dimecres, 18 de març de 2020

Les noves armes mortals que poden parar un planeta




L’arribada a casa nostra del coronavirus era una cosa que es veia venir i només era qüestió de dies. Avui en dia on tot el món és mou d’un lloc a un altre amb certa facilitat no costa gaire que es compleixin les condicions perquè en el nostre entorn més immediat tinguem una persona infectada per aquest virus.
Nosaltres que ens preparàvem amb armes, míssils i avions de visió nocturna ens estem donant compta que un virus de només 12n nm de diàmetre pot posar en alerta màxima a tota un estat i un continent i quasi un planeta.
Ens pensàvem que la tercera guerra mundial seria com la primera o la segona amb soldats, armes, tancs i avions, doncs sembla que la cosa pot anar per altres camins molt més diferents. No podrem construir ni barricades ni trinxeres perquè en qualsevol l’enemic es pot introduir en les nostres files i pot causar moltes baixes. Els nous soldats no porten casc ni armilla antibales sinó que simplement van vestits de blanc amb guants  a les mans per protegir-se dels contagis. Invertir en noves tecnologies armamentístiques s’ha tornat a demostrar que un cosa totalment obsoleta. Amb un simple esternut prop teu pots quedar aïllat en una habitació d’hospital per un quinzena de dies.
Evidentment entre tantes administracions públiques a vegades costa emprendre una política conjunta per evitar el contagi i reduir els seus efectes, però de mica en mica van avançant poc a poc per no crear pànic general entre la població. De moment, gràcies a les xarxes socials la gent es va assabentant de coses la majoria certes que passen en altres punts. Cadascú fa la lectura que creu convenient i es prepara per a les properes setmanes segons els seus criteris.
De moment en les nostres botigues ja fa dies que s’han exhaurit les mascaretes i els desinfectants perquè hi ha un consum anormal que multiplica el que es pot considerar raonable. El tema dels rotllos de wc entra dins la ciència ficció.
Evidentment quan passa tot això la sanitat privada no pot fer front a aquest allau humà i qui més qui menys acaba anant a la sanitat pública que en el seu funcionament normal ja veus molts moments de saturació.
Aquest tipus de virus acostuma a atacar a les persones més dèbils com poden ser gent gran i pacients d’altres patologies situacions que els fa més sensibles als efectes d’aquest visitant incòmode.
Un cop més aquesta enfermetat demostra avui en dia que encara que els homes ens entossudim a crear fronteres sobre el mapa, cada dia vivim en un món més obert on cada dia costa més d’entendre l’existència d’aquestes separacions entre estats que molts cops són fruit de guerres i pactes mal fets que no pas d’una altra cosa.
El govern pot decidir mil coses, però al final molta gent actuarà segons vegi al seu voltant i segons les seves experiències vitals.
Al final es fa cert aquella dita castellana que quan vegis les barbes del teu veí tallar posar les teves en remull. Ara tenim la gràcia de dues vies informatives paral·leles, per una banda tenim les vies oficials i per altres les populars. Evidentment les vies oficials haurien d’aportar en la majoria de casos informacions verídiques, però també s’ha vist al llarg dels darrers anys que algun cop responen a certs interessos. No tot és aigua clara. Potser d’aquí 50 anys sabrem la realitat de tot plegat.
El coronavirus ja el tenim a casa nostra. El passat novembre va sorgir a la Xina en una ciutat que molts no coneixíem i de mica en mica es va ampliant per tot el món. Aquesta nova arma pot paralitzar totalment una societat, fer caure l’Ibex-35 i moltes més conseqüències desastroses en una societat moderna com l’actual.
 Aquesta és la realitat que tenim aquí i en molts altres punts d’aquest planeta. Anirem seguint l’actualitat a ritme de twitter perquè les informacions es van donant a mesura que es van produint entre l’informatiu televisiu de les 14 i el de les 21 hores hi poden haver moltes variacions sobre la realiat. No és pot tornar a repetir el mateix contingut de la notícia com es fa moltes vegades,  poden aparèixer panorames oposats diferents. Potser haurem de fer servir més que mai la compra per internet per no sortir de casa i evitar qualsevol contagi, però potser aquestes empreses estan també estan col·lapsades. També són persones. A veure que passa tot plegat i esperem que en el fons només sigui tot  un malson i que ben aviat aquest virus formi part de la història i ens disposem tots a gaudir com millor puguem de la primavera que és una de les millors estacions de l’any a casa nostra. Una justificació més en favor de la investigació i salut pública. Nosaltres que tenim moltes armes mortals, no podem parar el més petit dels enemics. En aquesta guerra els herois es queden a casa i es renten les mans i les trinxeres estan formades per metges, sanitaris i policies que vetllen perquè tot sigui una mica més lleu i també tots aquells que ens atenen en els supermercats, farmàcies i similars.


Cap comentari: