La vida tontuna

La vida tontuna no coneix despertadors, ni horaris ni rellotges. Només un calendari on estan marcats els dissabtes que és el dia que no cal llevar-se aviat. La vida tontuna passa olimpicament de marques i de grans cadenes. En una botiga propera és compra el que és necessita i prou. No fa falta més. No cal crear dependència d'allò que realment no necessitem. La vida tontuna no fa servir televisors ni ràdios avorrides perquè la vida tontuna no necessita saber que passa a Rúsia per ser feliç. La vida tontuna acaba a la tanca del jardí no hi ha més. A partir d'allí només ens calen els protocols, els si movent la cara. La vida tontuna requereix un cotxe cutre saltxixero per anar al poble del costat i no calen grans ràdios perquè en distàncies curtes millor baixar la finestra. La vida tontuna es fa i es desfà com un vol sense ordres ni convencions socials. La vida tontuna sempre té un telefon que respon encara que plogui i la riera baixi plena. La vida tontuna existeix encara que no surti a la Vanguardia. La vida tontuna és com una cervesa i unes braves apliaca al dia a dia. La vida tontuna potser una aposta personal que ningú entendra ni fa falta però està allí sense patrocinadors ni cal pagar impostos.