En els darrers anys abans de mirar una peli dono un cop d'ull a la seva durada. En aquest cas la cosa s'allargava més enllà de les dues hores, per tant, si és bo molt bé, però si es dolent pren paciència o toca el dos. La gran estafa americana és una peli on tot es mentida i fingit. Tothom juga un parell o tres de cartes en una mateixa baralla i fins el final no ho acabes d'entendre tot una mica, almenys ho sembla. Està molt ben feta, però és una mica rollo. Massa llarga. Amb una horeta i mitja es podria dir el mateix que amb més de dues hores que es fa pesadeta. Molt ben interpretada, però un toston, vaja.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada