Gran peli Palmeras en la nieve que explica la història d'una família catalana afincada a Guinea Ecuatorial abans i després de la seva independència. Unes tres hores de trama que passen ràpidament per paisatges africans i en ambients de prosperitat de crisis. Reflexa la hipocresia d'aquells colons espanyols que tenien doble vida aquí i allà. Unes històries amb amor, odi, venjança, comunicació. Feia anys que no veia una proposta al cinema tan interessant. Hi ha escenes molt dures que segurament corresponen a aquesta realitat de blancs entre negres, d'explotadors entre explotats. Val la pena pels paisatges i per la gran facilitat que té la cinta per transmetre sentiments. La gràcia és la dualitat: rics i pobres; blancs i negres, abans i després. Molt aconsellable per a tots els públics. Aprofiteu aquestes festes i aneu-la a veure-la.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En realidad es una familia aragonesa... ��
Publica un comentari a l'entrada