Ara per ara ja hi ha més d'una i de dues famílies que només poden donar un àpat a taula a la família. Hi ha gent que ho està passant molt malament en situacions extremes. Però lluny d'intentar aturar aquesta lacra social on la gent s'ha d'alimentar de contenidors es segueix ignorant per la majoria d'ajuntaments la situació real i s'actua com si aquí no passa res. Som feliços i no passa res. Per arreglar el país no necessitem ningú que cobri 3.000 euros al mes, sinó algú que en cobri 800 euros i estigui preparat per superar situacions crítiques. Aquesta és l'única manera de poder tirar endavant aquest país. Persones que sàpiguen que és treure les castanyes del foc cada dia. No tenir un euro per comprar el pa. Aquests ens poden treure de la crisis. La resta que viu muntada en una mena de dolor de paper de fumar, jo crec que els costarà molt que ens treguin d'aquest pou perquè realment no són conscients d'on som. Només coneixen les paraules. Res més.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada