divendres, 13 de març de 2020

Xató per tutti


  
En aquest Penedès ens falta una sala amb uns sofàs i un futbolí que ens ajudi a tenir idees creatives per aplicar a la nostra difusió territorial.
Històricament hi hagut uns municipis que han elaborat xató des de temps immemoriable per les seves característiques geogràfique si tradicions culinàries, però portem uns temps que qui més qui menys s’ha incorporat a aquest moviment per fer difusió de la seva cultura.
No ens cal que tot el Penedès es posi a fer xató ara de cop i volta perquè està de moda. Ja tenim unes localitats com Vendrell i Vilanova i la Geltrú que tenen una tradició més que consolidada. Ara ens falta que altres localitats descobreixin els seus plats més propis i característics i en puguin triar per fer-ne una difusió. Amb tant de xató a la carta penedesenca al final ens empatxarem.
A Calafell tenen el seu rossejat que és un plat que té molts paral·lelismes amb el xató i que també gaudeix de molt bona acceptació quan en fan la seva festa pròpia que acostuma a exhaurir els tiquets abans d’acabar la distribució dels plats.
Amb el pas del temps es podria aconseguir que cada municipi apostés pel seu plat propi que es podria oferir amb els del poble del costat en alguna fira comarcal o similar. 
Jo de petit a casa menjava quan anava a fer caure olives amb els meus pares una variant de la clotxa que és un plat amb alls, tomacons arengada, ceba i altres variacions que s´hi poden aplicar. Són plats tradicionals que venen dels nostres ancestres i que si que es menjava per més gent al meu poble, Albinyana. En canvi de xató jo mai no havia escoltat aquest nom parlant del meu municipi perquè entre altres raons, no teníem mar, ni de moment en tenim, a veure que passa en el futur. Una mica de varietat per favor. Aquí quan algu treu una cosa tothom s’apunta al carro. Mirem abans al nostre voltant. 

Cap comentari: