Un dels futurs laborals lloables que ens pot esperar és acabar atenent de
caixer en una gran superfície comercial. Uniformats amb un vestit i uns
pantalons el suficientment llampants perquè ens faci visibles, però sense que
sobresurti massa en el nostre entorn físic. La vestimenta ens vindrà aportada
per la multinacional, fet que ens farà
estalviar uns quants diners i preocupacions. No haurem de destinar un cèntim
del nostre pressupost en roba diària ni passar cap mal de cap a l’hora de triar
la vestimenta adequada abans d’anar a complir amb els deures laborals. La
nostra preparació no cal que sigui gaire sòlida. Un curs bàsic d’atenció al
públic, un màster en tècniques vendre productes per a un client potencial que no li interessi el més mínim el que
li puc oferir per acabar amb un curs de bones formes d’atendre als usuaris. No
hi ham de faltar unes quantes sessions per resoldre petits problemes
professionals. Des de com treballar quan
marxa una estoneta el corrent
elèctric fins a donar de baixa uns productes que al final no es poden endur
perquè la targeta de crèdit no respon passant per com actuar quan la targeta no
arriba a cobrir tota la despesa. En el curs d’atenció al públic no falten les
nocions bàsiques de com atendre els compradors selectes i tractar-los de tu i a
la gent que vol figurar en la història local doncs se li ha de pujar una mica
la seva autoestima perquè senti valorat inclús quan va a comprar els canelons
congelats d’un diumenge qualsevol de primavera. Davant de tot això, s’ha de
posar una cara ben lluent amb ulleres
llampants i un cabell amb petits retocs que sembla que hi hagis dedicat un
temps molt preuat del teu dia a dia. Pel que fa als idiomes amb uns poques nocions
en dues o tres llengües internacionals es poden afrontar la gran majoria de les
mancances de comunicació que puguin sorgir dins la rutina.
A partir d’aquí anar fent el dia a
dia amb tota normalitat dins un horari clar amb hora de sortida i d’entrada.
Per als més vergonyosos, una sala i una taquilla per poder canviar-se a la
feina, sense que els identifiquin des de casa. Una simple qüestió de discreció
personal.
Allí davant només és qüestió d’anar passant el lector sobre tots els
productes, vigilant que a les butxaques o dins la camisa no s’amagui cap volum
sospitós d’haver estat sostret del
centre sense passar per caixa.
En aquesta feina cada dia hi ha més llicenciats, amb màster, idiomes i
experiència professional. Persones preparades per fer altres tasques que
requereixen més preparació i coneixements, però les circumstàncies actuals no
permeten que puguin accedir a aquests llocs més adients a les seves il·lusions
de joventut. Llavors al final, després
de donar tombs a aquesta situació que
afecta a moltes persones es van fent a
la idea que el millor que els hi pot passar és que acabin en aquest lloc.
Al final han acabat descobrint que en aquest món no sempre triomfa ni el
millor ni el més preparat, sinó aquell que està en el lloc idoni en el moment
ideal. En el món triomfen els amics dels amics, els que tenen coneguts a algun
lloc, els que tenen una bossa familiar consolidada i que encara que vagin
d’alternatius per la vida, hi ha amagada sota alguna rajola un bon pessic.
També tiren endavant els que encara que no tinguin ni un ral i de coneixements els justos per empènyer el carret de la
compra saben dissimular molt bé aquestes mancances tot sabent estar a l’alçada
de les circumstàncies que els requereix la situació.
Si escoltem a la majoria dels
polítics, ben aviat ens adonarem que
només ens venen fum. Ens porten per móns paral·lels. Si hi reflexiones
una mica et condueixen on estàs però amb la sensació que hagis donat la volta
al món. Si mires seriosament estàs al mateix lloc sense haver donat cap pas.
Altres persones que s’anomenen emprenedors també t’ajudaran a tirar
endavant. Alguns són sincers en les seves propostes per tirar endavant amb els
seus projectes personals i els seus somnis. Altres fan servir aquesta etiqueta,
però ho tenen molt més senzill que els anteriors perquè es presenten amb una
base ja consolidada en altres aventures anteriors. No els falta una bona
cartera de clients obtinguda per algun tipus de vincle, ja sigui familiar o
d’altres experiències empresarials. Al final, treballar de caixer en uns grans
magatzems és una proposta que genera molta il·lusió per a molta gent que no
gaudeixi de contactes, recursos econòmics o altres vincles per arribar als seus
objectius tot i tenir un currículum molt lloable. La realitat sempre imposa les
seves condicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada