dimecres, 17 d’abril de 2013

La vida tontuna

La vida tontuna no coneix despertadors, ni horaris ni rellotges. Només un calendari on estan marcats els dissabtes que és el dia que no cal llevar-se aviat. La vida tontuna passa olimpicament de marques i de grans cadenes. En una botiga propera és compra el que és necessita i prou. No fa falta més. No cal crear dependència d'allò que realment no necessitem. La vida tontuna no fa servir televisors ni ràdios avorrides perquè la vida tontuna no necessita saber que passa a Rúsia per ser feliç. La vida tontuna acaba a la tanca del jardí no hi ha més. A partir d'allí només ens calen els protocols, els si movent la cara. La vida tontuna requereix un cotxe cutre saltxixero per anar al poble del costat i no calen grans ràdios perquè en distàncies curtes millor baixar la finestra. La vida tontuna es fa i es desfà com un vol sense ordres ni convencions socials. La vida tontuna sempre té un telefon que respon encara que plogui i la riera baixi plena. La vida tontuna existeix encara que no surti a la Vanguardia. La vida tontuna és com una cervesa i unes braves apliaca al dia a dia. La vida tontuna potser una aposta personal que ningú entendra ni fa falta però està allí sense patrocinadors ni cal pagar impostos.