Ningú
ho havia dit però segurament aquestes noies de moral distreta que se situen en
alguns punts de les nostres carreteres no ho fan pas per buscar clients entre
conductors i vianants sinó que constitueixen una mesura per evitar l’excés de
velocitat. Les persones que passen pel seu davant redueixen ràpidament la marxa i
constitueixen un element clau per evitar riscos en les nostres transitades
vies. Molts cops se
situen en rectes perquè la gent deixi de prémer l’accelerador i circuli a una
velocitat prudencial.
Renfe
per la seva banda, ara que ha deixat de posar música clàssica en alguns dels
seus convoys fomenta la venda de mocadors, encenedors i altres eines bàsiques
en els seus vagons. Per altra banda, per fer més plaent el viatge ha contractat
a un grup de músics de carrer perquè amenitzin el trajecte als usuaris de les
seves línies convencionals.
Els
professionals del top manta segurament treballen per fomentar els passeigs
marítims i altres punts amb els seus productes falsificats que ajuden als qui
no tenen l’economia tan galdosa a lluir primeres marques a baix cost. Un altres
dels que es beneficien d’aquests venedors espontanis són els cossos de
seguretat perquè gràcies a ells, alguns realitzen unes quantes hores extres que
després troben abonades en les seves nòmines mensuals. Tots es coneixen i entre ells hi ha bon
rollo mentre cadascú faci el seu paper.
La
crisis ha sorgit entre altres coses per netejar les nostres rieres i boscos de
qualsevol molècula que es pugui vendre. Després d’aquests 5 anys de neteja
d’aquests espais, ens hem lliurat del perill pel medi ambient que suposaven
aquests residus incontrolats. Per altre costat, ha servit per conscienciar a la
gent i evitar que llencin aquests metalls a l’aire lliure i els portin a la
deixalleria on podran treure algun petit benefici econòmic. A vegades han
volgut furtar elements que feien les seves funcions i que tenien propietari.
Aquests són persones que han extralimitat la seva tasca ecològica, sostenible i
medi ambiental. Han infringit les normes. Són uns antisocials.
La
nostra comarca està ubicada entre dues importants conurbacions urbanes. Estem
mancats de vies ràpides gratuïtes. Aquest situació ens obliga a conèixer camins
i vies alternatives per anar d’un poble a un altre sense caure en l’embús en
aquells moments claus del calendari anual
quan les nostres vies estan saturades. Això ens permet conèixer alguns
racons de la nostra comarca que d’altra manera no els coneixeríem. Som animals
de costums que intentem no trencar la monotonia. Aquestes situacions ens ajuden
a conèixer millor el nostre espai.
Les
voreres estretes que tenim en molts carrers també són un clar signe per
intercanviar alguna mirada amb les persones que ens creuem en sentit contrari.
És una manera urbanita de fer relacions socials entre els nostres veïns sense
haver d’utilitzar les xarxes socials. En cas de pluja les bones relacions
augmenten perquè sobre aquest petit espai es concentren més persones amb paraigües que eviten trepitjar la calçada on
s’acumula l’aigua de la pluja.
A
vegades en alguna dels nostres municipis trobem que hi ha un tram de carrer
sense cap fanal encès. No us enganyeu, estem davant d’una prova d’una nova
aplicació del telèfon mòvil que s’anomena llanterna i que serveix per
il·luminar el nostre camí. Quan trobem aquests punts en els nostres itineraris
com a vianants hem d’utilitzar aquest nou element per ajudar-nos a trobar el
camí dins la foscor.
El
creixement urbanístic del Vendrell no és que sigui un model a evitar sinó que
està preparat per a grans esportistes per afavorir les rutes dels seus veïns a
peu. És una vila amb un immens atractiu esportiu. Penseu que si el Vendrell
hagués crescut cap a la platja, avui en dia no tindríem pas el carril bici,
sinó segurament carrers, places i fanals que no cremen. Llavors hem de pensar
que aquest raonament esportiu és clau per justificar aquest buit entre els dos
principals nuclis del municipi.
Nosaltres
que volem donar identitat a tots els nuclis amb la seva pròpia festa major i
castell de foc propi hem de mantenir aquest esperit variat encara que sigui
pervers per les finances municipals. Hem de donar un tracte especial a tothom i
cada urbanització és mereix el seu castell de foc. Només faltaria, per favor.
Els tractes globalitzadors ja han morir amb el telèfon mòbil sense internet. Article publicat a l'Eix Diari, Diari del Baix Penedès i Baix Penedès Diari a partir del 12 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada