La veu del poble

La veu del poble

dijous, 12 de febrer de 2015

Un cas raro raro aplicable a la realitat.

Sóc un cas raru. Realment ho sóc i no vull ser pas normal perquè és molt avorrit. M'agrada llegir les cartes d'opinió dels diaris, els quals acostuma a començar a llegir al revés. Només llegeixo els titulars i una llegida vertical de les notes oficials. Acostumo a mirar les esqueles del diari i l'edat del finat. No faig cas als anuncis de la televsió. M'adormo en les tertúlies polítiques. Trobo que Polònia ja es fa una mica pesat. M'agrada anar al cine si hi ha poca gent. No m'agrada conduir gaire i el millor de moltes coses és la companyia. Acostumo a comprar als mateixos llocs, tot i estic al tanto d'alguna oferta interessant. Compro quan ho necessito i alguna ganga molt ganga. M'agrada escriure sobre coses del poble perquè pocs ho fem i la versió oficial és avorrida i insulsa. De petit volia ser pianista, però no em van deixar. Ara intento remuntar el tema. Doncs això.