dimecres, 26 de setembre de 2012

Cada dia un pas més en un laberint sense sortida

De mica en mica la cosa es va animant. Tothom apreta: des de funcionaris per les retallades, veïns pels serveis, usuaris per la pujada de tarifes. El face i el twit són eines molt perilloses que estan al servei de tothom. La manca de resposta ajuda a que la flama interna vagi agafant força. Cada dia es veuen més gent remenant contenidors. Pugen les ajudes a Càritas. La cosa cada dia està pitjor. Ara només falta una xispa perquè en qualsevol lloc pugui saltar alguna petita o gran trifulca. La gent cada dia te menys a perdre. Cada dia és un dia cap a un no sé sap a on. Les factures bàsiques no es paguen. Les ajudes no fan res. Temps al temps. Tenim la Riera i Polònia per passar una bona estona sinó toca futbol. Temps al temps.