En aquesta comarca del Baix Penedès sembla que sinó ets una fira no ets res. Tots els pobles en tenen una o quasi tots, alguns tres o quatre. Però en els moments actual no és el més idoni muntar fires on tot s'hi val perquè al no tenir paradistes estan obligats a agafar-ho tot. Aquesta és una manera de fer calers, però en comptes de fer tantes fires el que es porta avui en dia és la fira selectiva i de productes concrets no com aquí que pots comprar una assegurança al costat d'un formatge de cabra. El vi ja està molt explotat, però podríem trobar alguna cosa original que ens portés gent, reconeixement i com no també bon negoci per al municipi. Abans de fer una fira s'ha d'estudiar una mica i fer-ho amb cara i ulls. Això d'acabar venent fuets i pernil i coques de perafita ja està molt sobat. Si es vol gent muntes una xurreria, i unes poques botigues més de bijuteria barata i segur que omples, però no li diguis fira quan és encara gràcies un mercat de tot una mica. Aquest és un tema important perquè el dia que algú tingui la mala sort de fer una fira com deu mana potser ja no hi anirà ningú perquè ens haurem carregat aquesta paraula aplicada a la nostra comarca.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada