La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 12 de novembre de 2013

Professions de passat i de futur



Un dels oficis que s’està perdent encara que en teoria hauria de gaudir d’una bona salut per la proliferació dels complexos de multisales són els acomodadors de cinema  . Un parell de persones amb una escombra i un recollidor tan te’ls pots trobar venen entrades com dolços com netejant les crispetes d’una bossa trencada. Abans cada sala tenia el seu acomodador que vigilava que tothom estes  calladet dins la sala. Ara s’exerceix un autocontrol del públic anònim quan algun espavilat fa massa soroll. Avisos còmplices de tots els costats intenten reconduir el client díscol.
Un altre que ha canviat el seu format davant l’usuari són els revisors de tren en la xarxa de rodalies. Encara  en queda algun, però molts cops van acompanyat per dos guardes de seguretat amb els corresponents animals que t’intenten persuadir perquè siguis bon nen.
Un dels oficis que també està en vies d’extinció són els pagesos Periòdicament es realitzen eleccions a les cambres agràries i es convoquen a tots els que es dediquen a aquest ofici carregat d’història. Hi ha pobles a la comarca del Baix Penedès on no hi consta cap pagès registrat. Però miraculosament algú treballa de les terres. Ho podrem situar dins l’oci, encara que la crisis ha obligat a més d’un a entrar en aquest món de la vinya i el vi per força major de la necessitat de viure.
Un altre dels oficis que quasi ha desaparegut és l’esmolet que amb el seu so característic ens convidava a donar-li forma a les nostres eines de cuina. Encara de tant en tant, algun es pot escoltar pels nostres carrers i places, però trobar-lo és una qüestió de sort i fortuna.
Tallers de reparacions de petits electrodomèstics encara que es pot veure algun que s’hi dedica, però en la majoria de vegades és més econòmic comprar un nou artil·lugi que no pas reparar l’antic. Estem en una societat consumista que ens aboca a de tant en tant renovar els nostre equipaments. No fa gaire et deien que si duraven 10 anys ja podies estar content. Crec que ara aquest termini s’ha escurçat una mica encara que els preus també s’han rebaixat molt.
Oficis que semblaven perduts però que amb la crisis han reviscolat molt. Un exemple clar són les modistes que et permeten aprofitar més la roba i en cas d’augment o pèrdua de pes doncs que encara puguis adaptar la indumentària i no hagis de caure de nou en els braços d’alguna gran cadena comercial. Lligat a aquesta professió trobem els sabaters que en silenci treballen perquè deixem anar tot el nostre  pes amb comoditat i seguretat.
També tenim nous oficis que s’han anat introduint en el nostre dia a dia. No cal anar gaire lluny per trobar un establiment que et vengui màquines per deixar de fumar. Al Vendrell, en tenim quatre noves de trinca. A veure quin futur tindran, però de moment sembla que sigui rendible. Només cal esperar uns mesos per saber com evoluciona aquest curiós procés per deixar la nicotina i continuar traient fum entre els queixals. Això que es puguin comprar als estancs ha estat un cop baix.
Altres professions que han donat una gran empenta són les empreses de seguretat i els seus xicots que te’ls pots trobar a tot arreu exercint una mena de policia privada perquè ningú trenqui les normes de l’establiment i passi per caixa religiosament sense amagar res.
Altres oficis que han anat sorgint a mesura que l’estructura familiar s’ha anat diluint en favor d’unitats més petites i fins a les famílies monoparentals que cada dia tenen més pes en la nostra societat. Això ha provocat l’aparició de persones que es dediquen a al cura dels petits i grans de la família. Una tasca que fins ara es resolia dins el caliu de la llar, però que a partir d’ara s’han de buscar professionals que cobreixin aquests espais dins el tronc familiar.
Professions que sempre han existit però que ara han agafat empenta com estudiant o aturat que davant d’alternatives serioses comparteixen molta gent esperant un demà millor. Per altra banda, també tenim professions com polític amb les seves variants com assessor, càrrec de confiança que han entrat amb energia dins la nomenclatura de les noves professions o similars. Persones que han convertit la temporalitat en permanència i les percepcions econòmiques segons voluntat pròpia. Un petit repàs del complex món de les professions  a principis de la primera dècada del segle XXI, sempre en constant canvi. Article publicat al Diari del Baix Penedès i a l'Eixdiari a partir del 8 de novembre del 2013