Tot això de començar a conèixer com funciona una mica el piano em van portar al cine a veure Grand Piano. Una peli amb protagonistes anglosaxons i molta part tècnica espanyola. Combinacions curioses que potser el que fan es assegurar-se una quota de mercat que potser no tindrien. Aquesta peli que sembla un thriller al final sembla una mica xorra i tot i que genera una expectació, la seva conclusió deixa una mica que desitjar. No us l'aconsello pas, la idea és bona però està mal resolta. Busqueu altres aventures al cine que aquesta no mata.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada