La veu del poble

La veu del poble

dijous, 17 d’octubre de 2013

I després de Pau Casals, què?

Està bé que perdem el cul per Pau Casals, encara que potser no el suficient, però és deixa notar aquí al Vendrell d'una manera o altre, més o menys anant fent el mateix de cada any amb algun canvi. A mi Pau Casals no em preocupa, a mi em preocupen totes les persones que estimen la música i per una simple qüestió de prioritats no poden estudiar música. Em preocupen els músics que no poden fer concerts perquè no poden cobrar res a part del sopar o de la cervesa. Em preocupa aquest país que entre tant de dret a decidir, autodeterminació i altres al final ens quedarem com estàvem amb les butxaques buides i la gent emprenyada fins el monyo perquè li han pres el pèl. Està bé que li portem floretes al Mestre de tant en tant, però entre els uns i els altres ens estem carregant una generació de joves amb idees i amb empenta que han nascut en un mal moment i no tenen cap papi amb influència ni amb un sou de 60.000 anuals. Pau Casals no està mort però hi ha molts nous pau casals que estan a casa que esperen que els truquin de l'Eina o d'alguna empresa per poder guanyar-se les garrofes de cada dia. Aquests són els Pau Casals actuals i encara sort que puguin treballar d'alguna cosa perquè treballar de la música en dia és molt complicat amb un sou mínimament digne de mileurista. Potser tens un Pau Casals al costat de casa teva que si l'ajudes podrà arribar a la Casa Blanca o a l'ONU si té uns bons padrins que li facin cas i sinó doncs al lavabo de casa com l'avi de Tortellà d'avui que tocava la tenora.

1 comentari:

Albert Recasens ha dit...

Està molt bé que recordem la figura de Pau Casals, figura cabdal tan en el món de la música com en l'àmbit social, polític i humanitari. Pau Casals ha de servir d'exemple a les noves generacions, i no tan sols de músics. I si des del Vendrell i/o Catalunya no l'anem recordant difícilment algú més ho faci. Però és ben cert que cal posar els mateixos o més esforços en els músics i en els futurs músics que a conseqüència de la mala gestió de gran part de la classe política gairebé no tenen cap perspectiva ni de present ni de futur.
Cal dir, però, que bona part de la situació dels músics en particular és culpa dels mateixos músics.