La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 9 d’abril de 2013

Què vols ser de gran?



 
Un dels futurs laborals lloables que ens pot esperar és acabar atenent de caixer en una gran superfície comercial. Uniformats amb un vestit i uns pantalons el suficientment llampants perquè ens faci visibles, però sense que sobresurti massa en el nostre entorn físic. La vestimenta ens vindrà aportada per la multinacional, fet  que ens farà estalviar uns quants diners i preocupacions. No haurem de destinar un cèntim del nostre pressupost en roba diària ni passar cap mal de cap a l’hora de triar la vestimenta adequada abans d’anar a complir amb els deures laborals. La nostra preparació no cal que sigui gaire sòlida. Un curs bàsic d’atenció al públic, un màster en tècniques vendre productes  per a un client potencial que no li interessi el més mínim el que li puc oferir per acabar amb un curs de bones formes d’atendre als usuaris. No hi ham de faltar unes quantes sessions per resoldre petits problemes professionals. Des de com treballar quan  marxa una estoneta  el corrent elèctric fins a donar de baixa uns productes que al final no es poden endur perquè la targeta de crèdit no respon passant per com actuar quan la targeta no arriba a cobrir tota la despesa. En el curs d’atenció al públic no falten les nocions bàsiques de com atendre els compradors selectes i tractar-los de tu i a la gent que vol figurar en la història local doncs se li ha de pujar una mica la seva autoestima perquè senti valorat inclús quan va a comprar els canelons congelats d’un diumenge qualsevol de primavera. Davant de tot això, s’ha de posar una cara  ben lluent amb ulleres llampants i un cabell amb petits retocs que sembla que hi hagis dedicat un temps molt preuat del teu dia a dia. Pel que fa als idiomes amb uns poques nocions en dues o tres llengües internacionals es poden afrontar la gran majoria de les mancances de comunicació que puguin sorgir dins la rutina.
A partir d’aquí anar fent  el dia a dia amb tota normalitat dins un horari clar amb hora de sortida i d’entrada. Per als més vergonyosos, una sala i una taquilla per poder canviar-se a la feina, sense que els identifiquin des de casa. Una simple qüestió de discreció personal.
Allí davant només és qüestió d’anar passant el lector sobre tots els productes, vigilant que a les butxaques o dins la camisa no s’amagui cap volum sospitós d’haver estat  sostret del centre sense passar per caixa.
En aquesta feina cada dia hi ha més llicenciats, amb màster, idiomes i experiència professional. Persones preparades per fer altres tasques que requereixen més preparació i coneixements, però les circumstàncies actuals no permeten que puguin accedir a aquests llocs més adients a les seves il·lusions de joventut.  Llavors al final, després de donar tombs a aquesta  situació que afecta a moltes persones  es van fent a la idea que el millor que els hi pot passar és que acabin en aquest lloc.
Al final han acabat descobrint que en aquest món no sempre triomfa ni el millor ni el més preparat, sinó aquell que està en el lloc idoni en el moment ideal. En el món triomfen els amics dels amics, els que tenen coneguts a algun lloc, els que tenen una bossa familiar consolidada i que encara que vagin d’alternatius per la vida, hi ha amagada sota alguna rajola un bon pessic. També tiren endavant els que encara que no tinguin ni un ral i de coneixements  els justos per empènyer el carret de la compra saben dissimular molt bé aquestes mancances tot sabent estar a l’alçada de les circumstàncies que els requereix la situació.
Si escoltem  a la majoria dels polítics, ben aviat ens adonarem que  només ens venen fum. Ens porten per móns paral·lels. Si hi reflexiones una mica et condueixen on estàs però amb la sensació que hagis donat la volta al món. Si mires seriosament estàs al mateix lloc sense haver donat cap pas.
Altres persones que s’anomenen emprenedors també t’ajudaran a tirar endavant. Alguns són sincers en les seves propostes per tirar endavant amb els seus projectes personals i els seus somnis. Altres fan servir aquesta etiqueta, però ho tenen molt més senzill que els anteriors perquè es presenten amb una base ja consolidada en altres aventures anteriors. No els falta una bona cartera de clients obtinguda per algun tipus de vincle, ja sigui familiar o d’altres experiències empresarials. Al final, treballar de caixer en uns grans magatzems és una proposta que genera molta il·lusió per a molta gent que no gaudeixi de contactes, recursos econòmics o altres vincles per arribar als seus objectius tot i tenir un currículum molt lloable. La realitat sempre imposa les seves condicions.