La cita electoral del passat 27 de maig va deixar entreveure en alguns municipis de la comarca uns resultats força sorprenents que van deixar bocabadat a més d’un votant. A part de la notícia més mediàtica sorgida al Vendrell amb la forta irrupció del PxC hi ha altres localitats baixpenedesenques que també han viscut unes escenes democràtiques que no podem oblidar al tinter. Els electors de Sant Jaume dels Domenys van posar al incombustible Magí Pallarés a la corda fluixa amb una majoria simple amenaçada per una coalició majoritària formada per un bipartit d’esquerres integrat per PSC i ERC que molt probablement formarà un nou govern en aquest municipi. Estats Units és un país que presenta molts defectes que són prou coneguts arreu del mapa mundi. Però no podem oblidar algunes virtuts molt puntuals dignes d’encomi. Una de les coses que jo sempre envejo és la limitació que un mateix president torni a presentar-se després de dos mandats consecutius. Aquesta és una mesura molt encertada. Una manera legal d’evitar legalment que una persona es perpetui en el poder durant un temps excessiu. Encara que tinguin la presidència vetada per un tercer mandat pot continuar treballant per millorar el país des del Govern o com a membre electe en alguna de les dues càmeres legislatives. Un bon govern necessita un bon equip amb un líder que l’encapçali, però no hi pot faltar un dofí més o menys velat que vagi seguint l’estela del primer mandatari empapant-se de la lletra petita de l’ofici.
Tornem al cas que ens interessa. Algú em podria dir qui és el dofi del Benet Jané? Jo no l’he sabut trobar. Sempre és pot treure de la màniga en el darrer moment, però a hores d’ara quan el Benet no crec que torni a optar per un tercer mandat al front del consistori del Vendrell i del Consell Comarcal ja s’hauria d’estar fogegant un candidat que el sustituís en la propera legislatura. Encara que sigui entre bambalines. Sempre pot aparèixer a mitja legislatura, però entre els regidors que han sortit escollits, a priori, no veig ningú que pugui portar a terme aquesta important missió amb vistes a un futur recent. Amb la política unipersonal d’un partits arriba un punt que la formació és mor d’inanició per manca d’un substitut que pugui liderar el projecte polític amb el consens de la resta. No ens podem oblidar d’un lloc menys agraït però també imprescindible, el segon d’abord, el qual s’ha d’encarregar, a grans trets, a fer la feina més desagradable i políticament menys rendible. Aquest personatge també és una peça clau dins l’engranatge polític i molt sovint aquest personatge és incompatible per encapçalar la llista. Només cal pensar en els dos màxims exponents recents d’aquesta tasca que han passat per la capital de la comarca com han estat el Jaume Domingo i el Josep Maria Llasat.
Crec que per afavorir la democràcia són millors les majories simples on els pactes és facin necessaris sense haver de jugar a tres o quatre bandes. Per això m’han donat bones vibracions dels resultats de Cunit, Banyeres del Penedès i de l’Arboç on els pactes a l’igual que Sant Jaume dels Domenys hauran de marcar les línies polítiques dels propers quatre anys.
A Calafell sembla que apareixerà un pacte que a molts els costarà entendre. Una parabola política que ens demostra que l’amor i el desamor (per no dir odi) estan a tocar. Que de gairebé l’insult als elogis fidels només hi ha un obrir i un tancar d’ulls amb una escena de desencís pel mig. Els dos principals mestres de cerimònia hauran d’explicar als seus votants i a la resta de la ciutadania el perquè de tot plegat perquè hi ha coses que a primera vista resulten un xic difícils d’entendre. Aquesta maniobra pot perjudicar greument la meva aposta de la setmana passada per la sociovergència al Vendrell. Abans que ningú mogues fitxa algú devia haver plantejat algun acord global a nivell comarcal.
Vull animar a la gent d’EuiA-ICV a tirar endavant amb la seva proposta política i recordar que el dia 17 de juny comença la campanya electoral per al 2011. Han aconseguit 4 regidors a la comarca i un representant al Consell Comarcal. Com més propostes elctorals més ric serà el teixit polític d’aquesta comarca que de mica en mica desperta d’un bipartidisme antagònic quasi irreconciliable.
Publicat el dia 6 de juny de 2007 al Diari del Baix Penedès
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
2 comentaris:
Crec que la teva aposta per la sociovergència quedarà en no res. Sembla ser que el proper dissabte 16, Convergència i Unió, saltarà a torejar tota sola, sense socis de pacte legislatiu. Crec que és una aposta valenta, que molts titllen de bogeria. Espero que els set regidors de Convergència i Unió que hauran d'afrontar la legislatura estiguin ben entrenats, vitaminats i descansats perquè el volum de feina que s'els ve a sobre és brutal. Només poden haver dos resultats passats els propers quatre anys: que surtin vitorejats a l'estil dels herois que han fet possible el "más difícil todavía" o que surtin entre xiulets.
Hi ha quelcú que ara entra en aquest consistori, i que és una persona a qui respecto, escolto i de la qual he après molt, que una vegada parlant de mi em va dir: "amb compte, Cecília. Tu pots ser molt capaç, molt competent. Però en el moment en que assumeixis més d'allò amb que pots complir, trespasses el teu sostre de persona competent per convertir-te en allò que tothom recordarà: una incompetent integral"... espero que recordi aquestes paraules per tal de possarles en pràctica. Els hi farà falta.
Tens tota la raó Cecilia. Un govern en minoria requereix molta feina per fer i al Vendrell per la formació del consistori encara li dóna a aquesta tasca un toc especial. Esperem que sigui una legislatura tranquil·la pel bé de tothom. Sobre aquesta frase t'he de dir que de poetes anònims el món n'està replet i a vegades han d'assumir els consells que han donat a una altra persona.
Publica un comentari a l'entrada