dimarts, 17 de febrer de 2015

Una comarca amb innombrables avantatges


Ningú ho havia dit però segurament aquestes noies de moral distreta que se situen en alguns punts de les nostres carreteres no ho fan pas per buscar clients entre conductors i vianants sinó que constitueixen una mesura per evitar l’excés de velocitat. Les persones que passen pel seu davant redueixen ràpidament la marxa i constitueixen un element clau per evitar riscos en les nostres transitades vies. Molts cops se situen en rectes perquè la gent deixi de prémer l’accelerador i circuli a una velocitat prudencial.
Renfe per la seva banda, ara que ha deixat de posar música clàssica en alguns dels seus convoys fomenta la venda de mocadors, encenedors i altres eines bàsiques en els seus vagons. Per altra banda, per fer més plaent el viatge ha contractat a un grup de músics de carrer perquè amenitzin el trajecte als usuaris de les seves línies convencionals.
Els professionals del top manta segurament treballen per fomentar els passeigs marítims i altres punts amb els seus productes falsificats que ajuden als qui no tenen l’economia tan galdosa a lluir primeres marques a baix cost. Un altres dels que es beneficien d’aquests venedors espontanis són els cossos de seguretat perquè gràcies a ells, alguns realitzen unes quantes hores extres que després troben abonades en les seves nòmines mensuals.  Tots es coneixen i entre ells hi ha bon rollo mentre cadascú faci el seu paper.
La crisis ha sorgit entre altres coses per netejar les nostres rieres i boscos de qualsevol molècula que es pugui vendre. Després d’aquests 5 anys de neteja d’aquests espais, ens hem lliurat del perill pel medi ambient que suposaven aquests residus incontrolats. Per altre costat, ha servit per conscienciar a la gent i evitar que llencin aquests metalls a l’aire lliure i els portin a la deixalleria on podran treure algun petit benefici econòmic. A vegades han volgut furtar elements que feien les seves funcions i que tenien propietari. Aquests són persones que han extralimitat la seva tasca ecològica, sostenible i medi ambiental. Han infringit les normes. Són uns antisocials.
La nostra comarca està ubicada entre dues importants conurbacions urbanes. Estem mancats de vies ràpides gratuïtes. Aquest situació ens obliga a conèixer camins i vies alternatives per anar d’un poble a un altre sense caure en l’embús en aquells moments claus del calendari anual  quan les nostres vies estan saturades. Això ens permet conèixer alguns racons de la nostra comarca que d’altra manera no els coneixeríem. Som animals de costums que intentem no trencar la monotonia. Aquestes situacions ens ajuden a conèixer millor el nostre espai.
Les voreres estretes que tenim en molts carrers també són un clar signe per intercanviar alguna mirada amb les persones que ens creuem en sentit contrari. És una manera urbanita de fer relacions socials entre els nostres veïns sense haver d’utilitzar les xarxes socials. En cas de pluja les bones relacions augmenten perquè sobre aquest petit espai es concentren més persones amb  paraigües que eviten trepitjar la calçada on s’acumula l’aigua de la pluja.
A vegades en alguna dels nostres municipis trobem que hi ha un tram de carrer sense cap fanal encès. No us enganyeu, estem davant d’una prova d’una nova aplicació del telèfon mòvil que s’anomena llanterna i que serveix per il·luminar el nostre camí. Quan trobem aquests punts en els nostres itineraris com a vianants hem d’utilitzar aquest nou element per ajudar-nos a trobar el camí dins la foscor.
El creixement urbanístic del Vendrell no és que sigui un model a evitar sinó que està preparat per a grans esportistes per afavorir les rutes dels seus veïns a peu. És una vila amb un immens atractiu esportiu. Penseu que si el Vendrell hagués crescut cap a la platja, avui en dia no tindríem pas el carril bici, sinó segurament carrers, places i fanals que no cremen. Llavors hem de pensar que aquest raonament esportiu és clau per justificar aquest buit entre els dos principals nuclis del municipi.
Nosaltres que volem donar identitat a tots els nuclis amb la seva pròpia festa major i castell de foc propi hem de mantenir aquest esperit variat encara que sigui pervers per les finances municipals. Hem de donar un tracte especial a tothom i cada urbanització és mereix el seu castell de foc. Només faltaria, per favor. Els tractes globalitzadors ja han morir amb el telèfon mòbil sense internet. Article publicat a l'Eix Diari, Diari del Baix Penedès i Baix Penedès Diari a partir del 12 de febrer.