La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Una comarca saturada



La nostra societat actual ens ha convertit en persones saturades. Tenim tantes fotos que ja no ens les mirem. Només alguna interessants i en moments puntuals a la recerca d’algun record atrapat en el temps. La informació que rebem per terra, mar i aire ja no ens permet controlar el nostre entorn més proper. Només alguns elements més entranyables els guardem en la nostra memòria. La resta ens passa per alt. La societat de la recerca de la informació que vàrem viure en la nostra infància ha donat pas, després d’un breu temps de transició, a una saturació informativa que et pot deixar fora de combat si et despistes una mica. Pots morir de gana si estàs en una illa deserta i no tens res de res per posar-te a la boca, com pots acabar dins el clot fart de tot allò que t’envolta.
Aquesta situació actual ja no és pot solucionar ni amb les noves aplicacions dels mòbils que et permeten entrar en una nova dimensió fins ara desconeguda i insospitada.
La nostra comarca gaudeix de sol, mar,  muntanya i una xarxa de camins, teatres, museus, restaurants i moltes altres elements que la defineixen. Ara ens toca definir una comarca amb coherència i oferint les màximes facilitats als nostres clients arreu.
Els qui ho tenen molt clar tot això són els que practiquen aquest comerç fora de la legalitat que s’anomena top manta. La realitat és que ells viuen entre nosaltres. La gran majoria de persones tenim la mala costum de menjar alguna cosa encara que no sigui complint la tradició dels tres àpats diaris. Professionals clandestins de la venda al passeig marítim i prou coneixedors de la xarxa de transports públics de la comarca i de la manera de com reduir el mínim les possibles trifulgues amb les forces de seguretat que els vetllen. Doncs ells coneixen realment  la part de la comarca que els interessa. Sinó estan a Sant Salvador, te’ls trobes a Calafell i sinó a Segur.
Aquest exemple, reconec que no és gaire encertat, però és força evident pel que vull exposar en aquest escrit. Nosaltres hem d’oferir al nostre exterior una imatge global de la comarca. Això s’han de fer des d’una instància a nivell comarcal o fins i tot la Diputació. Punts claus on la gent que vulgui passar un cap de setmana o més dies entre nosaltres sàpiga  on pot anar i que pot fer.
Si cada municipi segueix la seva rutina, obviant els veïns és una cosa que no importa gaire a la gent que ens ve a visitar, però hem de superar aquestes rivalitats  internesde patí d’escola per donar una imatge coherent.
Ara per ara la informació que genera la comarca ha arribat a la saturació. Si abans eren la multitud de tríptics que podies trobar a qualsevol oficina municipal amb informació, ara com som moderns encara en trobem uns quants i a part a través de la xarxa doncs que tampoc hi falten.
Necessitem algú que sigui capaç de gestionar tot això i convertir la comarca en una unitat. Una persona que sigui capaç d’oferir una visita al Mercat Medieval de Calafell i a la nit un concert a l’Auditori Pau Casals del Vendrell per acabar dormint en una casa rural d’Albinyana. Tant costa?
Hem de trencar aquestes limitacions dels termes municipals que ens marquen massa. Inclús en alguns municipi com el Vendrell, podem trobar certes rivalitats entre el nucli i els barris marítims. Si no superem això doncs, no aconseguirem sortir d’on estem. Petites i moltes històries variades que no són gens propícies en els temps que corren.
Parlar de sostenibilitat, de turisme, de promocionar la comarca a Berlin o a la Xina és una cosa relativament senzilla si és tenen recursos, però organitzar una ruta comarcal que reuneixi un parell o tres de municipis ja és una cosa que costa més, perquè els municipis encara no han entès que això de la comarca és una cosa real i no un club d’amics que de tant en troben per parlar de depuradores i transport escolar.
Una tasca difícil amb un líder que sigui capaç de gestionar tot aquest món que fins ara s’ha tractat només a nivell local amb els tríptics com a resultat final. Aquesta és l’aposta que ens pot garantir mantenir els tipus en els propers anys. Podem quedar amb frases com fins ara: que bonic que és el nostre poble¡  No som capaços de parlar amb la gent del costat. Tenim la comarca saturada per aquest localisme d’atzucac que no hem sabut superar. La crisis ens pot ajudar a sortir, però ens ho hem de plantejar. Article publicat a l'Eixdiari i al Diari del Baix Penedès a partir del 17 d'octubre del 2013