Pau Padró i Cañellas
Pau Padró i Cañellas (el Vendrell, Baix Penedès 1891 – Prada de Conflent, 1950)
fou un sindicalista i polític català. Treballava de pagès i fou un dels
organitzadors de la Federació Comarcal Agrícola del Baix Penedès,
adherida a la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya,
de la qual fou president el 1918. Fou empresonat l'octubre de 1919
després d'un atemptat contra el president de l'Associació de Propietaris
d'El Vendrell. Tornà a ser empresonat entre 1921-1922 sota la repressió
sindical del Severiano Martínez Anido. El 25 de maig de 1922 va patir un atemptat per part del Sindicat Lliure. L'any 1931 s'adherí al Bloc Obrer i Camperol i després a la Unió de Rabassaires de la que en fou elegit president el 1932.[1]
L'any 1932 les colles castelleres del Vendrell no participaren al I Concurs de castells de Tarragona en protesta per l'empresonament de Pau Padró.[2]
A les eleccions del 16 de febrer de 1936 fou elegit diputat a Corts pel Front d'Esquerres. Durant la guerra civil espanyola va ser president del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. El 1946 formà part del govern de la Generalitat a l'exili. ( Extret de la Wikipedia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada