La veu del poble

La veu del poble

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Rip de la K-mama, per morir-se de riure




Fa anys que no em perdo cap estrena de la K-mama. Durant tres dies han representat l'obra al teatre auditori de Calafell i han reunit més de 800 persones tot un record que no pot aconseguir cap més elenc de la comarca. Aquest cop la peça ha estat escrita pel seu director Josep Mèlich, però ha estat un refregit d'alguna peli i altres escenes familiars que segurament ens poden ser més o menys familiar sobre el tema de la mort, precisament en aquesta setmana que estem a les portes de Tots Sants. 
Estem davant d'una comèdia divertida, més aviat senzilla que no té el nivell ni la complexitat de l'Auditor, però ja està més que bé per passar una hora i mitja divertida i amena sobre el tema de la mort. No hi falten els típics tòpics de la mort que si canvien el mort que si, ningú vol pagar l'enterro, la vídua que arriba tard i amb ganes d'anar de ventre i altres històries que ens són conegudes a través del cinema o del dia a dia. En aquest cas és una obra agil, divertida que dura el que ha de durar, ni més ni menys amb una escenografia rigida però amb unes grans corones per sobre de les mides normals. La representació ja comença mentre la gent fa cua per entrar quan els de la funerària i una dona es posen entre els que fan cua amb la caixa i un mapa de la comarca per saber on han de portar el difunt. A partir d'aquí comença l'obra per acabar en un interessant debat post funeral on alguns protagonistes es relaxen i diuen la seva mentre es fumen un porret, cosa que els fa desinhibí més de tota el presumpte drama de l'obre. Aquí no hi falten les mencions a l'actualitat del municipi. Només petits apunts, res greu, però suficient. Els actors molt ben representants, tret del capellà que li faltava una mica de gràcia en el seu paper. Suposo que era nou en tot això i li falta deixar-se anar una mica. Però això en les properes representacions segur que ho aconsegueix. Els principals estan en el seu punt i hi ha que destacar Joan Pérez que va haver d'entrar dins l'obra en només una setmana per substituir Pep Sans per problemes de salut. La veritat és que ho fa prou bé i li dóna el toc personal que cal. Els grans personatge són Eva Llanguas i sobretot Tomas Cachinero que fan el paper de parella i víctima d'una sobredosis d'anfetamines que li fa perdre el nord. Un fenomen que també li passa a Desirée Domingo però molt més mesurada. Voldria destacar el gran paper de Teresa Bolet com a tia que li treu molt de suc a tot plegat.  Una obra divertida per veure i riure'ns una mica de la mort sense pretensions estelars però que fa gracia que és el més important, al punt. Esperem que tingui molts de bolos i que molta gent la pugui  veure perquè passarà molt bona estona i segur que també haurà viscut alguna de les escenes que la protagonitzen.