Els famosos són una de les claus de la festa de la Bicicleta?

La Festa de la Bicicleta no passa pels seus millors moments segons les experiències de les darreres edicions. Els organitzadors d’aquest any tenen la intenció de portar alguns dels actors de la sèrie el Cor de la Ciutat perquè la Rambla, el matí del darrer diumenge de maig, torni a recuperar l’ambient dels anys gloriosos quan la comissió Jan Fusté s’encarregava de fer-la realitat. Els primers anys després de la dimissió dels “Fantasmes” encara sembla que la cosa rutllava una mica per inèrcia, però amb el temps ha anat perdent poder de convocatòria fins a uns nivells preocupants. L’any passat aquesta cita festiva i esportiva plantejava un repte seriós: ens oblidem la festa d’una vegada per totes com il·lustrava molt bé una de les innocentades del DIARI el passat mes de desembre en la figura del Salva Ferrer i la seva bicicleta penjada al garatge o fem un canvi radical i tornem als famosos que és el que sembla que és el que tenia ganxo.
Doncs enguany ho tenim tot. Famosos i festa renovada amb una pedalada nocturna el dia anterior pel carril bici entre El Vendrell i Sant Salvador. A part de les exhibicions a què ja estàvem una mica acostumats. Aquí darrere hi ha d’haver un any més les escoles i instituts del municipi, entitats de la vila i tothom que s’hi vulgui afegir per fer més grossa la festa. A veure que passarà. Si l’invent de dedicar un dia, o en aquest cas, un cap de setmana a la bicicleta revifa o simplement es manté la seva línia decadent de les darreres edicions. Esperem que El Vendrell torni a recuperar l’empenta d’una de les festes més emblemàtiques de la seva història recent i torni a omplir-se la Rambla per veure ciclistes i en aquest any també hi haurà famosos. Però sobretot que faci bon temps. Però el que si és cert és que una de les claus principals de la festa de la bicicleta són els personatges mediàtics i no precisament els que surten en els mitjans de comunicació comarcal.
La majoria de municipis de la comarca encara conserven la tradició del pregó de Festa Major. A vegades es busquen veïns del poble, altres polítics de la branca dels partits que governen i altres paguen artistes que ofereixen aquests serveis a un preu més o menys elevat.
El Vendrell fa uns tres o quatre anys que va contractar els serveis del rei vilanoví Toni Albà perquè inaugurés la Festa Major des de la plaça Vella en un espectacle força interessant dins la seva tònica característica. A la plaça hi havia força gent. Però en els darrers anys s’ha apostat per espectacles d’animació, circ i propostes similars que no tenien res a veure amb un pregó amb totes les seves possibilitats que ofereix. Quan l’Isidre Aymerich era regidor de festes es va atrevir a portar el Neng de Castefa a la Plaça Nova. Allò es va omplir de gom a gom per veure a un artista fer allò que l’ha fet famós a la petita pantalla. Res més.
Ja fa dies que sabem quins seran els grups musicals d’aquesta festa major. Ara caldrà esperar que aquest programa festiu il·lustrat amb el cartell guanyador del concurs, que ofereix amb almenys dues clares interpretacions del seu missatge, ens mostri els altres detalls de la cita de Santa Anna. Crec que s’hauria de recuperar el pregó com un acte simbòlic d’obertura de la festa. Podria ser seriós o en un to divertit, però encara que en el programa el Benet ja ens desitjarà per escrit una bona festa major, aquest acte protocol·lari amb corbata o nas de pallasso es troba a faltar. L’any passat uns acròbates francesos van donar pas al castell de foc. No ho feien gens malament, però no era el moment per fer-ho. El lloc potser si. Simplement no corresponia.Una de les coses que crec que ja fa uns anys que s’hauria de reciclar o variar en la seva cita en la programació festamajorenca és la cercavila popular. La idea és bona, però l’experiència de cada any ens demostra que hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar per la imatge que massa sovint es dóna al llarg del recorregut. Per afegir l’etern problema de l’hora. Arribar a la plaça i mentrestant uns actuen, els altres llegeixen versots i els vermells fan castells, el temps passa sense fer soroll . Aviat és l’hora en què tothom acostuma a sentar-se a taula amb la família. Perquè precisament el l’àpat familiar de festa major és una de les coses sagrades d’aquest país que no espera a ningú i la tolerància de la resta de comensals no és molt galdosa. La família és una entitat que està en crisis. Per tant aquestes trobades s’han de conservar perquè és l’eix de la nostra societat. Això és el que diuen alguns polítics.