La veu del poble

La veu del poble

dilluns, 8 d’abril de 2013

EL mite desmitificat

El cosi de la veina del costat m'explicava les aventures de la veïna de sobre. Resulta que és una noia banquera que va nèixer en un poble de la comarca. Els seus pares van emigrar a Barcelona, però la nena ha tornat al Vendrell perquè allà no troba feina. Ara treballa en un banc i va de marca amb talons tot el dia que no se'ls treu ni per dormir, crec jo. Aquest xicot em diu que per les nits sent com s'aixeca del llit i va al lavabo amb tacons. Casualitat. Doncs l'altre dia varem descobrir que aquesta noia d'alto estanding resulta que porta bijuteria de 2,5 euros la peça i com viu sola va a comprar el dinar i el sopar en els llocs de 4 euros dos plats. Ara aquest xicot està decepcionat. Ell que s'havia fet cllient per veure-la cada dia ha descobert que la realitat és molt més pobra que la que s'imaginava. Ja sap que condueix un clio de segona mà i que es passa la vida fent peses al Patronat d'Esports. Ja no és la que es pensava que era. Mira que cada matí quan agafa l'ascensor pot gaudir del flaire dels seus perfums que encara perduren dins la cabina, però la resta fum, simple fum. Ara ha tocat de peus a terra aquest xicot que es pensava que les pubilles del seu poble sempre havien malvist a les seves veïnes per caure en les mans d'algún cosmopolita d'alta societat, però ja ha vist que fum. simple fum. Ara cura les seves penes en cubates baratos. Pensa convidar-la un dia a un xino per veure si cau. Esperarem.