Estava tot ple de gent davant dels concerts gaudint de la música. No com passa a altres llocs on la gent és col·loca a la barra i passa olímpicament del grup.