divendres, 1 de juny de 2012

Un any després

L’any 2011 el Vendrell va tornar un altre cop a recuperar un govern d’unitat amb una oposició monotemàtica que navega per altres viaranys més que previsibles. El nou projecte protagonitzat per CDC, PSC, PP I JpV tenia una tasca no gens fàcil sobre el taulell per redreçar una situació força preocupant per les estadístiques que ens arriben d’altres administracions. Unes dades que es poden veure al carrer en molts i variats formats. En aquests 12 mesos d’amor confés a quatre bandes el municipi ha anat aplicant una versió copia i enganxar del política del dia a dia sense avenços i marcat per les retallades. Unes pressions que apunten de tots els cantons: des de l’enorme deute acumulat en exercicis anteriors fins a la manca de liquiditat d’altres administracions que no han abonat allò que tenien pactat amb el consistori. El que havia de ser una mena de bàlsam per a tots els mals amb energia renovada per fer un gran canvi al municipi no acaba d’engegar ni prendre cos i és manté surant per la inèrcia. A hores d’ara encara una pressupostos en aprovació inicial. Això és el que realment preocupa. Evidentment en els plens cooperatius passen temes que demostren arreu que som un municipi amb inquietuds variades i diverses, però del que realment interessa res de res. Anar fent i encara gràcies amb un pla d’ajust que ens guia en els propers 10 anys. Un dels temes estrelles d’aquest any és el pagament de guals amb efectes retroactius per moltes famílies. Calafell per la seva banda continua amb aquest govern bicèfal amb un grapat de petites aventures que van sortint a través dels mitjans de comunicació. Si el carril bici de Segur. Carnaval a l’estiu. L’aparcament dels vehicles particulars dels regidors. Entre una cosa i l’altra es van muntant fires variades als diferents nuclis del municipi que donen vida i caliu a la localitat marcada per la gran activitat de blogs. Allí sempre es pot trobar un bon formatge o fuet que a fi de comptes és la realitat més propera de la política casolana. Cunit que és un poble eixerit segueix els seus propis viaranys. Ha vist com això de la Costa Daurada hi ha bons i no tan bons s’ha afanyat a parlar amb els seus veïns de Cubelles per crear una marca pròpia. Anar fent. Ha estat l’únic ajuntament de la comarca que ha reconegut públicament que no té ni un ral i ha fet una política adaptada a la situació real. Altres encara confien que els toqui la grossa de Nadal com a mínim, sense comprar números. No els hi han aprovat els seu pla d’ajust, però els que si que han vist aprovat un model bàsic per anar fent tampoc ho tenen gens galdós L’Arboç segueix la seva lluita pròpia perquè el CAP no tanqui per les nits. Aquests herois anònims mereixen el nom d’un carrer a la localitat abans recórrer sempre als mateixos personatges de l’Enciclopèdia Catalana que potser no han passat mai ni per aquesta bonica localitat del Baix Penedès a cavall entre la Vegueria Vilafranquina i el Camp tarragoní. Hem de donar protagonisme als nostres herois i veïns i no sempre utilitzar els grans clàssics. La Bisbal del Penedès segueix amb la seva política de grans gestes. El futur de l’actual alcalde depèn, en gran manera, de la capacitat de creació de nous llocs de treball per als seus veïns i votants. Ja veurem com evoluciona aquesta base logística del Corte Inglés que ha de donar feina a tota localitat i mitja comarca. Un repte molt difícil. Ja veurem com evoluciona tot plegat. El proper pas serà demanar una parada de l’AVE amb l’excusa de la Idiada. Tot arribarà. A la resta de la comarca amb el Logis Penedès també aportarà feina per a tots. No ens hem de preocupar. Allí a part de professionals de la logística també n’hi haurà de molts altres sectors. Els que primers estaran seran els pagesos que vendran les seves terres després que l’agricultura passi per uns moments fosquíssims com molts altres sectors de l’economia de casa nostra. Ja veurem si queda com las Vegas dels Monegros on els propietaris ni van arribar a cobrar la totalitat de les finques que van vendre a aquesta multinacional. De moment ja tenim ITV al Baix Penedès que és més econòmica que les que tenim aquí al voltant. La vida continua endavant. Més pobres que rics, però amb una societat emprenyada que cada dia té més ganes de canviar alguna cosa. També abunden els “passotes”, però si la meitat de baixpenedesencs que voten canvien el xip potser altres poblacions viuran el que van viure a Bellvei i a Masllorenç ara fa un any aproximadament. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 1 de juny del 2012