dimecres, 24 d’abril de 2013

Pobres, però....

Ara per ara ja hi ha més d'una i de dues famílies que només poden donar un àpat a taula a la família. Hi ha gent que ho està passant molt malament en situacions extremes. Però lluny d'intentar aturar aquesta lacra social on la gent s'ha d'alimentar de contenidors es segueix ignorant  per la majoria d'ajuntaments la situació real i s'actua com si aquí no passa res.  Som feliços i no passa res. Per arreglar el país no necessitem ningú que cobri 3.000 euros al mes, sinó algú que en cobri 800 euros i estigui preparat per superar situacions crítiques. Aquesta és l'única manera de poder tirar endavant aquest país. Persones que sàpiguen que és treure les castanyes del foc cada dia. No tenir un euro per comprar el pa. Aquests ens poden treure de la crisis. La resta que viu muntada en una mena de dolor de paper de fumar, jo crec que els costarà molt que ens treguin d'aquest pou perquè realment no són conscients d'on som. Només coneixen les paraules. Res més.