La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 10 de febrer de 2015

Que cap nen deixi de fer esport

M’encanten els titulars populistes com aquest  que sembla que a tots els nens els hi faciliten totes les eines perquè puguin fer esport. Després vas llegint la notícia i  veus que s’han convocat unes beques perquè els nens puguin fer esport. No tinguin pas les necessitats econòmiques una barrera que els impedeixi accedir a aquest exercici tant sa pel cos i per la ment. A la resta de nens els toca pagar i callar i aportar els diners per aquests que tenen un tracte especial, merescut o no. Algú ho ha de pagar.
Altres iniciatives similars les podem trobar quan alguns costs de serveis públics estan per sota del seu cost real. Al meu poble, Albinyana paguen 160 euros anuals pel rebut de les escombraries. En canvi al Vendrell que són molt bona gent només paguen entre 100 o 110 euros per habitatge segons si tenen arbres al seu solar. Tenint en compte que parlem de la mateixa empresa i que tot i que les característiques que tenen són diferents estem davant d’una gran diferència entre un municipi i un altre. La gràcia de tot això és quan el regidor de torn surt als mitjans de comunicació dient que el preu que paguem és menys que el preu de cost. Llavors hem d’esbrinar qui paga la diferencia entre el preu de cost i el que et cobren. Potser la resposta la trobem en aquests nens qui participen en els Pastorets Infantils han de ser conscients que ells, si les coses no canvien, quan celebrin el sopar dels 40 anys encara estaran saldant el deute de l’ajuntament. Potser ens tocarà la grossa de Nadal o s’instal·larà una nuclear al municipi que dintre de les coses peculiars també ho podem comptar. Aquestes serien dues alternatives per alliberar-nos tot el pes del deute que tenim a sobre per uns quants anys.
Mesures populars les tenim arreu amb diferent format. No oblidem el tema de la sectorització escolar. És molt més popular ajuntar en un sol centre un 80 ó 90% de nens de primària amb arrels familiars estrangeres que no pas fer una distribució equitativa entre tots els centres amb un nombre similar. Si en aquest repartiment, en la part  més sol·licitada hi apareix un centre concentrat, la cosa encara fa més gràcia. En aquest país ningú es racista, ni vota alguns dels seus partits, però la gent murmura en el seu interior: a la classe del meu fill no vull que hi vagi cap estranger que practiqui altres religions.
El populisme arriba a multiplicar per dos i per tres les persones assistents en algun acte públic. El resultat final és si algun cop volen apropar-se a la realitat del fet ningú s’ho cregui. El pitjor és perdre la confiança dels votants, llavors no serveixen de res les notícies i dades que vagin sorgint en honor i glòria dels seus autors.
En l’àmbit de les festes i firetes de pa sucat amb oli també és un dels punts on aquest element acostuma a aparèixer. Aquest és un tema que ja ha sorgit prou i no crec convenient tornar a tractar-lo.
Populisme és escollir els regidors per la seva capacitat de convocatòria independentment de la seva aptitud i voluntat. Si tu tens una establiment amb una certa clientela o ets membre destacat d’alguna entitat cultural preferiblement amb molts socis, per algun partit tens molts punts que et vinguin a cercar per formar part de les llistes electorals. Encara que els primers llocs és difícil que el puguin incloure, però sempre poden anar en les darreres posicions amb molt poques  possibilitats de ser escollit.
Populisme són les notícies pels diferents mitjans que independentment del tema pel sol fet que hi hagi un regidor ja han d’estar cobertes. Hi ha iniciatives privades i socials que els regidors no saben ni que es fan que són molt més interessants que la típica roda de premsa on l’alcalde tanca l’acte amb un discurs farcit amb la glòria i lloança de la seva tasca. Aquest esport ha disminuït gaire des de que els diaris s’havien convertit en àlbums de fotos de la mateixa instantània del polític de torn i algú més llegint notes de premsa. Evidentment la crisis va provocar que els periodistes ho passessin per alt. Ara són un poc més lliures. La propaganda institucional ja no és el que era.
Populisme és que els polítics només es mouen abans de les eleccions i en actes senyalats. El que es fa abans de les eleccions d’explicar el projecte a la gent s’hauria de fer cada any en un acte obert on la gent hi pugui dir la seva. Això és massa perillós per a la democràcia limitada que tenim a casa nostra. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari a partir del 5 de febrer del 2015.