Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 21 de novembre del 2013

Guettos educatius

Una de les coses bones que té l'ensenyament és que et pots barrejar amb altra gent. Abans al institut Baix Penedès hi estudiava quasi tota la comarca i també venia la gent de Roda i la Torre. Ara com tot ha canviat només hi van els d'uns instituts del Vendrell. No hi havia res més. Els "tontos" feien fp al Andreu Nin i els "llestos" feiem Bup al insti. Això que fp i insti fossin dos camins diferents per espavilats i no tan és una de les xorrades que encara se senten encara que en boca petita perquè no queda bé. Jo no entenc qui va ser el llest que va decidir plantar un insti al Oasis, el més normal és que ho fessin a la zona escolar o en un altre lloc de millor accés que no pas allí amb cases unifamiliars que només s'omple a l'estiu amb els de Barna. Però aquí i arreu de cracks sempre n'hem tingut i sempre en tindrem.
Jo no he entès mai el tema de la sectorització escolar. Hi ha gent que viuen en un lloc però per mil motius els hi va millor a un altre lloc. A més amb el tema de les famílies potser els nens tenen dues o tres cases en llocs diferents. El que s'ha de fer és que els nens puguin escollir un lloc o un altre i estiguin tots barrejats. No és normal que en un lloc hi hagi més del 50% d'immigrants i en altres llocs ni la meitat. Tothom té el dret a escollir el seu centre. Ara amb això dels instis i amb l'excusa del fracàs escolar aniran cada insti a un lloc. El proper pas serà crear una universitat amb master inclosos perquè tothom vagi a classe al mateix lloc. Així els amiguets de l'escola bressol els compartirem fins que acabem a la cua del paro. És un tema que desconec perquè no sóc docent, però hi ha coses com la sectorització que com alumne no ho entenc gens. S'hauria de repartir entre tots sinó sempre hi hauran instituts amb més indígenes i altres amb molt menys indígenes. Clar hi ha gent que són molt oberts, participatius i democràtics i això que hi hagi mitja classe de marroquins a classe els hi sembla una patada als cullons, però clar això no es pot dir no sigui que quedem malament. En el fons moltes coses no han canviat gens, ni ho faran al pas que van. Temps al temps.