La veu del poble

La veu del poble

divendres, 28 de setembre de 2012

Per una Fira del segle XXI



Un grup de vendrellencs hem intentat generar, en aquest darrer any,  un debat sobre les nostres festes locals. Buscar el lloc que les festes majors dels nucli i zones marítimes, les festes dels barris, la Fira, l’Entimostra i altres els correspon en el nostre municipi. A través del bloc del col·lectiu les 4 Fonts, a través del programa Pas de Vianants de la ràdio local i altres mitjans moderns hem buscat adaptar aquestes cites de la nostra societat a la realitat actual amb les connotacions que li són inherents.
Endegar aquests tipus de projectes sobre el futur del municipi no deixar de ser una manera de fer volar coloms quan saps que els responsables polítics i subsidiaris de tot plegat estan encaparrats fer el mateix que l’any anterior amb una rebaixa inclosa, però sense perdre dos segons pensant en canviar un model que ja fa dies que ha quedat més que obsolet.
Quan veus que algú organisme públic endega una campanya per dissenyar el futur del municipi o la comarca val més que ningú hi perdi un segon perquè en realitat és una campanya de màrqueting  per treure idees per una propera campanya electoral o per tenir entretingut el personal. Sense que en cap moment es manifesti la mínima voluntat de canviar una coma de l’esdevenir ritual del dia a dia a la nostra comarca pel que fa a aquests temes.
Ja he sentit alguna veu que apunta que enguany l’Entimostra no se celebraria, suposo que per la falta de pressupost. Encara falten dies i hi ha coses que fins el darrer moment no se saben o simplement no es vol que se sàpiguen.
Donada la situació actual que viu la comarca i el municipi jo enguany apostaria fort per fer una Fira diferent. S’hauria de donar lloc a les empreses locals i als emprenedors i a les persones de casa nostra que hagin de mostrar allò que es porten entre mans. Tot i que per Santa Teresa acostuma a ploure és poden buscar altres mètodes molt més econòmics per realitzar una mostra sense utilitzar els estands de cada any.  En una part del recinte es podria aprofitar per posar una mostra d’algunes entitats del municipi, aquelles que celebren alguna cosa especial o simplement les que hi vulguin participar.
Ara mateix portar paelles, assegurances, llibres, bijuteria peruana i coixins per reposar el cap d’una empresa de Barcelona no ens aporta res de nou al nostre teixit econòmic i social. Són gent que te’ls pots trobar qualsevol dia en una altra fira perquè aquesta és la seva feina. Són útils quan un municipi hagi d’omplir algun buit amb aquest ampli de possibilitats alternatives, però basar-se en aquesta oferta per dissenyar una fira realment és preocupant.
En l’organització d’aquesta mostra a part de l’Ajuntament també hi hauria de prendre part el CIT, els gremis d’empresaris de la zona i la Xarxa Emprenedora amb més de 200 empreses associades dedicada a joves amb empenta que els seria una bona oportunitat per donar a conèixer la seva feina i treball entre els seus veïns. Potser coneixeríem nous serveis i empreses que a hores d’ara ens pensem que només existeixen més enllà del Llobregat.
Hem de ser valents i treballar amb les nostres possibilitats i amb la nostra gent que és la que dóna riquesa a la nostra societat. Tinc molt clar que té el seu costcosta, però jo admiro a la gent que està a la Xarxa Emprenedora. Estem davant de persones que aposten pel seu projecte i creen les sinergies necessàries perquè la maquinària funcioni dins les possibilitats que li permet la societat.
Hem de trencar aquest copiar i enganxar que fa massa anys que dura. El PSC en la darrera campanya electoral municipal repartia bosses vermelles per anar a comprar en els comerços locals. CiU apostava també pel comerç local. Doncs feu realitat les vostres propostes electorals. Ara el comerç ho necessita més que mai. Si voleu reunir molta gent a la Rambla doncs a posar paradetes de pernil i embotits i formatges i vi. En un racó és posa una mica de bijuteria i ja tenim la cosa arregladeta amb un nombre de visites galàctic. En les darreres edicions la Fira del Vendrell ha perdut molta gent i sort del vi que ha salvat una mica la situació. La Rambla hi ha moments claus que hi ha ben poca gent. A veure si entre tots ens atrevim a fer una Fira com Déu mana i no una cutrefira com la que acostumem a plantar perquè en un parell de setmanes haguem d’aparcar al poble del costat.. El més preocupant és que tothom ho digui i ningú és queixi. Estem davant una nova majoria silenciosa que ja ni surt a les urnes. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de setembre del 2012.