dimarts, 3 de febrer de 2015

Croada contra el rumor no interessat


La majoria de plens són avorrits, però sempre hi ha alguna cosa que destaca des d’un antropològic. L’altre dia va sorgir en el ple del Vendrell una mena d’una creuada contra el rumor, evidentment el no interessat. Ens volen  fer creure que el rumor és fals o almenys a algú li interessa que sembli fals encara que no ho sigui ni de bon tros, però hi ha una imatge i protocol que cal seguir de cara a la galeria per evitar corrents perilloses. El tema en aquest cas ve donat principalment sobre els immigrants. En concret, dels marroquins. Ja fa anys que es parla de tot això amb la boca més o menys grossa. Algun cop s’ha fet alguna roda de premsa d’aquestes posades amb calçador per tombar alguna onada que anava agafant força en els corrents alternatius de la societat vendrellenca i comarcal.
El nostre perill segueix sent combatre  aquest tipus rumor. La nostra traducció a mida podria ser com tot allò que la gent comenta i no està fonamentat en fonts oficials. Si una informació està inclosa dins les pàgines de la Vanguardia evidentment no és oficial, ni ja és considera un rumor, però si algú  posa alguna informació no contrastada al seu blog, facebook o altres llavors estem davant d’un possible candidat a rumor perquè no gaudeix d’una font solvent. Aquest tipus d’informacions  sempre han existit i sempre ho seguiran fent, ja formen part de la nostra realitat diària. Aquest riu de fons sempre s’ha generat i molts cops paral·lel a les dades oficials. Aquests no sempre són negatius, però per algun motiu curiós, la majoria ho acostumen a ser. Evidentment inclús en algun cas no hi hagut altra opció perquè el silenci ha estat còmplice de les persones que havien de donar una altra versió a la que corria del boca a orella. No volien reconèixer la veritat i han callat per no fer-la més grossa. Hem hagut d’esperar un temps fins oficialment s’ha demostrat o desmentit un presumpte rumor. Per exemple, un  dels protagonistes de molts rumors és la família Real Espanyola, perquè públicament aparentment tothom aposta per les versions oficials i ningú es decanta de la línia. Però els rumors van que dóna gust amb aquests nobles protagonistes. És molt trist que es decideixi fer una mena de declaració universal en contra dels rumors no interessats. Això és un clar indici que no han servit de gaire els altres mètodes  que s’han aplicat per solventar el problema i s’ha fet cas omís a la transparència pública abans d’arribar a aquests nivells de matar el missatge amb el missatger anònim inclòs.
Toquem de peus a terra i anem a fer una tria d’alguns dels rumors més populars que han anat tombant pel nostre estimat Vendrell. Aquesta moció sembla que afecta principalment a aquells que parlen dels marroquins. Sobre aquest col·lectiu apareixen rumors sobre coses que obtenen gratis de les administracions com la roba, els cotxets de nens, el menjar, entre d’altres. Altres apunten a què un dia a la setmana tenen les piscines públiques per a ells sols.. El que més afecta actualment a la societat toca el tema monetari. Segons les veus populars ells arrepleguen totes les ajudes públiques i com aquestes estan limitades, doncs la resta de la societat es queda sense aquesta font bàsica  per anar sobrevivint en el dia a dia. La cosa va lligada a què treballen en negre i no els consta enlloc els seus ingressos il·legals i tenen molts fills que alimentar.  Hi ha altres rumorologies més punyents d’àmbit més personal que sostenen que són més bruts i deixats que que la resta de nacionalitats que habiten en la nostra societat.

El problema de la immigració al Vendrell no està resolt ni de bon tros. La gent que viu a al carretera de Valls viu en primera persona una situació ben diferent a la que es pugui viure en altres punts del terme, als quals els toca enfrontar-se a altres problemàtiques. El pas del temps fa que un s’acostumi o fer un canvi radical i a anar a viure a un altre punta de la localitat. Un dels comentaris clàssics és que durant la nit hi ha ambient per les seves zones. El trànsit no és precisament de venedors mocadors de paper amb llicència municipal. Només falta anar a veure l’ambient del Teresina Martorell amb la tonteria aquesta de la sectorització escolar per veure l’ambient que s’hi respira. Després vas a fer un volt a l’Àngels Garriga i podràs comprovar que són ben diferents. Evidentment ara no interessa a ningú moure aquest tema. Ja ni l’oposició que de tant en tant juntament amb el tema del CAP del Botafoc amb unitat de diàlisis i tot inclosa ho ha tret del seus discurs bàsic. Ara es dediquen a parlar de temes que, de moment i per sort, ens cauen lluny com el terrorisme islàmic i que un ajuntament com el nostre ben poca cosa hi pot fer. El greu problema el tindrem quan continuem sense ser capaços de treballar seriosament aquesta problemàtica amb cara i ulls a  part de muntar desplegaments policials per caçar quatre camells amb algun encert més important. Hem d’aplicar una política per arreglar aquesta situació a mig o llarg termini. La crisi que estem patint, la manca de formació i la concentració en aquest espai pot provocar qualsevol daltabaix com ja va passar el passat 26 de març. Mirem una mica i ens hem de preguntar  què s’ha fet des de llavors? La cosa  sembla que continua igual, potser la família  dels quatre nens morts continuen la seva vida amb certa aparent normalitat, però encara queda molt camí per córrer amb l’entorn. Un fet com aquest pot trasbalsar qualsevol elecció que tingui lloc al municipi i comarca. No cal que us digui quina formació sortiria guanyant de tot això. Mentrestant anem fent webs i mocions que són molt amenes i divertides, però el rumor està en plena forma i acostuma a ser més fort i ampli quan es vol acabar amb ell sense una política clara i transparent que li faci perdre al rumor  el seu sentit fins a morir  d’inanició. Article publicat al Diari Baix Penedès, Al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 29/1/2015